L'Anunciació, coneguda també com a Anunciació Mellon, és una pintura sobre taula a l'oli obra de Jan van Eyck de l'escola dels primitius flamencs, realitzada entre 1432-1436. És a la National Gallery of Art, a Washington DC. L'obra original sobre taula es va transferir a tela al . Es pensa que era l'ala esquerra (interior) d'un tríptic; de les altres parts no hi ha constància, tan sols especulacions. És un treball altament complex, amb una iconografia encara discutida pels historiadors d'art.
El quadre descriu l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria que seria la mare del fill de Déu . La inscripció mostra les seves paraules: «AVE GRÃ. PLENA» o «Ave Maria, plena de gràcia... ».El text correspon a : «et ingressus angelus ad eam dixit have gratia plena Dominus tecum benedicta tu in mulieribus...»; («I l'àngel va venir a ella, i li digué, Ave Maria, has estat l'elegida, el Senyor és amb tu, beneïda vós entre totes les dones») Ella es retira amb modèstia i respon, «ECCE ANCILLA DÑI.» o «Sóc l'esclava del Senyor».A «dixit autem Maria ecce ancilla Domini fiat mihi secundum verbum tuum et discessit ab illa angelus»; («I Maria digué, sóc l'esclava del Senyor; sigui en mi segons la seva Paraula. I l'àngel marxà d'ella». Aquestes paraules apareixen al quadre escrites cap per avall perquè Déu pugui llegir-les des del cel. Els dons de l'Esperit Sant, des de la finestra superior esquerra, descendeixen sobre Maria a través dels set rajos, amb el colom que simbolitza l'Esperit Sant que segueix la seva direcció. «És el moment en què el pla de Déu per a la salvació es posa en marxa. A través de l'encarnació humana de Crist, l'antiga era de la Llei es transforma en una nova era de la Gràcia».
Dades de context L'autor miniatura|Home del turbant vermell; un possible autoretrat de Jan van Eyck
Jan van Eyck (1380-1441) és, amb el seu germà Hubert, l'iniciador de l'escola dels primitius flamencs. Tots dos van néixer en un lloc proper a Maaseik, a la regió de Limburg. Al començament van treballar plegats, però Hubert va morir el 1426, deixant inacabada aquesta obra. La va continuar Jan, que va viure en un gran benestar econòmic al servei de Felip III de Borgonya.Panofsky 1998, pàg.179-181
El seu estil es caracteritza pel hieratisme i la immobilitat, i les seves preocupacions més grans eren la versemblança, la perfecció, el tractament de la llum i la perspectiva. Al costat d'aquesta obra, les més representatives són el Matrimoni Arnolfini, La Mare de Déu del canceller Rolin i La Mare de Déu del canonge Van der Paele.
Relació de l'obra amb la seva època històrica L'obra va ser pintada a Flandes durant el . En aquesta època apareix una societat avançada, amb una economia basada en productes tèxtils de luxe i el comerç, activitat afavorida per la seva excel·lent situació estratègica. Per allà passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord –a Anglaterra i països nòrdics– i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, per tenir-les i lluir-les a casa, o bé a les seves capelles privades, en el que s'anomena la «pintura de devoció». Per aquest motiu es considera que la pintura és una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.Milicua 1988, pàg. 298
L'estil
L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al . Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels primitius flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Jan van Eyck, autor d'aquesta obra, Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya cal citar un deixeble seu, Lluís Dalmau, que va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre.Nativitat Salvadó i Cabré (et. al). Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova tècnica per a una obra singular. Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Any: 2008, Vol.: 9
Vasari va atribuir a Jan van Eyck el descobriment de la tècnica de la pintura a l'oli, tot i que posteriorment ha quedat demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja s'utilitzava en obres pictòriques del . El que sí que és destacable és el fet que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una gran perfecció, emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.Pijoan, 1966, pàg. 58
Tema
Es representa el tema de l'Anunciació, l'aparició de l'arcàngel Gabriel per comunicar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, encara que no hagués tingut relacions sexuals, sinó que concebria un fill per obra de l'Esperit Sant. Ha esdevingut una escena clàssica per a l'art europeu.
La primera versió de la història apareix a l'evangeli de Sant Lluc . També apareix l'escena als evangelis apòcrifs i a l'Alcorà.
Del text bíblic són especialment conegudes les primeres paraules de l'arcàngel i la resposta de Maria, que apareixen representades de forma rellevant dins de l'obra.
Història Els historiadors han coincidit en afirmar que la taula formava part d'un tríptic, molt probablement l'ala esquerra, si bé no hi ha pràcticament informació sobre els altres plafons que podien haver format un retaule per a un altar lateral o capella petita. Els temes dels altres plafons desapareguts són incerts, tot i que per al plafó central s'ha especulat en una Nativitat o una Adoració dels Reis Mags com a més probable –que seria com a mínim dues vegades més ample que aquest–, i amb una Visitació de Maria o una Presentació de Jesús ubicada a l'ala dreta. Els costats exteriors de les ales probablement estarien també pintats amb alguna escena, o fins i tot una figura en grisalla. En tot cas, és poc probable que s'haguessin descartat quan al es transferí la pintura a tela.
