Wyatt Berry Stapp Earp (Monmouth, Illinois, 19 de març de 1848 – Los Angeles, 13 de gener de 1929) fou un agent de l'ordre a diverses localitats de frontera del Far West, granger, camioner, caçador de búfals, jugador professional, propietari de saloon, miner i entrenador de boxa. És especialment conegut per la seva participació en el tiroteig de l'O.K. Corral i també va protagonitzar la venjança dels Earp. Wyatt Earp ha esdevingut una icona popular de la història dels Estats Units. És el protagonista principal de diverses pel·lícules de cinema i televisió, biografies i novel·les. Malgrat la vida tan moguda que va tenir, va morir a casa seva, als 80 anys, d'una cistitis.
Infantesa i joventut miniatura|150px|esquerra|Wyatt Earp amb la seva mare, Virginia Ann Cooksey Earp miniatura|150px|Wyatt Earp, a l'època del seu casament amb Urilla Sutherland; presa a Lamar, Missouriminiatura|150px|Urilla Sutherland, primera esposa d'Earp
Wyatt Earp va ser el cinquè de nou germans, el més gran dels quals era fill d'un primer matrimoni del pare. Quan era petit, la família decidí traslladar-se a San Bernardino, Califòrnia, però durant el viatge una de les filles emmalaltí a Pella, Iowa. No podent continuar el viatge, hi compraren un terreny i s'hi instal·laren. Durant la Guerra civil els germans grans i el pare s'uniren a l'exèrcit nordista i Wyatt, que tenia 13 anys, i els seus germans petits Morgan i Warren es quedaren portant la finca amb la mare. Wyatt, però, va fer diversos intents d'escapar-se i unir-se a l'exèrcit.
Acabada la guerra, la família es traslladà finalment a San Bernardino. A Califòrnia, Wyatt va treballar transportant materials per a la construcció del ferrocarril. En aquest període es va aficionar als jocs de cartes i també a la boxa, esport en el qual va guanyar una certa reputació com a àrbitre.
El 1869 trobà feina com a agent de l'autoritat a Lamar, Missouri, on va conèixer Urilla Sutherland Earp. Es van casar l'any següent però ella va agafar la febre tifoide i va morir, estant embarassada.
Voltant per l’Oest En quedar vidu, Wyatt va deixar la ciutat i va voltar per diverses poblacions on va tenir alguns problemes amb la llei i potser va treballar caçant bisonts.
L'any 1874 arribà a Wichita, Kansas, on el seu germà James i la seva dona regentaven un bordell. És possible que Wyatt hi actués de guarda de seguretat. El 1875 va entrar al servei de l'oficina del marshal, on es va guanyar una reputació d'honestedat i eficàcia, però a les següents eleccions va perdre la feina arran d'una disputa amb el sherif anterior.
miniatura|esquerra|El Long Branch Saloon de Dodge City, on Wyatt gestionava el joc (legal) miniatura|esquerra|La "Comissió de Pau de Dodge City, el 10 de juny de 1883. Wyatt Earp és el segon per l'esquerra dels que són assegutsMentrestant, James Earp havia obert un nou bordell a Dodge City, Kansas, una ciutat en ràpid creixement i amb notables problemes d'ordre públic. Wyatt se n’hi va anar i va ser contractat com a assistent del marshal. Aquí va formar parella de fet amb Mattie Blaylock, que exercia la prostitució. miniatura|upright|La segona parella de Wyatt, Mattie Blaylock En una ocasió es va trobar en inferioritat de condicions en intentar posar ordre en un saloon. El famós jugador professional John "Doc" Holliday hi estava jugant una partida i el va ajudar. Earp considerà que "Doc" li havia salvat la vida i van ser amics des d'aleshores. From Turner, Alford (Ed.), The O. K. Corral Inquest (1992)
Tombstone El 1879, quan Dodge City quedava ja més lluny de la frontera i havia esdevingut una ciutat més tranquil·la, Virgil Earp va ser nomenat U.S. Marshal (agent federal) de la ciutat de Tombstone, Arizona, que estava creixent ràpidament en haver-s'hi trobat vetes de plata. Wyatt, James i Morgan Earp, juntament amb Doc Holiday i les respectives companyes, s'hi van traslladar cercant noves oportunitats. A més de comprar drets en les mines de plata, inicialment Wyatt va entrar a treballar com escorta de les diligències de la Wells Fargo.
