miniatura|El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski miniatura|La fortalesa de Kàmianets-Podilski, patrimoni de la humanitat. miniatura|Castell de Medjíbij en un aiguafort (?) del 1850. Lóblast de Khmelnitski (, transcrit: Khmelnitska óblast; nom informal: , Khmelnítxina) és una óblast d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937. La frontera sud de l'óblast és dibuixada pel riu Dnièster. Forma part de les regions històriques de Podíl·lia (), Volínia () i Políssia (). La capital de l'óblast des del 1941 és Khmelnitski (, nom abans del 1954: , Proskúriv). La primera capital va ser a Kàmianets-Podilski (del 1937 al 1941), i l'óblast es deia "óblast de Kàmianets-Podilski".
Limita amb l'óblast de Rivne al nord, amb les óblasts de Jitòmir i Vínnitsia a l'est, amb la de Txernivtsí al sud, i amb la de Ternòpil a l'oest. Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).
Geografia física Relleu La majoria de l'óblast consisteix en les planes suaument ondulades de l'altiplà de Podíl·lia (altitud mitjana: 270–370 m), travessat pels sistemes hidrogràfics del Dnipró, el Buh Meridional і el Dnièster.
Al nord-est de l'óblast es troba l'altiplà de Volínia (fins a 329 m d'altitud), i al nord, la plana de Podíl·lia (altitud 200–250 m).
Al sud-oest, prop de Kàmianets-Podilski es troben els tossals de Tovtri, els quals conformen el Parc Nacional dels Podilski Tovtry. El seu punt més elevat és el tossal de Velika Buhaïkha () (409 m). És rica en formacions càrstiques, com ara les coves o avencs d'Atlàntida i Zalutxanska.
Hidrografia Rius Pel territori de l'óblast hi passen 120 rius de més de 10 km de llargada. El major és el Dníster (travessa 160 km de l'óblast), seguit del Buh Meridional (120 km dins l'óblast).
Dnièster () Afluents del Dnièster: Zbrutx () Smòtritx () Úixitsia () Buh Meridional () Tributaris del Buh Meridional: Bujok () Vovk () Ikva () Ploska () Rius de la conca del Dnipró Horín () Slutx () Khomora ()
Parcs naturals Parc nacional dels tossals dels Tovtri de Podíl·lia (, Natsionalni prirodni park "Podilski Tovtri", escurçat , NPP "Podilski Tovtri") és un parc natural declarat el 1996 i què comprèn una part dels tossals dels Tovtri de Podíl·lia, al sector sud-oest de l'óblast, en un territori emmarcat pel sud pel Dnièster i per l'oest pel Zbrutx. Vegeu la seva plana oficial, enllaçat aquí (en ucraïnès, rus, polonès i anglès), i també la plana d'Ucraïna Incògnita , amb un article (en ucraïnès) i diverses fotos del parc.
Política i govern Divisions administratives Principals ciutats Kàmianets-Podilski (), a la riba del Smòtritx. Ciutat Patrimoni de la Humanitat (UNESCO), capital de la regió per uns 4 anys, des de la creació de l'óblast (sota el nom d'óblast de Kàmianets-Podilskyi) el 1937 fins al 1941. Khmelnitski (, abans del 1954: , Proskúriv), ciutat a la confluència del Ploska amb el Buh Meridional, capital de l'óblast des del 1941. És un centre de comerç, amb una multitud de mercats que atreuen comerciants i compradors de tota Ucraïna. Llocs d'interès de la ciutat inclouen el magnífic parc infantil fet per l'artista local, Fedir Kurtxí, amb materials recuperats, la magnífic plaça d'escultures "infantils" fetes per l'artista local Mazur, el teatre de titelles, anomenat Dyven, i el museu d'art de l'óblast (, o ). Volotxisk () Horodok () Deràixnia () Dunàivtsi () Krassíliv () Iziàslav, també Zàslav, Jéslav (, , ), situat a la vora del riu Horin. Netíxin () Slavuta () Starokostiantýniv (), a la confluència de l'Ikopot amb el Slutx Xepetivka () Polonne ()
Altres municipis d'interès Medjíbij (, ), a la confluència del Bujok amb el Buh Meridional, conegut pel seu castell i per ser el lloc de d'habitatge del rabí Yisroel o Israel ben Eliezer (), també conegut com a Baal Shem Tov o Baal Xem Tov (), o simplement el Besht (escrit en català seria "el Bext", 1698-1760), considerat el fundador de l'hassidisme jueu. Zínkiv, poblet conegut pel seu pa negre artesanal i pels embotits Sútkivtsi, llogarret conegut per la seva església medieval fortificada. Letítxiv (), monestir dominicà i torre del castell Iarmòlintsi () Sàtaniv o Sataniv (), "assentament de tipus urbà" a la riba del Zbrutx (), es troba dins del Parc Nacional dels Tovtri (nom d'uns pujals) de Podíl·lia (). És conegut per les seves aigües termals, té un nombre de balnearis, dits sanatoris (centres d'aigua termal). També té restes d'un castell (s. -, ruïnes), una sinagoga gòtica de pedra (s. ) en estat semi-ruïnós, una torre-porta d'entrada antiga en estat semi-ruïnós, un monestir (s. -), i un espectacular cementiri jueu antic.
