El diccionari de la Real Academia Española reconeix unes tres-centes cinquanta paraules d'origen català. A continuació s'ofereix una llista dels mots catalans que han penetrat en el vocabulari castellà.
A abete absenta acotar adrede aguaitar alambor albergue alioli (d'«allioli») amainar amprar andarivel añoranza añorar armatoste arreo (adverbi) arel arganel argue arreo atiparse avellanate avería
B babazorro bacín (del català antic bacín, i aquest del llatí medieval bacīnum, "tassa"segons el diccionari de la Gran enciclopedia del mundo) bacoreta bagre bajel bajoca baladre balda balduja ballener balso banda banderola barcella barraca bastaje bayoco bel betún boj boja bojar boje bol borde (adjectiu) borracha borraja botifarra bou bovaje brazola brocatel brollar buido burdel buriel segons el diccionari de la GEM prové de «burell». butifarra
C cairel cadireta cajel GEM: cajel < «caixell»; DRAE: cajel < «catxell» cajín calonge camaerlengo camota cantel cantimplora canute capel capicúa (de «capicua», «cap i cua») capítol capitoste capolar carquerol carquiñol carrafa carraspique carretón castañola cascabel GEM: cascabel. (occità i català «cascabel» i aquest del llatí cascabellus, diminutiu de cascabus per caccabus «esquilla») ceje celindrate ceprén chácena chafardero chamelo charnego (del català «xarnego», que al seu torn vindria del castellà lucharnego, nocharniego, «nocturn») choca chueta chuleta chulla cimbel clavel clavellina clota coca codoñate cohete combés (dubtós) conceller confite congoja conrear conseller convite corda cordel corondel correjel correo cortapisa crébolGEM: crébol (català «crebol» i aquest del llatí acryfulon, del grec κριφύλλον «grèvol») crisol cuartera cuarterada
D dátil derrería desgaire destreGEM: destre (mallorquí, «destre», "estadal") detal doncel dosel
E embornalGEM: embornal (com en català «amburnal», i l'asturià empruno, "pendent", del llatí in prono "en pendent") embuñegar empeltre empesador ensaimada envite escabel escalivada escarola escarpia (dubtós) esclafar escoa escomesa escudella espinel esquife esquirol estoperol estrepada
F faena fajol falla fango farte fásolGEM: (del català «fásol», i aquest del llatí phasŭlus per phaselus) DRAE: (etimologia discutida). fideuá fileteGEM: (en català i francès, «filet» i aquestos del llatí filum, "fil") DRAE: (del francès) fleje flojel fojaGEM: (del català «folxa») DRAE: (del català «fotja») fona fonébol fonjeGEM: (del català «fonxe», i aquest del llatí fŭngĕus, de fŭngus, "bolet") DRAE: (d'origen incert) forastero forcejar formaleta formalete fornel fornel fornir francalete fraoGEM: (del català «frau») frazada fréjolGEM: (del català «fesol» i aquest del llatí phasŭlus per phaselus) DRAE: (Del llatí faseŏlus, i aquest del grec φάσηλος, influenciat pel mossàrab brísol, gríjol, "pèsol") freo fuchina fuet fueteGEM: «*fuete. (cat. «fuet») m. cuba. Látigo, azote.» fuñar fustete
G galdido gandaya garba genol gobén gobernalle granel grao grapa gresca greuge gros grupada guaita guante
H hordiate
J jácena jaloque jamugar jarGEM: (apòcope del català «pixar», derivat del llatí mixi, pretèrit del verb mingĕre, "pixar") jaquir
L lagotero libán linaje (de «llinatge») lisa loguer lonja
M macarra maitines malbaratar malcoraje mancha manigueta manjarGEM: (del català «menjar», i aquest del llatí manducare) DRAE (del català antic o de l'occità «manjar»). manuella margallón mariol masada masía masovero melís melsa menge mercader mercadería mercería mero metalla micer miñón mirrauste mojada mojel molde molsa moncheta morel de sal moscatel mosén mosqueta mostelaGEM: (del català «mosta», i aquest del celtiber ambibosta) DRAE: Del lat. mustēla, "mostela", per la forma i color d'aquest animal) mostellarGEM: (del català «mostell», i aquest del llatí mŭstum) DRAE: (Forma lleonès derivat del llatí vulgar *mustalĭa, nominatiu plural de *mustālis, "de most", pel sabor de la fruita d'aquest arbre, i sufix -ar moteGEM: (del català o francès «mot», i aquest del llatí mŭttus, "grunyit") DRAE: (de l'occità o francès «mot», "paraula", "dita") muelle mújol musola
N nácar naipe nao naucher neto nevereta ninot nolit noque novecentismo (de «noucentisme») novel
O oraje (de les formes del català, occità i francès, derivat del llatí *auratǐcum, de «aura») orate orgullo oriol oropimente (d'«orpiment») osta
P pagel pajarel palafrén palangre palenque palmejal (de «paramitjal») panoli (de «pa amb oli») pansido pantalla papel paella pavorde payés peaje pebete (de «pevet») pelaire pelitre percanzar percha perchel perno perol perpunte peseta (< «peceta» diminutiu de «peça») pésol petar picaporte pilatero pincel pinjar piñonate piular placer plantaje poncella porcel porche pota pote preboste prensa proejar proelGEM: (de l'occità proel, "proer" i aquest del llatí prora) DRAE: (del català «proer», i aquest del llatí prora) proís
Q quijoteQuijote en el DRAE
R rabasaire rabassa morta rapa rape (pejesapo) regala remiche rengle reloj reo retal retel retrete riel ringlera rol (rolde, rollo) roquete roscaGEM: (portuguès i català «rosca»). rozagante
S salicor salvaje sastre sardinel semblante seo serpol serviola siroco sirriaGEM: (cat. «aixerri») DRAE: (d'origen preromà) sobrasada soler somatén sor sosa
T tafetán taula tercerol tifoGEM: (català «tip») (fart, replet) tirabeque tercerol tortel trabucaire traite trébol trenque treo truque turrón tusón
U usaje
V vellutero ventresca viaje
Z zadorija zozobrar
Notes
Referències Rinconcete Gran enciclopedia del mundo, 1964, S. A. de ediciones Durvan, Bilbao
Castellà Categoria:Lingüística castellana