L'any següent, Virgil Earp va ser encarregat de rastrejar un grup de lladres de bestiar que havien robat mules de l'exèrcit i va demanar ajuda als seus germans. Aquest va ser el primer enfrontament entre els Earp i els anomenats “cowboys”, un grup nombrós d'homes (es van arribar a xifrar en uns 200) que tant treballaven per als ranxers com robaven bestiar o assaltaven diligències. Tot i ser fora de la llei, gaudien de la simpatia dels ranxers, els sheriffs locals i gran part de la població, com a reacció a l'arribada de miners, comerciants i industrials que representaven un canvi en el seu ‘’modus vivendi’’.
El mateix 1880 Virgil i Wyatt Earp van entrar a treballar com a ajudants del sheriff del comtat. Wyatt va demostrar de nou la seva eficàcia i sang freda, però a les següents eleccions el càrrec de xerif va recaure en el candidat dels ranxers i els “cowboys” i els Earp van perdre la feina. Wyatt, igual que els seus germans, va començar a tenir ingressos de les seves participacions mineres i a més va entrar a gestionar el joc en un saloon, que en aquell moment era una activitat legal. Els germans Earp, tanmateix, van seguir col·laborant amb les forces de l'ordre, participant en les partides que s'organitzaven per perseguir lladres i assaltants de diligències, cosa que va incrementar el ressentiment contra ells dels “cowboys”, notablement els Clanton, els McLaury, Billy Cairborne i l'ex-ajudant de sheriff Frank Stilvell.
El tiroteig de l’O.K. Corral i les seves conseqüències A l'octubre de 1881 la tensió va anar creixent, amb amenaces dels “cowboys” que matarien els Earp si els tornaven a arrestar. El dia 26, Virgil Earp va tenir notícia que s'havien aplegat armats prop de l’O.K. Corral i va demanar ajuda a Wyatt, Morgan Earp i Doc Holliday per desarmar-los. A les 3 de la tarda es van trobar en un carreró vora el corral i s'esdevingué un tiroteig en el qual 3 “cowboys”, Tom i Frank McLaury i Billy Clanton, van morir mentre que Ike Clanton i Billy Clairborne van fugir. Per la banda dels Earp, Wyatt va resultar il·lès però els altres tres membres del grup van ser ferits.
Ike Clanton va acusar els Earp d'assassinat, però, després d'una extensa investigació, la justícia va resoldre que no hi havia evidències per jutjar-los i que havien actuat dins de la llei, com a representants d'aquesta. From Turner, Alford (Ed.), The O. K. Corral Inquest (1992)
El 28 de desembre, un mes després de l'absolució, Virgil Earp va ser ferit en una emboscada, i Ike Clanton va ser trobat en el lloc d'on havien sortit els trets. Tanmateix, va ser absolt en aconseguir que set persones testifiquessin que era a Charleston aquell dia. Arran d'aquest fet, Wyatt Earp va aconseguir ser nomenat agent federal per l’ U.S. marshal del comtat, amb autorització per contractar els seus propis ajudants. Seguidament va vendre les seves participacions en el joc, va hipotecar casa seva i va aconseguir donacions de simpatitzants de la seva causa per constituir una partida d'homes. Mentrestant, va oferir a Ike Clanton la reconciliació. Malgrat tot, el 18 de març Morgan Earp va ser assassinat mentre jugava al billar, tirotejat a través de la finestra des del carrer fosc.
