La crisi dels controladors aeris a Espanya va començar la nit del 28 de novembre de 2010 quan es van haver de realitzar tancaments parcials de l'espai aeri gallec per la inassistència a la feina de 10 dels 28 controladors aeris que argumentaven haver complert totes les hores de treball computables en la seva jornada anual.AENA portarà als controladors davant de la Justícia per «boicotejar» Lavacolla , La Voz de Galícia, 30 de novembre de 2010, consultat el 14 de desembre del mateix any. Malgrat que se'ls va advertir que serien expedientats, el 2 de desembre, un dia abans del Consell de Ministres ordinari que havia de ratificar la jornada laboral, van tornar a faltar controladors a l'aeroport de Santiago de Compostel·la, amb els mateixos arguments. Els controladors de tot Espanya van amenaçar de continuar sense acudir al treball en diferents aeroports amb el mateix argument. El ministre de Foment va presentar en el Consell de Ministres del 3 de desembre el decret que efectuava el còmput d'hores i que es va aprovar mitjançant decret llei, mentre entre el 70 i el 90% dels controladors aeris va abandonar els seus llocs de treball des de les 17:00 hores del mateix dia al·legant per a això que, en virtut de la Llei de Navegació Aèria, no es trobaven en condicions psicofísiques per treballar. Davant de la situació, el Govern, mitjançant decret firmat pel Ministre de la Presidència Ramón Jáuregui, i sancionat pel Rei Joan Carles, va ordenar a les 22:45 hores la militarització de l'espai aeri i que efectius de l'Exèrcit de l'aire prenguessin sota el seu comandament els centres de control de trànsit aeri i les torres dels principals aeroports civils.El Govern militaritza el trànsit aeri després de la vaga salvatge de controladors, El País, 4 de desembre de 2010, consultat el mateix dia. El 4 de desembre, en Consell de Ministres extraordinari es va declarar lestat d'alarma per un espai de quinze dies, el màxim previst per la Constitució, sent la primera vegada que succeïa això a Espanya des del restabliment de la democràcia.El Govern declara l'estat d'alarma i mobilitza els controladors , El País, 4 de desembre de 2010. El 15 de desembre i a proposta del Consell de Ministres, el Congrés dels Diputats va prorrogar fins al 15 de gener de 2011 l'estat d'alarma.
L'acció dels controladors aeris es va produir el dia en què el país iniciava un significatiu període de vacances que començava en aquella mateixa tarda del dia 3 de desembre fins al dia 8 de desembre del mateix mes. Segons fonts del Ministeri De Foment al voltant de 300.000 passatgers es trobaven afectats per l'acció dels controladors el dia 3 de desembre, xifra que va abastar a uns 630.000 l'endemà. Els aeroports van començar a paralitzar-se a mitja tarda, havent de tancar el seu espai aeri alguns d'ells, entre els quals alguns tan significatius com ara Barajas, Barcelona i Palma. A mesura que avançava la nit la xarxa d'Eurocontrol va comunicar que, pràcticament, quedava tancat tot l'espai aeri espanyol fins a les 16:00 hores del 4 de desembre.
