és l'últim videojoc de plataformes de la franquícia Mario per a la consola Nintendo Entertainment System, també sobrenomenada com a NES. Es va posar en venda el 23 d'octubre de 1988 al Japó i el 12 de febrer de 1990 als Estats Units d'Amèrica. Igual com en títols anteriors SMB3 va ser dissenyat per Shigeru Miyamoto, mentre que la banda sonora va ser composta per Kōji Kondō. El joc reprèn la història del primer títol, en la qual els lampistes Mario i Luigi hauran de salvar la Princesa Peach de les grapes del Rei Koopa (Bowser a futures entregues).
Abans que es posara en venda als Estats Units, imatges del joc Super Mario Bros. 3 van aparèixer a la pel·lícula The Wizard, motiu que va ajudar a impulsar el joc entre els aficionats. Tanmateix SMB3 ja era accessible en algunes màquines Playchoice-10. Després del seu llançament, el joc va ser un èxit comercial i s'ha convertit en un dels videojocs més venuts en la indústria. Super Mario Bros. 3 ha estat un videojoc ben rebut per la crítica, i ha estat inclòs en nombroses llistes de videojocs.
L'èxit del joc va derivar en una adaptació a una sèrie d'animació basada en els seus elements i en el rellançament del joc en altres consoles anys més tard. El joc es va renovar i es va tornar a publicar en la compilació Super Mario All-Stars per a la consola Super Nintendo en 1993 i en Super Mario Advance 4: Super Mario Bros. 3 per a la Game Boy Advance. El 5 de novembre de 2007 es va rellançar per a la Consola Virtual de Wii en la seua versió original de 8 bits.
El març del 2023 el grup de Projecte Ce Trencada va traduir de manera comunitària i no oficial el joc en català.
Argument El Món Xampinyó és atacat pel Rei dels Koopas. Aquesta vegada, Bowser ha enviat als seus set fills, coneguts com , per fer el que els abellisca en cada regne, robant els ceptres (varetes màgiques) dels set reis que governen a l'esmentat món i convertint-los en animals i plantes. Mario i Luigi són cridats novament i a cada un d'aquests mons s'infiltren a les naus dels Koopalings, derrotant-los i recuperant les varetes que custodien, per tal de tornar a la normalitat els reis i els seus regnes. Després de salvar l'últim regne, Mario i Luigi reben una carta de Bowser dient-los que ha raptat la princesa Peach, per la qual cosa l'hauran de derrotar per rescatar-la.
Desenvolupament Director Shigeru Miyamoto Disseny dels personatges Shigeru Miyamoto Composició del so Koji Kondo Guionista Shigeru Miyamoto Productors Shigeru Miyamoto Takashi Tezuka Productor executiu Satoru Iwata Referències Super Mario Bros. 3 va ser desenvolupat per l'Equip 4 del departament d'Investigació i Desenvolupament de Nintendo al Japó, tardant més de dos anys a completar el joc. El desenvolupador Shigeru Miyamoto va dirigir als dissenyadors i programadors, treballant estretament amb ells durant els conceptes inicials i les fases finals, fomentant un intercanvi lliure d'idees. Miyamoto considerà que les originals idees dels seus col·laboradors eren la clau per crear un joc d'èxit.
El joc va ser dissenyat per atreure jugadors de diversos nivells d'habilitat. Per ajudar els jugadors menys hàbils, les monedes de bonificació i vides extra són més abundants en els primers mons, mentre que els següents presenten reptes més complexos per als jugadors més experimentats. En el mode per a dos jugadors, els jugadors alternen torns per equilibrar el temps de joc. L'equip de desenvolupament va incloure nous power-ups i conceptes que li donarien a Mario l'aparença de diferents criatures com un mitjà perquè li proporcionen noves habilitats. Una de les idees inicials per al joc, va ser la d'un Mario convertint-se en un centaure, si bé finalment va acabar descartant-se, en susbtitució d'una cua d'os rentador que proporciona a Mario l'habilitat de volar per un temps limitat. Altres vestits amb habilitats diferents es van afegir al seu repertori i els nivells van ser dissenyats per aprofitar les esmentades capacitats. A més, es van incloure nous enemics per agregar diversitat al joc, junt amb les variants d'enemics anteriors, tals com els Goomba, els Hammer Bros. i els Koopa Troopa.