Aquests atacs impunes va fer sentir a Wyatt que ell i els seus germans no podien estar prou protegits pel sistema judicial i va decidir prendre’s la justícia pel seu compte. L'endemà de la mort de Morgan, en qualitat d'assistent del U.S. marshal, va formar una partida amb els seus germans James i Warren, Doc Holliday i quatre homes més, per protegir la família i perseguir els sospitosos. Una setmana després van escortar Virgil i la seva dona a Tucson, on Frank Stilwell i altres cowboys l'esperaven per assassinar-lo. L'endemà, Stilwell va aparèixer mort a trets a la via del tren. La partida dels Earp va ser acusada d'assassinat I es van cursar ordres de detenció, mentre ells tornaven a Tombstone i d'allà al campament del “cowboy” Pete Spece a les Dragon Mountains. No l'hi van trobar però van matar-ne un altre, Florentino Cruz. Dos dies després van irrompre al campament de William Brocius a Iron Springs. Després d'un intens tiroteig es van retirar deixant un bon nombre de cowboys morts, entre ells Curly Billy, a qui mesos abans Wyatt havia salvat de ser linxat quan, borratxo, havia disparat al marshal Fred White. En aquests tirotejos, malgrat haver-se exposat més que ningú, Wyatt va ser l'únic de sortir completament il·lès, cosa que va augmentar la seva llegenda.
Després d'aquesta acció, perseguits per la patrulla organitzada pel sheriff de Tombstone, partidari dels cowboys, però ajudats i proveïts per simpatitzants seus, van deixar la regió cap a Nou Mèxic i després Colorado.
Després de Tombstone miniatura|upright|Una possible imatge de Josephine Sarah “Sadie” Marcus, parella de fet legal de Wyatt Earp des dels temps de Tombstone fins a la seva mort El tiroteig de Tombstone va durar només mig minut però va acabar definint Earp per la resta de la seva vida. Especialment des de la mort de Frank Stilwell a Tucson, la premsa va seguir els seus moviments. Estant a Albuquerque, Wyatt i Doc Holliday es van discutir i van separar els seus camins. Tanmateix, es van tornar a trobar dues vegades. Aquell mateix juny, Earp va intervenir per evitar que Holliday fos arrestat per les acusacions d'assassinat que pesaven encara sobre ells. Quatre anys més tard (1886) es van tornar a veure. Aleshores Doc estava molt prim i tossia constantment, a causa de la tuberculosi que l'afectava de feia anys i que el duria a la tomba en uns mesos.
Wyatt va estar un temps a San Francisco, on se li va reunir Josephine “Sadie” Marcus, la seva companya a Tombstone, que a partir d'aleshores es va presentar com la seva esposa i es va anomenar Josephine Earp. Josephine era possiblement ex-prostituta i abans d'estar amb Wyatt era l'amant del sheriff local, cosa que va afavorir que aquest fes costat als “cowboys” en el seu enfrontament amb les Earp.
Des d'aleshores es van dedicar a moure’s seguint diverses febres de l'or a Coeur d'Alene (Idaho), a diverses localitats del Yukon (Alaska), especialment Nome, i Tonopah (Nevada), alternant amb estades a Califòrnia (San Francisco, San Diego, Los Angeles) i Seattle quan operaven a Alaska. A les ciutats mineres Wyatt combinava les inversions en mineria amb feines d'agent de l'ordre, la gestió del joc en saloons, l'arbitratge de combats de boxa, i fins i tot va obrir saloons a Nome, Seattle i Tonopah, de vegades associats a bordells. A Califòrnia, a més dels saloons i el joc, gestionava apostes hípiques i arbitrava competicions de boxa.
miniatura|Caricatura de Wyatt Earp com a àrbitre del combat Sharkey-Fitzimmons fight El 1896 va ser cridat d'urgència per arbitrar un combat molt mediàtic entre els aspirants al campionat del món de pesos pesants Bob Fitzsimmons i Tom Sharkey. El primer era favorit però Wyatt el va desqualificar per un cop que va considerar il·legal. La seva decisió va ser molt protestada i va arribar fins al tribunals. Tot i els informes medics favorables a Earp i que el jutge finalment no es va pronunciar, la campanya mediàtica desfermada, que va fer arribar el seu nom per primera vegada a la majoria de nord-americans, va associar-hi una ombra que mai es va acabar esvaint.
El 1906 Wyatt va descobrir dipòsits d'or i coure a Vila (Califòrnia), prop del Desert de Sonora. A inicis del 1911, Wyatt i Sadie hi van comprar una casa, la única que mai van tenir en propietat, on vivien del rendiment, modest, dels seus jaciments i d'uns pous de petroli que havien comprat a Oakland i Kern County.
Hollywood