Antecedents El desembre de 2009 es va procedir pel govern espanyol a regular part del conveni dels controladors aeris després de conèixer-se a través de l'empresa pública AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) i el Ministeri de Foment que el salari d'un controlador aeri espanyol rondava de mitjana els 350.000 euros anuals. En 1998 es va firmar el primer conveni entre els controladors i el Govern espanyol, sent ministre de Foment Rafael Arias-Salgado i després Francisco Álvarez Cascos, que va liderar les negociacions entre l'ens públic AENAi la Unió Sindical De Controladors Aeris. El conveni va incrementar en un 32,4%el salari dels controladors. En total, més d'un terç de les hores totals treballades corresponia a hores extraordinàries, i la jornada laboral màxima d'un controlador que treballava a torns era de 1200 hores a l'any, però havia de descansar el 33% del temps en els torns diürns i el 50% en els nocturns.El Conveni que ha portat a la crisi dels controladors aeris va ser beneït per Aznar, i oficiat per Cascos , elplural.com, 18 de gener de 2010, consultat el 8 de desembre del mateix any. Des de 1999, la gestió i control del trànsit aeri es trobava autorregulada pels mateixos controladors, pel que el govern, en ocasió de la revisió del conveni, va decidir que l'esmentat control tornés a AENA mitjançant un decret llei amb data de 5 de febrer de 2010. També es va aprovar una nova llei per la qual es fixaven noves condicions laborals per als controladors i un salari menor.Llei 9/2010, de 14 d'abril, per la que es regula la prestació de serveis de trànsit aeri, s'estableixen les obligacions dels proveïdors civils dels esmentats serveis i es fixen determinades condicions laborals per als controladors civils de trànsit aeri. Segons el conseller delegat de l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), Giovanni Bisignani, les xifres sobre productivitat dels controladors aeris espanyols era la més baixa dels països europeus i eren els més ben pagats en el mateix entorn.Un embolic europeu de 5.000 milions, article de Giovanni Bisignani, conseller delegat de l'Associació Internacional de Transport Aeri (Iata). El País, 9 de desembre de 2010, consultat el mateix dia.
A partir d'aquell moment, les diferències entre controladors i administració o AENA van ser constants en 2010. Les associacions de controladors van recórrer les noves normes arribant fins i tot a l'Audiència Nacional, si bé cap de les accions judicials no va prosperar. En maig i juliol de 2010 els controladors van ser acusats de dur a terme vagues encobertes coincidint amb períodes de vacances. L'agost, el govern va dictar un Reial Decret que fixa la durada màxima del període d'activitat aeronàutica anual en 1.670 hores ordinàries i 80 d'extraordinàries. El mateix mes, els ministeri de Foment i Defensa van acordar un protocol per "garantir el màxim nivell possible de seguretat, eficàcia i continuïtat en la prestació del servei de trànsit aeri," per la qual cosa Foment es comprometia a capacitar els controladors militars perquè, arribat el cas, poguessin fer-se càrrec del trànsit aeri civil, no tant suplir-los, com identificar els llocs crítics per a poder atendre les necessitats més urgents.Blanco i Chacón van pactar l'agost com 'militaritzar' l'espai aeri, El País, 13 de desembre de 2010, consultat el mateix dia. Entre setembre i novembre de 2010, les negociacions per a un nou conveni col·lectiu no van fructificar.
A mitjans de novembre els controladors van advertir que els canvis produïts per la nova regulació portarien que en breu els controladors de Santiago de Compostel·la assolissin el màxim d'hores, per la qual cosa no podrien continuar treballant. Dos d'ells fins i tot van formalitzar denúncia contra AENA per incompliment de les condicions laborals.Controladors porten AENA davant dels tribunals, laopinioncoruña.es, 20 de novembre de 2010, consultat el 27 de desembre El sindicat va afirmar a més que "això és un degoteig que es convertirà en riuada segons avancin les setmanes i la gent vagi complint el màxim legal d'hores en altres dependències", acusant AENA de falta de planificació i de menyspreu dels avisos del sindicat.Controladores alerten de pròxims tancaments parcials a Santiago , El Correo Gallego, 18 de novembre de 2010, consultat el 27 de desembre. En resposta Aena va negar que a Santiago s'estigués assolint el límit d'hores i va afirmar que el problema es devia a l'absentisme dels treballadors i que si fos necessari reorganitzarien els torns de manera que cap controlador no assolís el màxim.AENA nega que hi hagi controladors amb excés d'hores , El Correo Gallego, 26 de novembre de 2010, consultat el 27 de desembre. Tanmateix, el 28 de novembre de 2010, va haver de tancar-se en diverses ocasions l'espai aeri gallec per la inassistència 10 dels 28 controladors de "Lavacolla" que argumentaven, segons el seu propi còmput, que ja havien realitzat la jornada laboral anual que els corresponia. Malgrat que AENA va assenyalar que portaria davant de la justícia als que no havien acudit a treballar per considerar-ho un acte injustificable i un "boicot", la Unió Sindical de Controladors Aeris va assenyalar que "això anirà a més " i el 2 de desembre, un dia abans del Consell de Ministres ordinari que anava a ratificar la jornada laboral, a l'aeroport de Santiago de Compostel·la van tornar a faltar els controladors amb el mateix argument, mentre AENA considerava que alguns d'ells ni tan sols havien arribat a computar 1200 hores de treball.
