El Masot és una masia del municipi de Moià, a la comarca catalana del Moianès. És a llevant de Moià, a migdia de la carretera N-141c en el punt quilomètric 29, al sud-est del Polígon industrial Pla Romaní, al costat sud-oriental del Pla Romaní. És a la dreta del Torrent del Gai. La masia centra una part del terme de Moià que, malgrat el veïnatge del polígon industrial esmentat, conserva un ambient rural i quasi plena dedicació al sector primari. Té en l'actualitat una important explotació agropecuària. El Masot sofrí una remodelació molt important a principis del segle XX; d'aquesta refacció conserva una destacada claraboia modernista. Tanmateix, la major part de l'edifici pertany al . És de planta rectangular, amb tres plantes construïdes. És un dels edificis protegits com a Bé Cultural d'Interès Local.Pla especial del Catàleg de les masies i cases rurals de Moià. Ajuntament de Moià
Descripció miniatura|Exterior de la Capella de la Mare de Déu del Loreto Masia És una gran masia rural amb bloc homogeni del amb afegits posteriors del (galeries annexes i pati interior). Està coberta de teula amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat. El parament de la façana encarada a ponent és de pedres irregulars arrebossades posteriorment. Dins el bloc original, la planta noble presenta una gran sala del amb decoració original de l'època.
Capella del Masot Inclou capella de la Mare de Déu de Loreto, d'una sola nau i petita,GAVÍN, Josep M. "Bages 5". A: Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín, 1979. . situada enmig dels edificis del Masot. Semipública, és una capella sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.
Molí del Masot El Molí del Masot () fou un molí situat al municipi de Moià, a la comarca catalana del Moianès. Era al sector sud-oriental del terme de Moià, a la vall del torrent del Gai, a la dreta d'aquest curs d'aigua. Es trobava a migdia del Masot, masia a la qual havia pertangut, al nord-est dels Clapers i al nord del Serrat de la Burra.AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). .
Roure del Masot Prop de la masia hi ha un dels arbres monumentals de Catalunya: El Roure del Masot, catalogat per la Generalitat de Catalunya.
Història Sembla que les primeres notícies del Masot són de l'any 1290, si bé el bloc original actual correspon al S.XVIII. Francesc Vilarrúbia Torrellebrota (1811-1888) nasqué en aquesta casa i ell feu construir l'arxiu, "Sancta Santorum" del mas on guarden documents i dades relatives a la família Vilarrúbia. Durant les guerres carlistes la masia es convertí en refugi de les forces tradicionalistes.
Referències
Bibliografia RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). . FERRER I ALÒS, LLORENÇ. Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa: Angle, 1996. (Patrimoni artístic de la Catalunya Central ; 4)
Enllaços externs
El Masot en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Categoria:Patrimoni monumental de Moià Masot