fou un militar català de l'exèrcit espanyol.

Biografia Ingressà en el Col·legi d'Enginyers Militars, del que en sortí amb el grau de tinent, i demostrà gran valor en els setges de Girona, i el castell de Sant Ferran de Figueres, Alacant i Cartagena el 1843 i 1844. Passà a Cuba, on prestà serveis rellevants.

El 1856 sufocà dues importants rebel·lions a Tarragona i Lleida, en les quals actuava com a governador militar; posteriorment ocupà aquest càrrec a Barcelona. Més tard s'ocupà de fortificar Girona, dirigí les obres del castell de la Mola, a Maó, i fortificà el port de Ceuta. El projecte per aquest últim treball fou tant notable que s'imprimí i després serví com a obra de consulta. El 1862 demanà el retir, quan era tinent coronel d'enginyers i coronel d'infanteria. Posseïa la encomana d'Isabel la Catòlica i Carles III i la creu llorejada de Sant Ferran.

El 1878 fou rebut en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Junta de govern de la qual formà part, ja com a director de secció, secretari, sots president o president. Els treballs que llegí en aquesta corporació foren els següents: Memoria sobre la historia é importancia de los estudios de la geometria moderna Investigaciones sobre sistemas polares Algo más sobre el fundamento del cálculo de Leibniz Datos para escribir una sinopsis matemàtica Consideraciones sobre el estado actual del servicio horario en las grandes ciudades: descripción de este servicio realizado por medio de la electricidad.

El 1892 passà a encarregar-se dels governs civils de Bataan i Batanga, a l'illa de Luzón, i posteriorment (1895) fou nomenat administrador d'hisenda de Manila, d'on retornà el 1898, l'any abans de morir.

Obra Va escriure un fulletó titulat: La Casa de Monistrol y la Real Academia de Ciencias y Artes Memoria histórico-necrológica de don José Escrivá de Romaní y Dussay (Barcelona, 1895).

La RACAB li fou deutora de notables serveis, entre ells la iniciativa de la restauració del seu edifici, segons constava en una placa esculpida a tal objecte. Així mateix, se li deu la idea construcció d'un observatori astronòmic de primer ordre al cim del Tibidabo, i aconseguí la unificació de l'hora en tots els rellotges públics de la ciutat partint de les observacions fetes a l'Observatori de l'Acadèmia.

Referències

Bibliografia Enciclopèdia Espasa tom núm. 52, pàg. 219

Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Militars barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX