La península de Crimea (; en ; en ), a l'antiguitat anomenada Tàurida (, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua. La península es troba just al sud de la zona continental d'Ucraïna i a l'oest de la regió russa de Kuban. La península està envoltada per dos mars: el mar Negre i la petita Mar d'Azov a l'est. Està connectada amb la Ucraïna continental per l'istme de Perekop i està connectada amb Kuban per l'estret de Kertx. La fletxa d'Arabat està situada al nord-est, una estreta franja de terra que separa un sistema de llacunes anomenades Sivaix des del mar d'Azov.
La sobirania de la península està disputada entre Ucraïna i Rússia. En virtut de la Constitució d'Ucraïna, com reconeixen els tractats internacionals, la península és una part integral d'Ucraïna, dividida entre la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, al sud-oest. Crimea i Sebastòpol van declarar-se conjuntament un estat independent el març del 2014, després del resultat del controvertit referèndum de Crimea el 16 de març de 2014, després del qual s'afirmà que 96,77% dels votants van optar per unir-se amb Rússia. Seguidament, el 21 de març Rússia els va admetre com a subjectes federals: República de Crimea i ciutat federal de Sebastòpol. Ucraïna i gran part de la comunitat internacional, que rebutgen el referèndum com a il·legítim, no reconeixen la reclamació de Rússia i consideren que els governs russos de Crimea i Sebastòpol són il·legítims.
Geografia física Orografia La península està dividida en tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paral·leles d'un anticlinal força asimètric: La costa, que és plana i gaudeix d'un clima benigne miniatura|esquerra|La muntanya d'Ai-Petri La planura de Crimea, que ocupa el 75% del país i acaba a l'est a les albuferes o estanys del Sivaix. Les Muntanyes de Crimea, amb les alçàries de Roman-Koix (1548 m), Demir-Kapu (1540 m), Zeitin-Koix (1537 m), Kemal-Egerek (1529 m), Khatir Dagh (1521 m) i d'altres, com ara el conegut Ai-Petri (1243 m).
Hidrografia Rius Pel que fa als rius, els principals són els: Salguir - el riu més llarg de Crimea, amb 232 km. Neix al peu del mont Txatir-Dagh o Dah o Dag, a la confluència de l'Angar i el Kizilkobinka i desemboca al sistema d'albuferes de Sivaix. Passa per la capital de Crimea, Simferòpol. miniatura|Les cascades del Djur-Djur, al riu Ulu-Uzeni Oriental. Biiuk-Karassu o Büiük Karassuv - té una llargada de 86 km. Neix al Karabí Iailà o massís del Karabí i desemboca al Salguir. Junt amb aquest últim, forma el sistema fluvial més important de Crimea. Txorhun - neix al poble de Rodnikivske i desemboca a la badia de Sebastòpol, a la mar Negra, passant per Inkerman. Té una llargada d'uns 34 km. És un riu que creix a la tardor-hivern i disminueix a l'estiu, d'acord amb el clima Mediterrani de la regió. Vegeu una imatge del Txorhun a mig camí cap a la mar. Almà - amb una llargada de 84 km, neix al iailà o massís de Babuhan-Iailà i desemboca a la mar Negra entre Sebastòpol i Ievpatòria. Katxa - 69 km de llargada, neix a la confluència de dos rius al iailà o massís de Babuhan-Iailà i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol. Belbek - 63 km de llarg, neix a la confluència de dos rius a les Muntanyes de Crimea i desemboca a la mar Negra prop de Sebastòpol. Kizilkobinka - neix a la cova de Kizil-Koba o Cova vermella i passa uns 13 km sota terra. Després travessa uns 5 km. abans de confluir amb l'Angar, els dos rius originant el Salguir. Ulu-Uzeni Oriental, a les Muntanyes de Crimea. Aquest riu és conegut per albergar les cascades més importants de Crimea, les cascades Djur-Djur, entre moltes altres al seu curs superior. Ha anat gratant l'afrau del Khapkhal. Desemboca a la mar Negra prop d'Aluixta.
Llacs i embassaments Alguns llacs d'aigua dolça i embassaments de Crimea: Estany de Txorhun - llac o embassament al principi del riu Txorhun. Embassament de Simferòpol, al Salguir.
Albuferes o límans Hi ha moltes albuferes, anomenades líman en ucraïnès, com ara: El sistema d'albuferes de Sívaix, a la costa de la mar d'Azov una part del qual és parc nacional. El llac salat de Donuzlav. El llac salat de Sasyk, homònim d'un altre líman a l'óblast d'Odessa. El llac salat de Sakske. El llac de Aktaske, a la mar d'Azov vora Sxolkine.
Canals El Canal de Crimea del Nord o canal de Crimea septentrional — porta aigua del Dniéper a Crimea. Començant a l'embassament de Kakhovka, al Dniéper, i arriba fins a Kertx. Amb una llargada de 402 km, va ser construïda del 1961 al 1971 per a regadiu i aigua potable.
Població miniatura|Palau dels tàtars de Crimea a Bakhtxisarai Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es repartia aleshores entre els següents grups ètnics: Russos - 58,32% Ucraïnesos - 24,32% Tàtars de Crimea - 12,1% Belarussos - 1,44% Tàtars - 0,54% Armenis - 0,43% Jueus - 0,22% Altres minories són polonesos, àzeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos. És la llar dels tàtars de Crimea, que actualment són el 13% de la població, com també dels krimtxac, que actualment són ben pocs.
Economia miniatura|Platja nudista de Koktebel el 2007 miniatura|esquerra|Ruïnes de Quersonès Gaudeix d'un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d'un bon vi i licors. Fins al 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d'ampolles a Simferòpol, però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73% de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres). Un dels llocs més coneguts pel seu vi és Inkerman (ucraïnès: Інкерман; rus: Инкерма́н, tàtar de Crimea: İnkerman, que significa 'fortalesa-cova').
