miniatura|Contemplació d'un jardí zen Un jardí zen o paisatge sec és un tipus de jardí de roques (Karesansui, 枯山水, literalment "muntanyes i aigua sense vida”) japonès, que consisteix en un paisatge simbòlic estilitzat i en miniatura creat mitjançant l'arranjament curós de roques, corrents d'aigua, molsa, arbres i arbustos retallats, i se serveix de sorra i grava ordenada amb un rasclet per tal de representar les ondulacions de l'aigua.Ono Kenkichi i Walter Edwards: "Bilingual (English and Japanese) Dictionary of Japanese Garden Terms (Karesansui. p. 20) from Kansai Press, Nara 2001 La definició de Karesansui es va extreure amb permís de The on-line "living" guide to realize a Zen garden de P.M. Patings.
Un jardí zen acostuma a ser petit, envoltat per un mur i normalment està concebut per ser vist mentre s'està assegut en un punt determinat fora del jardí, com la porxada del hojo, la residència del cap d'una comunitat de monjos. Els jardins zen clàssics es van crear als temples budistes Zen de Kyoto, al Japó, durant el període Muromachi, i pretenien imitar l'essència de la natura —no en la seva aparença real— i servir d'ajuda a la meditació sobre el veritable significat de la vida.Gunter Nitschke, Le Jardin japonais, pg. 65.
Simbolisme Al jardí zen, a vegades les roques simbolitzen muntanyes (particularment la Horai, la llegendària llar dels vuit immortals de la mitologia budista), però també poden ser barques o criatures vives (normalment tortugues o carpes). En grup, poden ser una cascada o una grua volant. D'altra banda, als primers jardins del període Heian, a vegades les roques tenien un significat polític.
Alguns jardins zen clàssics, com el de Daisen-in, tenen un simbolisme fàcilment interpretable: són un viatge metafòric al riu de la vida. Altres, com el de Ryōan-ji, resulten més obscurs. S'han elaborat diverses teories sobre què representa aquest jardí, des d'illes en un corrent d'aigua fins a petits tigres que neden vers els cims de les muntanyes, passant per teories sobre els secrets de la geometria o les regles d'equilibri entre els nombres senars. Ara bé, segons l'historiador de jardins Gunter Nitschke, "El jardí de Ryōan-ji no representa res, és a dir, per evitar malentesos, el jardí de Ryōan-ji no mimetitza ni reprodueix la bellesa natural que hom troba al món real o mític. El considero com una composició abstracta d'objectes naturals en un espai, una composició llur funció és la d'incitar la meditació".Nitschke, Le jardin Japonais," pg. 92. Recentment, Gert van Tonder, de la Universitat de Kyoto i Michael Lyons de la universitat Ritsumeikan, van proposar que les riques de Ryōan-ji formen la imatge subliminar d'un arbre.
Bibliografia Young, David i Michiko, (2005), The Art of the Japanese Garden, Tuttle Publishing, Vermont i Singapur, () Nitschke, Gunter, (1999) Le Jardin japonais - Angle droit et forme naturelle, Taschen, Paris (traduït de l'alemany al francès per Wolf Fruhtrunk), () , Éditions Robert Lafont, Paris, () Murase, Miyeko, (1996), L'Art du Japon, La Pochothḕque, Paris, () Elisseeff, Danielle, (2010), Jardins japonais, Ḗditions Scala, Paris, () Klecka, Virginie, (2011), Concevoir, Amenager, Decorer Jardins Japonais, Rustica Editions, ()
Referències
Vegeu també Mirei Shigemori
Categoria:Arquitectura del Japó Zen Categoria:Budisme zen