Kristiansand és una ciutat i municipi, capital del comtat d'Agder, Noruega. És el sisè municipi més gran de Noruega, amb una població de 88.447 habitants l'1 de gener de 2016.
Kristiansand està connectada amb quatre vies principals: la ruta europea E18 que la connecta amb Oslo, la ruta europea E39 que la connecta amb Stavanger, i les Carreteres Nacionals Noruegues 9 i 41, que la connecten amb les poblacions circumdants i l'aeroport de Kristiansand-Kjevik, a 16 km de Kristiansand.
El turisme és l'activitat econòmica més important de Kristiansand, sobretot a la temporada d'estiu. El Parc zoològic de Kristiansand és el zoològic més gran de Noruega, i rep més de 900.000 visitants cada any. La ciutat és molt comercial i compta amb un important carrer principal de vianants, el Markens Street, així com amb diverses platges i càmpings molt coneguts. La ciutat acull un concert gratuït al centre de Kristiansand un cop cada setmana a l'estiu. Als afores de la ciutat s'hi troba el centre comercial més gran de Noruega, el Sørlandssenteret.
Etimologia miniatura|esquerra|L'església d'Oddernes, erigida al voltant del 1040. La ciutat es diu així pel rei Cristià IV, que la va fundar el 5 de juliol de 1641. El segon element, sand, es refereix al promontori de sorra, ja que la ciutat va ser construïda sobre sorra (vegeu també Lillesand).
El nom es va escriure Christianssand fins al 1877. Aquell any, una reforma de l'ortografia oficial per tal de fer que els noms de les ciutats fossin "més noruecs" va canviar el nom de la ciutat a Kristianssand. Kristiansund i Kristiania, avui Oslo, van haver de canviar de "ch" a "k" sota la mateixa reforma. Tot i això, una sèrie d'empreses i associacions van mantenir la grafia "Ch". El nom va ser canviat de nou a la seva forma actual, Kristiansand (amb una sola "s"), el 1889.
El 2012, l'alcalde de la ciutat, Arvid Grundekjøn, va proposar que la ciutat es reanomenés Christianssand, argumentant que "Kristiansand" gramaticalment no té sentit i que Christianssand és sinònim de tradició. Això no va ser molt ben acceptat pels habitants i l'alcalde no ha tirat endavant la proposta.
Història miniatura|esquerra|Estàtua de Cristià IV, fundador de la ciutat. L'àrea del municipi de Kristiansand ha estat habitada des de temps immemorials. El 1996, al veí municipi de Søgne s'hi va descobrir un esquelet ben conservat d'una dona del 6500 aC, el qual demostra el poblament antic de la regió. Als afores de la ciutat de Kristiansand hi ha les restes de Grauthelleren, un indret habitat durant l'Edat de Pedra.
A l'est de la ciutat s'hi troba el que va ser la localitat d'Oddernes (fins a 1964 un municipi independent), amb l'església del mateix nom, erigida al . Aquesta zona és d'importància arqueològica, puix que a l'orient de l'església hi ha evidències d'un poblat rural del voltant del . Al costat de l'església hi ha túmuls funeraris del , i el 1907 es van trobar rastres de 25 forns de terra que podrien ser més antics. Al sud i a l'oest del temple va haver-hi un dels cementiris precristians més grans de tota la regió de Sørlandet. Es creu que la zona va ser residència de reis vikings abans del , i hauria estat un centre de culte de la religió nòrdica antiga.
L'església d'Oddernes seria el temple d'un nucli cristià que podria haver tingut una població relativament gran abans de l'arribada de la pesta negra a Noruega.
Als segles i hi havia un petit caseriu amb port a la desembocadura del riu Otra, on avui s'assenta Kristiansand. Prop d'aquí, a l'illa Flekkerøy, hi havia un altre petit port que, donada la seva importància estratègica a l'Skagerrak, va ser fortificat el 1555 pel rei Cristià III, i el 1635 el noble danès Palle Rosenkrantz va rebre l'ordre de construir a l'illa un domini reial. miniatura|esquerra|Kristiansand l'estiu del 1800, pintat per J. W. Edy. Cristià IV va visitar la zona el 1630 i el 1635, i el 5 de juliol de 1641 va fundar formalment la ciutat de Christianssand al marge dret del riu Otra. El nom de la nova ciutat feia referència a la riba sorrenca del riu, i tenia com a objectiu fonamental la defensa dels interessos dano-noruecs a l'Skagerrak.