Tanmateix, no hi ha gaire aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kertx, però els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Ialta i Feodòssia o Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a Simferòpol (Aqmescit), tèxtils a Sebastòpol (Aqyar) i de reparació naval a Ienikale, alimentàries a Kertx.
Endemés, també són ports estratègicament importants per a l'antiga flota soviètica al mar Negre, raó per la qual sovint és reivindicada per Rússia. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7%, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16% de l'economia local), d'elles el 15% en construcció, el 26% en transport, el 20% en comerç.
Però els tàtars no gaudeixen gaire d'aquesta situació. Es calcula que el 60% està a l'atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25% no tenen corrent elèctric, el 70% tampoc té aigua corrent i el 96% no tenen gas.
Subdivisions i municipis Subdivisions de Crimea Crimea se subdivideix en 25 regions (14 raions i 11 municipis urbans): Raions: 1 Raion de Bakhtxisarai 2 Raion de Bilohirsk 3 Raion de Djankoi 4 Raion de Kírovske 5 Raion de Krasnohvardiske 6 Raion de Krasnoperekopsk 7 Raion de Lenin 8 Raion de Nijniohirski 9 Raion de Pervomaiske 10 Raion de Rozdolne 11 Raion de Saki 12 Raion de Simferòpol 13 Raion de Sovetski 14 Raion de Txornomorske
Municipis urbans: 15 Aluixta 16 Armiansk 17 Djankoi 18 Ievpatòria 19 Kertx 20 Krasnoperekopsk 21 Saki 22 Simferòpol 23 Sudak 24 Feodòssia 25 Ialta 26 Sebastòpol, que té un estatut especial
Altres municipis importants o emblemàtics: Bakhtxisarai - Un altre municipi important és el de Bakhtxisarai o Bakhtxé Sarai, (tàtar de Crimea: Bağçasaray, que vol dir "Ciutat Jardí", ucraïnès: Бахчисара́й Bakhtxisarai, rus: Бахчисарай Bakhtxisarài, turc: Bahcesaray), que és la capital del raion homònim. Bilohirsk Balaklava, actualment un districte de Sebastòpol Koktebel (ucraïnès i rus: Коктебе́ль, tàtar de Crimea: Köktöbel), poble de la costa sud, abans coneguda com a lloc d'estiueig d'escriptors. També coneguda pel seu conyac, per tenir el fou la platja nudista més llarga de l'URSS, però també i en particular pel seu festival de jazz, que atreu un públic de tota l'antiga URSS i músics de tot el món. Inkerman (ucraïnès: Інкерма́н; rus: Инкерма́н, tàtar de Crimea: İnkerman, que significa "fortalesa - cova"), famós pel seu vi.
Política Fins al 1944 formava la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea (Krim ASSR) integrada a l'RSFS Rússia. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de l'RSS d'Ucraïna com a óblast sense cap competència.
Des del febrer del 1991 tornà a gaudir d'autonomia (Krim AR), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, alguns diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial "de facto" és el rus, tot i que el parlament d'Ucraïna, va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol de 2012 per la qual un idioma pot disposar de l'estatus de llengua regional si el nombre de persones que el consideren que la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió, i es reclamà al Parlament de Crimea que elaborés i sotmetés a consideració les seves propostes sobre l'aplicació de la llei de política lingüística el 10 octubre 2012.
Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un Mejlis (Assemblea Nacional dels Tàtars de Crimea) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a kan de Crimea Cezzar Giray (1961), darrer descendent de Şahin Giray, i actualment resident a Londres. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtara de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimeanes.
El 16 de març del 2014 Crimea organitzà un referèndum per adherir-se a la Federació Russa, amb un resultat favorable del 96,77%. Rússia, posteriorment, va admetre la República de Crimea i la Ciutat Federal de Sebastòpol com a subjectes federals. El nou govern d'Ucraïna, per la seva part, no va admetre el resultat del referèndum i el considera il·legítim, tot i que la separació d'aquesta península d'Ucraïna i la seva adhesió a Rússia s'hagi efectuat ja a tots els nivells.
Història Edat antiga
Dins el primer mil·lenni aC, el principal poble indígena de la península eren els taures, que en temps històrics habitaven principalment les muntanyes al sud de la península, i que donaren el nom amb què els grecs anomenaven la península: Quersonès Tàuric (, ), és a dir, 'península dels taures'. Al nord dels taures habitaven els escites d'Escítia Menor, que també poblaren les estepes del nord de la península i entraren en conflicte amb els taures. Una de les tribus dels escites fou la dels cimmeris, que donaren nom al Bòsfor Cimmèric, que separa la Tàurida de la Síndica i connecta el Pont Euxí amb la llacuna Meòtida. lang=ca|miniatura|Colònies gregues a la Mar Negra Grecs
Els grecs començaren a freqüentar la Mar Negra cap al . El comerç amb els pobles de les seves costes no era rar, però tot i així la zona romania hostil pels grecs, i per aquest motiu l'anomenaren Pont Axí (, 'mar inhòspita'). Cap al , les incursions dels cimmeris a tota la regió dificultaren els contactes entre els grecs i els pobles del Pont, però la derrota d'aquest poble cap al provocà que els grecs es començassin a establir a les costes del Pont, a partir de llavors anomenat Pont Euxí (, 'mar hospitalària'), i es fundassin les primeres colònies. A la Tàurida destacaren sobretot les colònies de Milet, amb Panticapèon com a ciutat principal, i també Quersonès, una colònia d'Heraclea.