Datació La data estimada de la pintura és incerta i les estimacions la situaven des de 1428-29 (Panofsky) a 1433 (Tolnay) o 1434 (Friedländer). Però la descoberta el 1959 de la data 1437 escrita sobre el Tríptic de Dresden del Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden va canviar considerablement tota la cronologia de Van Eyck, i «fa que no es continuï datant L'Anunciació abans de 1432» (Hand). La pintura, sembla que des del punt de vista estilístic, cal situar-la entre el Retaule de Gant i els últims treballs com La Mare de Déu a l'església del Staatliche Museen de Berlín.Hand pàg. 82
Alguns historiadors havien considerat que la pintura era obra del seu germà Hubert van Eyck, mort el 1426. Però la neteja recent i l'anàlisi tècnica han ajudat a confirmar l'opinió majoritària que es tracta d'un treball de Jan.Gifford, pàg. 1
Moviments i canvis La primera referència sobre l'origen de la pintura data de 1791, quan un cartoixà del monestir de Dijon, actualment a França però durant el fou la capital del ducat de Borgonya, va manifestar que en una visita a la Cartoixa de Champmol havia vist la pintura a l'espai del prior, originàriament ubicada a la capella ducal del monestir: «... unes pintures sobre fusta de l'estil dels primers pintors flamencs, que venen de les capelles dels Ducs; són aproximadament de quatre peus d'alt. La primera, aproximadament d'un peu d'ample, és una Anunciació... ». El monestir va ser pràcticament destruït durant la Revolució Francesa, però havia estat el lloc d'enterrament dels ducs de Borgonya, i contenia molts treballs importants. La pintura esmentada es creu que probablement és aquesta anunciació. Tot i que les mides, definides al text original en francès com a pieds, no coincideixen exactament, la forma general és similar i el format estret i alt és pràcticament únic per a una anunciació flamenca. Aquesta informació va ser confirmada el 1843 per C.J. Nieuwenhuys;Yarza, pàg. 96-97 aquest comerciant de Brussel·les havia adquirit el quadre el 1817 en una subhasta a París i el va vendre a Guillem II dels Països Baixos. Va estar a Brussel·les fins al 1841, essent traslladada a continuació a La Haia. En el seu llibre de 1843, Nieuwenhuys explicava que el quadre «formava part d'un conjunt amb altres dos del mateix mestre, pintat per a Felip III de Borgonya i que es va destinar a guarnir una fundació religiosa a Dijon».Hand pàg. 76
La tesi de la historiadora Carra Ferguson O'Meara reafirma la idea de l'encàrrec per part dels ducs, en afirmar que la Mare de Déu té els trets de la duquessa Isabel de Portugal.
El 1850 va ser comprada en una subhasta a la Haia pel tsar Nicolau I de Rússia perquè formés part de la col·lecció del museu de l'Ermitage, a Sant Petersburg. Probablement entre 1864 i 1870 l'Ermitage va fer la transferència de taula a tela, a causa dels problemes que sovint presenta amb el pas del temps la pintura sobre taula.
El 1929, el jove comerciant d'art alemany, Francis Matthieson va compilar per encàrrec del govern soviètic una llista de les cent pintures existents en col·leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes sota cap circumstància. Va quedar molt sorprès en veure algunes d'aquestes pintures poc després a París en mans de Calouste Gulbenkian, un comerciant del petroli que havia negociat amb els russos. Gulbenkian volia que fos el seu agent en altres compres, però Matthieson, en canvi, va formar un consorci amb Colnaghi de Londres i Knoedler & cia. de Nova York, els quals el 1930 i 1931 compraven vint-i-una pintures dels russos, que serien venudes posteriorment al magnat estatunidenc Andrew Mellon, qui les va donar el 1937 a la National Gallery of Art de Washington, on figuren junt amb algunes de les pintures més importants de la col·lecció (treballs de Rafael, Botticelli, Ticià, Veronese, Velázquez i Rembrandt).Walker, pàg. 24-6
Restauracions La pintura va ser transferida de taula a tela cap al 1864, quan va estar a l'Ermitage. Se li va fer una neteja important el 1998, en què es va retirar el vernís i els repintats a més de fer un estudi tècnic. Amb anterioritat, el catàleg del NGA indicava que havia estat extensament restaurada. S'ha pintat a sobre del craquejat (esquerdat de la superfície pictòrica), especialment en el fons. Els repintats inclouen parts de la cara i el cabell de Gabriel, i el mantell de la Mare de Déu, que sembla també haver perdut part de la superfície per accions mecàniques o químiques a més d'haver-se tornat opaca una part de la capa de vernís.
Descripció de l'obra miniatura|Llibre d'hores de Boucicaut (1410)
El temple Les anunciacions de finals del i començaments del XV s'ubicaven en un pòrtic, un espai domèstic o un temple. Aquesta obra és considerada la primera pintura on l'acció se situa dins d'un temple, si bé és una evolució a partir d'algunes representacions ja presents en miniatures il·luminades i, més específicament, del Llibre d'hores de Boucicaut i d'un retaule de 1397 de Melchior Broederlam encarregat pel mateix monestir on s'exposava aquesta pintura.Hand, pàg. 81 no esmenta el retaule de 1397 de Melchior Broederlam (de la cartoixa de Champmol, actualment al Museu de Dijon). Si que ho recullen Schiller, pàg. 49 i Purtle, pàg. 4 Tot i tractar-se d'una església fictícia, l'estructura s'ha associat a la catedral de Tournai o a Notre-Dame de Dijon.