miniatura|Un gat blanc amb heterocromia total Lheterocromia o heterocròmia (del grec ἕτερος héteros «diferent» i χρῶμα khróma «color») és una variació de coloració que es produeix en humans i en certes races d'animals domesticats. L'expressió s'utilitza habitualment per descriure les diferències de color de l'iris dels ulls, però també es pot aplicar a la variació de color del cabell o de la pell. L'heterocromia ve determinada per la producció, l'alliberament i la concentració de melanina (un pigment biològic). Lheterocromia es presenta amb poca freqüència i pot ser hereditària o adquirida, causada per mosaïcisme genètic, quimerisme, malaltia o lesió.
En oftalmologia és coneguda com a heterochromia iridis o heterochromia iridum i és una condició dels ulls per la que els iris són de diferent color. La diferència en el color pot ser completa (heterocromia total), parcial (heterocromia parcial) o central (heterocromia central), en la que un mateix ull pot tenir dos colors. Els exemples més comuns de combinació cromàtica són el blau-verd i el marró-verd, tot i que també hi ha casos d'altres combinacions de colors.
Heterocromia total L'heterocromia total es produeix quan l'iris d'un ull té un color completament diferent al de l'altre ull. Aquest fenomen és més comú en animals que en persones, i s'observa amb més freqüència en gats i gossos.
Heterocromia parcial L'heterocromia parcial o sectorial es produeix quan només una part de l'iris té un color diferent a la resta. També se la coneix com a heterocromia iridis. En l'heterocromia sectorial, les zones del mateix iris contenen dos colors diferents, i els colors contrastants es delimiten de manera radial o sectorial. L'heterocromia sectorial pot afectar un o tots dos ulls. Es desconeix com de rara és l'heterocromia sectorial en humans, però es considera menys comuna que l'heterocromia completa.
Heterocromia central L'heterocromia central es produeix quan l'anell interior de l'iris, el color de l'ull més proper a la pupil·la, té un color diferent al de l'anell exterior, a la vora de l'iris. L'heterocromia central és més perceptible en els iris que contenen baixes quantitats de melanina.miniatura|Ull amb heterocromia central de color blau-marró
Heterocromia congènita En la majoria de casos, els nadons nascuts amb heterocromia no tenen cap altre problema ocular o de salut. No obstant, en altres casos, aquesta heterocromia pot ser símptoma d'una afecció. Algunes causes d'heterocromia en els nadons poden ser:
Heterocromia beninga Neurofibromatosi Piebaldisme Síndrome de Claude-Bernard-Horner Síndrome de Waardenburg Síndrome de Sturge-Weber Síndrome de Bloch-Sulzberger Síndrome de Parry-Romberg Malaltia de Hirschsprung Malaltia de von Recklinghausen Malaltia de Bourneville
Heterocromia en altres animals Es presenta de manera habitual en els gats i en els gossos de raça Husky siberià, Collie de la frontera o Bobtail, dàlmata, gran danès i pastor australià.
Adquirida Quan l'heterocromia és adquirida durant el transcurs de la vida, aquest fenomen es pot relacionar amb el dipòsit de pigments, o amb un traumatisme o malaltia. Les possibles causes son:
Lesió ocular Hemorràgia interna de l'ull Infecció Inflamació per iritis o uveïtis Cirurgia ocular Iridociclitis heterocròmica de Fuchs Melanosi ocular Síndrome de l'ectropi de l'iris Oclusió de la vena central de la retina Síndrome de dispersió pigmentària Síndrome de Horner adquirit Síndrome de Chediak-Higashi Síndrome de Posner-Schlossman Diabetis mellitus Tumors malignes i benignes de l'iris Siderosi Glaucoma
Latisse, un medicament per tractar el glaucoma (també utilitzat en cosmètics per al creixement de les pestanyes)
A la història i la cultura L'heterocromia ocular va ser descrita per primera vegada com una condició humana per Aristòtil, que la va anomenar heteroglaucos.
Entre les figures històriques notables que es creu que tenien heterocromia hi ha l'emperador romà d'Orient Anastasi I, anomenat Dicor, del grec dikoros ("tenir dues pupil·les"). "El seu ull dret era blau clar, mentre que l'esquerre era negre, però els seus ulls eren molt atractius", és la descripció de l'historiador Joan Malales. Un exemple més recent és el poeta, dramaturg, novel·lista, científic, estadista, director de teatre i crític alemany, Johann Wolfgang von Goethe.
El Romanç d'Alexandre, un dels primers tractats literaris de la vida d'Alexandre el Gran, rei de Macedònia, li atribueix heterocromia. En ell se'l descriu amb un ull clar i un altre fosc. Tanmateix, cap font històrica antiga ho esmenta. Probablement és un recurs ditiràmbic per emfatitzar les qualitats heroiques i sobrenaturals d'Alexandre.
A la seva Ars Amatoria, el poeta romà Ovidi descriu la bruixa Dipsas com a persona amb "pupil·les dobles". Kirby Flower Smith va suggerir que això es podria entendre com a heterocromia, tot i que altres estudiosos no hi estan d'acord. El jurista i escriptor romà Ciceró també esmenta la mateixa característica de "pupil·les dobles" que es troba en algunes dones itàliques. Plini el Vell va relacionar aquesta característica amb el concepte de "mal d'ull". També es creu que l'emperador romà Tiberi Cèsar August tenia heterocromos ocular.
L'erudit del segle XII Eustaqui de Tessalònica, al seu comentari a la Ilíada, relata una tradició en què el traci Tàmiris (fill de la nimfa Argíope), famós per les seves habilitats musicals, tenia un ull gris, mentre que l'altre era negre. W. B. McDaniel suggereix que això s'hauria d'interpretar com a heterocromia.
Persones famoses amb heterocromia Han tingut heterocromia les actrius Elizabeth Berkley, Alice Eve, Kate Bosworth, Mila Kunis, Virginia Madsen, Elena Anaya i Jane Seymour; els actors Bradford Dillman, Tobey Maguire, Joe Pesci, Christopher Walken, Dan Aykroyd, Josh Henderson, Antonio Zabálburu i Simon Pegg; la cantant Ailyn; els cantants Jason Mraz i Tim McIlrath i el beisbolista Max Scherzer.
Referències
Categoria:Trastorns de l'iris i el cos ciliar