Davant de l'amenaça dels controladors de continuar sense acudir, en un degoteig cada cop més gran, a la feina, en diferents aeroports, el ministre de Foment va presentar en el Consell de Ministres del 3 de desembre el decret que aclaria el còmput d'hores i que es va aprovar mitjançant decret llei. Aquest decret llei ratificava l'afirmat al decret del 5 d'agost sobre el límit de l'activitat aeronàutica anual en 1.750 hores (1.670 ordinàries i 80 extraordinàries) de treball efectiu, amb exclusió de les empleades en activitats laborals de caràcter no aeronàutic. L'aclariment que afegia el nou decret era que també s'havien d'excloure del còmput els "permisos sindicals, llicències i absències per incapacitat laboral".Reial Decret llei 13/2010, de 3 de desembre, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d'ocupació , BOE de 3 de desembre de 2010Fomento va saber dies abans del decret que 300 controladors deixarien de treballar, El País, 9 de desembre de 2010, consultat el mateix dia.
Situació davant del Consell de Ministres del 3 de desembre de 2010 Coneguda per les associacions de controladors l'entrada efectiva de la nova jornada laboral, en el matí del 3 de desembre, a les 09:24 van convocar una assemblea permanent a tots els centres de treball per pressionar, amb la finalitat que es computés com a jornada efectiva, dins de les 1670 hores anuals, determinades situacions de baixa, però la normativa aprovada finalment pel Consell de Ministres va excloure en el càlcul els permisos sindicals, les guàrdies localitzades, cursos de formació, llicències (maternitat, lactància, exàmens, defunció de familiars, etc.) i absències per incapacitat laboral, així com dues disposicions que permetien al comandament de Defensa fer-se càrrec del control aeroportuari en cas de militarització, obligant els controladors que es neguessin a treballar a passar un examen mèdic immediat en demanar la baixa.
Desenvolupament del conflicte fins a la declaració de l'estat d'alarma A les 17:00 hores del 3 de desembre, després de conèixer-se els acords del Consell de Ministres, un nombre significatiu de controladors aeris va començar a no acudir al treball o a retirar-se dels llocs en la torres de control al·legant que, en virtut de la Llei de Navegació Aèria, no es trobaven en condicions de salut per treballar. Aquesta mateixa tard es va fer arribar, per part dels controladors una proposta de conveni al Secretari d'Estat de Transport, Isaías Táboas, que fixava la posició dels controladors, amb una substancial rebaixa d'hores de treball, entre altres qüestions, que va ser rebutjada. La situació va empitjorar a les 22:00 hores quan, en el canvi de torn, malgrat les trucades d'AENA i el govern a la incorporació immediata dels controladors als seus llocs, amb prou feines es van notar canvis llevat d'en l'Aeroport de barcelona on per un breu període es va poder reobrir l'aeroport. La xifra de ciutadans afectats es va elevar a 300.000 en la nit del 3 al 4 de desembre, i el nombre de vols previstos del dia 3, uns cinc mil, havien quedat en 3.300.El Gobierno amenaça els controladors amb declarar l'estat d'alarma, El País, 4 de desembre de 2010, consultat el mateix dia.
Agreujament del conflicte en la tarda-nit del 3 de desembre