Les experiències personals de Miyamoto i el seu equip van servir d'inspiració per a nous enemics. Per exemple, la idea dels enemics prové d'una mala experiència que Miyamoto va tenir amb un gos quan era un infant. Els fills de Bowser van ser dissenyats per ser únics en aparença i personalitat, basats en set dels programadors, com un homenatge al seu treball i esforç. Els noms d'ells serien després canviats per músics coneguts en la seua traducció a l'anglès. A la versió americana del joc (i l'europea, basada en aquesta) va haver-hi algunes xicotetes diferències gràfiques i - perquè el nivell de dificultat fóra una mica més senzill - es va modificar el joc per a fer que si Mario fóra colpejat per un enemic, aquest simplement perdria qualsevol power-up que posseïra en comptes de tornar a la seua mida, com en l'original Super Mario Bros. - és a dir, si Fire Mario o Raccoon Mario eren colpejats, tornaven a ser Super Mario (el gran) i no el Mario original (més xicotet).
miniatura|esquerra|Shigeru Miyamoto, el productor de Super Mario Bros. 3, ha participat en cada videojoc de la sèrie Super Mario Bros.
Els gràfics dels personatges van ser creats mitjançant una màquina especial de gràfics ("Generador de Personatges Disseny Assistit per Ordinador"), que va generar una àmplia col·lecció formada per totes les formes gràfiques utilitzades en el joc. A les formes se'ls van assignar números que els codis van utilitzar per tenir accés durant el joc i es combinen per formar una imatge completa a la pantalla en temps real. El cartutx de Super Mario Bros. 3 usa el xip MMC3 (Memory Management Controller), que ajuda a millorar les capacitats de la NES. L'MMC3 permet quadres animats, RAM addicional per al desplaçament diagonal i un temporitzador per al split screen. El joc utilitza aquestes funcions per dividir la pantalla de joc en dues parts, un camp de joc en la part superior i una barra d'estat en la part inferior, permetent que la part superior s'utilitze per desplaçar-se mentre que la part inferior roman estàtica com una pantalla de text que brinda informació. També, va ser un dels primers jocs que va aconseguir fer un desplaçament en diagonal de la pantalla, ja que, degut a les limitacions tècniques de la NES només es podia o bé fer scroll en X o scroll en Y i, degut a la implementació forçada es poden apreciar alguns petits errors gràfics a ambdós costats de la pantalla.
Una escassetat de xips el 1988 va provocar que Nintendo retardés el llançament d'alguns jocs als Estats Units, incloent SMB3. El retard, tanmateix, va presentar una oportunitat a Nintendo per promoure el joc mitjançant altres mitjans. El 1989, Tom Pollack, d'Universal Studios va informar al departament de màrqueting de Nintendo America sobre el rodatge d'una pel·lícula de videojocs, inspirada per les competicions de videojocs de l'esmentada empresa, sol·licitant a Nintendo permís per utilitzar els seus videojocs i incloure'ls en l'enregistrament d'una pel·lícula dirigida a un públic jove. Nintendo va cedir els drets, i Universal va produir així The Wizard. Durant la producció, els cineastes van sol·licitar i van obtenir l'aprovació de Nintendo respecte al guió i la representació dels jocs. Super Mario Bros. 3 va ser un dels productes que es mostren a la pel·lícula i es va utilitzar en una escena final d'un concurs de videojocs. La pel·lícula va ser estrenada el desembre de 1989, pocs mesos abans del llançament del joc.
El joc miniatura|esquerra|Un exemple de joc a Super Mario Bros. 3, on apareix en Mario utilitzant el vestit d'ós rentador per ascendir a l'aire. Super Mario Bros. 3 és un videojoc de plataformes en 2D de desplaçament lateral similar a Super Mario Bros. 2. Tanmateix, malgrat comptar amb un mode de joc clàssic, Super Mario Bros. 3 és un joc diferent dels anteriors jocs de la saga, amb més puzzles, enemics i zones secretes, introduïts per augmentar el nivell de dificultat.