La ciutat va seguir un disseny renaixentista, amb un traçat de carrers a engraellat, i es va donar l'ordre de poblar amb comerciants de tot el comtat d'Agder, que van rebre diversos privilegis comercials i exempció de pagament d'impostos durant 10 anys. El 1666 es va establir una guarnició, i el 1682 el rei va decidir traslladar a Kristiansand la seu episcopal de Stavanger, canviant-se el nom a diòcesi de Kristiansand.
El 1734 va sobrevenir el primer incendi a la ciutat, d'efectes devastadors. A la segona meitat del la construcció naval a la ciutat va créixer acceleradament. L'auge navilier va durar fins a les Guerres Napoleòniques, quan el bloqueig continental i la guerra al mar van resultar un cop dur per al comerç. Dinamarca-Noruega va donar suport a França, i ambdós regnes van estar exposats als despietats atacs britànics. A la dècada del 1830 l'economia va començar a recuperar-se i el creixement de la indústria naviliera noruega va ser important per Kristiansand. miniatura|Litografia de Kristiansand abans del gran incendi del 1892. El 1881 es va fundar un asil per a malalts mentals, la segona institució central d'aquest tipus a Noruega després d'Oslo. L'hospital va portar població especialitzada a la ciutat, i va representar una important font d'ocupació per a les dones.
L'últim gran incendi va ocórrer el 1892, quan la meitat del centre de la ciutat, com ara la catedral, va ser reduïda a cendres. Després d'aquest incendi tota la ciutat va quedar reconstruïda en maçoneria.
Amb la construcció de centrals hidroelèctriques a la regió de Sørlandet, la indústria va arribar a Kristiansand, especialment amb la fundació el 1910 d'una refineria de níquel. La Primera Guerra Mundial va ser, econòmicament parlant, un període important per Kristiansand, que va servir com a port neutral. En ser una ciutat comercial, igualment es va veure beneficiada durant les crisis del període d'entreguerres. miniatura|esquerra|El carrer Posebyen de Kristiansand forma la seqüència més llarga d'edificis de fusta units de l'Europa del Nord. A la Segona Guerra Mundial, Kristiansand va ser atacada per la marina alemanya el 9 d'abril de 1940 i va ser ocupada per una força de 800 homes.
Escut d'armes L'escut d'armes de Kristiansand se'ls va concedir el 8 de desembre 1909 i es basa en el segell més antic de la ciutat, que data del 1643. En 1643 el rei Cristià IV concedeix als joves de la ciutat el dret a utilitzar un segell amb el lleó de Noruega i la corona reial. La corona indica que la ciutat va ser fundada pel rei. L'altre element important a l'escut és un arbre. Com no s'especifica l'espècie d'arbre, hi ha diverses versions conegudes amb arbres de diferents formes. Un segon segell, de 1658, mostra un arbre amb fulles i el que semblen ser pinyes. Sobre la base de la corona hi ha les lletres R. F. P., Regna Firma Pietas, "La pietat enforteix el regne"; aquest va ser el lema de Cristià IV. Al voltant del segell de la ciutat hi ha el seu lema, Cavsa Triumphat Tandem Bona, "Una bona causa preval en el final".
Geografia miniatura|Imatge aèria de Bystranda, el barri més turístic de la ciutat que engloba la majoria de platges i hotels. Kristiansand està situat a l'Skagerrak, i fins a l'obertura del canal de Kiel, entre el Mar del Nord i el Bàltic era molt important militar i políticament. Això va significar que durant segles servís com una fortalesa militar, primer com a residència reial de Harald I, i a continuació, com una fortalesa danesa-noruega, i més endavant com a ciutat de guarnició. Kristiansand és una porta d'entrada cap i des del continent, amb servei de ferri a Dinamarca i un terminal de la línia de ferrocarril al llarg de la vora sud de Noruega del Sud.
Clima miniatura|esquerra|Vista nocturna de la ciutat. La ciutat de Kristiansand, situada a la costa de l'Skagerrak, té un clima temperat, amb estius càlids i hiverns freds. La neu es troba en general de mitjan desembre fins al febrer. Els gruixos són destacats, però hi ha molta diferència entre l'interior i la costa de la ciutat (el registre de neu a l'aeroport de Kjevik és de 170 centímetres, mentre que al port és de 20). El Corrent del Golf proporciona l'escalfament local a través dels corrents superficials al llarg de la rasa de Noruega.
A l'estiu la majoria de la gent va a Fiskebrygga, l'arxipèlag enfront de la ciutat, i a la platja de Hamresanden, que està situada a uns 10 minuts del centre de la ciutat prop de l'aeroport de Kjevik. La gent de Dinamarca, Suècia, Alemanya, Regne Unit i altres països europeus també visiten aquesta platja a l'estiu durant els seus viatges.
El clima a la ciutat és més calent que a la majoria dels altres llocs a la mateixa latitud, però amb estius més frescos que més a l'est, als països escandinaus. El seu classificat és de clima oceànic, amb una influència significativa del tipus de clima continental a causa de les seves nits d'hivern. La temperatura mitjana anual oscil·la al voltant de 7 °C. A l'hivern, la temperatura poques vegades baixa sota els -10 °C, però en general passa 2-3 vegades l'any. La temperatura mitjana al mes més fred, el gener, oscil·la entre els -3 °C i els 2 °C. Però les temperatures han tendit a ser més altes els últims anys. I el mes més calorós és el juliol, en què la temperatura mitjana diària oscil·la entre els 10 °C i els 21 °C. La temperatura més alta mai registrada a Kristiansand va ser de 32,6 °C a l'aeroport de Kristiansand, Kjevik. La temperatura poques vegades arriba als 30 C, però la majoria dels dies de juliol arriba a 22 °C o més. La precipitació anual a Kristiansand és de 1.380 mm. La temperatura mitjana més alta de Kristiansand al juliol es va establir el 2014, on hi havia una temperatura mitjana de 19,2 °C.
Districtes miniatura|El port de Flekkerøy, un barri pescador de la ciutat. La ciutat de Kristiansand està dividida en cinc districtes, els quals s'agrupen en una zona oriental i una d'occidental. + Districtes de Kristiansand Núm. Districte Barres Població 1 Vågsbygd Flekkerøy, Vågsbygd, Slettheia, Voiebyen 36.281 2 Grim Grim, Hellemyr, Mosby, Strai, Tinnheia 16.020 3 Kvadraturen Eg, Kvadraturen 5.200 4 Oddernes Gimlekollen, Justvik, Lund, Ålefjær 30.830 5 Randesund Hånes, Randesund, Søm, Tveit 19.080 -OestVågsbygd, Grim, Kvadraturen57.501 -EstLund, Oddernes49.910
Demografia + Nombre de minories (1a i 2a generació) a Kristiansand per país d'origen el 2013RangAscendènciaNombre1 Polònia 1,9402 Vietnam 1,8903 Iraq 1,3904 Xile 1,3005 Kosovo 1,2806 Dinamarca 1,1607 Somàlia 1,0708 Bòsnia i Hercegovina 9409 Alemanya 88010 Afganistan 88011 Rússia 84012 Iran 79013 Suècia 70014 Pakistan 55015 Eritrea 540 miniatura|esquerra|Kristiansand, amb 88.447 habitants, és el sisè municipi més poblat de Noruega i la cinquena ciutat més gran del país. La ciutat planejada per Cristià IV el 1641 tenia lloc per a 15.000 o 20.000 persones, però va trigar gairebé 300 anys aconseguir aquesta xifra. El 14 de juliol de 1828 la localitat de Lund (llavors pertanyent al municipi d'Oddernes) amb 2,75 km² es va integrar a Kristiansand. Quaranta anys més tard, l'1 de gener de 1965 es van fusionar amb Kristiansand els municipis propers d'Oddernes, Randesund i Tveit. El municipi resultant va aconseguir llavors una xifra de 50.000 habitants.
L'Oficina Central d'Estadístiques de Noruega considera la ciutat de Kristiansand el centre d'una àrea urbana que inclou quatre localitats pertanyents al terme municipal de Kristiansand però estadísticament separades: Kristiansand pròpiament dita (59.681 habitants), Korsvik (16.385 habitants), Flekkerøy (3306 habitants), i Tveit (1347 habitants). La part sud del municipi de Vennesla també forma part de Kristiansand, amb 2.015 habitants.
Política miniatura|esquerra|Vista de l'ajuntament de Kristriansand, amb l'estàtua de Cristià IV a l'esquerra de la foto.