Cada regió o món es divideix en nivells i s'inclou una vuitena regió al final, sent aquest el Regne de Bowser. Els vuit mons tenen diferents característiques visuals. Per exemple, el segon món, "Desert Hill", conté nivells desèrtics amb piràmides, mentre que els nivells del quart món, "Giant Land", s'omplen amb obstacles i els enemics són més grans que als altres mons.
El jugador es desplaça a través de dues pantalles durant el joc: un mapa que mostra el món i els seus respectius nivells i el camp de joc del nivell. El mapa del món mostra una representació aèria i té diversos camins que porten de l'entrada del món a un castell. Les rutes connecten els nivells, fortaleses i altres icones del mapa i permetrà als jugadors prendre rutes diferents per arribar a la meta de cada món. La major part del joc té lloc en aquests nivells, on el jugador els ha de completar travessant, saltant i esquivant o derrotant els seus enemics.
Completar les etapes permet al jugador progressar a través del mapa del món i avançar als següents nivells. Cada món compta com a etapa final amb un enemic final, Koopaling, que es troba en una aeronau, mentre que el jugador que batalla a Bowser ho fa al seu castell. Diverses icones del mapa inclouen grans roques i portes tancades que impedeixen seguir un camí i minijocs especials que proporcionen al jugador l'oportunitat d'obtenir un poder especial (power-ups) o augmentar punts de vida. Una nova característica és l'opció del jugador per guardar els objectes obtinguts en els minijocs per al seu ús posterior a través d'un menú accessible a la pantalla del món.
Personatges
Es mantenen com protagonistes els germans lampistes Mario i Luigi, els únics personatges amb els quals es pot jugar en aquest títol. Toad i la Princesa Toadstool passen a ser personatges secundaris, a diferència del que ocorria al Super Mario Bros. 2 occidental. Bowser novament és el principal antagonista en SMB3 al costat dels seus set fills.
En Super Mario Bros. 3 els enemics finals dels set primers mons són els Koopalings i la del vuitè és la Reina Koopa al seu propi castell. De les versions que es van llançar, els noms varien lleugerament entre la versió americana i japonesa per a NES,Fullet d'instruccions, pàgines 30 al 34. mentre que per a la versió del joc a Super Mario All-Stars es van mantenir els títols japonesos. Els enemics finals de cada món en ordre numèric són: Larry Koopa al món , Morton Koopa del , Wendy O. Koopa del , Iggy Koopa en el , Roy Koopa en , Lemmy Koopa en i Ludwig Von Koopa en el .
Entre els enemics menors als nivells, els Goomba i els Koopa Troopa s'inclouen de nou en aquesta entrega, de la mateixa manera que tornen a aparèixer els Blooper i els Cheep Cheep, entre d'altres. Apareixen també nous enemics, com els Boo i Thwomps en alguns castells, tenint com a cap en cada un el Boom-Boom; a més d'aparèixer versions millorades dels enemics ja coneguts, com els Paragoombas i el Big Cheep-Cheep.
Escenaris Al joc hi ha vuit mons, havent-hi diversos nivells a cadascunMapes dels nivells dels jocs de Mario
El país verd (Grass Land) : món 1
El país verd és el primer món del joc, on el jugador a poc a poc pot anar aprenent com funciona el joc i adaptar-se al control. Disposa de 6 nivells, una fortalesa, dos cases de Toad, un bonus de cartes, un Hammer Bros. que pot aparèixer aleatòriament a un nivell i la fortalesa volant on es troba l'enemic final del món, Larry Koopa.
Colina deserta (Desert Hill) : món 2
El segon món té una ambientació desèrtica. Està compost de 5 nivells, però dos zones addicionals hi són presents: les sorres movedisses, on ens trobem per primera vegada un sol que pot engolir Mario i una piràmide, que funciona de manera semblant a les fortaleses dels altres mons. Hi ha també una fortalesa, dos bonus de cartes, tres cases de Toad, i tres Hammer Bros, dels quals un està ocult. El líder del món és Morton Koopa Jr