Cultura miniatura|Antiga sinagoga o "xul" de pedra de Sirkes, a Medjíbij, possiblement del s. , en una foto del 1935. miniatura|Antiga sinagoga o "xul" de fusta de Baal Xem Tov, a Medjíbij, circa 1915.
Llocs i dades d'interès miniatura|Imatge de la fortalesa de Medjíbij Kàmianets-Podilski, a la riba del Smòtritx. Ciutat Patrimoni de la Humanitat (UNESCO), té una ciutat vella ben preservada, un recinte fortificat-castell espectacular, i unes quantes esglésies de fusta antigues. A Starokostiantíniv, a la confluència del Ikopot amb el Slutx, hi ha uns edificis antics d'interès a la vora del riu en diferents estats de ruïna o recuperació - la fortalesa o castell dels Ostrozki (), una església en ruïnes, una torre - campanar fortificada. També a la vora del riu, de fet, dins l'aigua mateixa, hi ha una sèrie d'escultures de bèsties fantàstiques de diferents colors, escampades arreu pel delit de vianants i pescadors. A Sútkivtsi, l'església medieval fortificada. Una veritable joia. El monestir dominicà de Letítxiv. També hi ha les restes d'una fortalesa que va ser un notori camp de treball forçat durant la Segona Guerra Mundial. La magnífica fortalesa de Medjíbij, visitable i amb diversos museus a dins. A la ciutat de Medjíbij també hi ha la casa-museu (casa reconstruïda) del rabí Baal Xem Tov, considerat el fundador de l'hassidisme, més un monument als més de 3.000 jueus locals que van ser massacrats pels nazis el 1942.
Personatges Escriptors
Oswald Burghardt o Iurii Klen (, pseudònim de: , Oswald Burghardt, poble de Serbínivka, Volínia (ara óblast de Khmelnitski), 1891 - 1947, Augsburg, Alemanya), poeta, traductor i crític ucraïnès d'origen alemany, les seves obres es publicava sota el pseudònim de Iurii Klen. Va néixer a una família de comerciants alemanys que vivien a una colònia alemanya a Ucraïna. Sota l'imperi Rus i durant la Primera Guerra Mundial, va ser exiliat a Arkhànguelsk, a l'extrem nord de la Rússia Europea, prop de la mar Blanca, per ser colon alemany, però va poder tornar a Ucraïna després de la revolució, on va començar a escriure poesia en ucraïnès. Va formar part del moviment neoclassicista dels anys 20 sota Mikola Zerov. Va publicar la seva poesia a revistes literàries a partir del 1924, però la seva més gran contribució va ser la traducció a l'ucraïnès de poesia en alemany, francès i anglès. El 1931, va poder emigrar, salvant-se de les pitjors purgues d'intel·lectuals ucraïnesos sota Stalin, tot i que aquest va ser un dels temes centrals de la seva obra. A l'exili, va ensenyar literatures eslaves a les universitats de Munster (Alemanya), Innsbruck (Àustria), i Praga (Txecoslovàquia). Mikola Txirski (, Kàmianets-Podilski, 1903-1942), poeta i dramaturg ucraïnès. El 1919 va lluitar amb l'Exèrcit d'Ucraïna, el 1920 va estar en un camp a Polònia, on va començar a escriure a la revista del camp, junt amb el qual seria el conegut poeta de l'"escola ucraïnesa de Praga", el Iuri Darahan (, 1894-1926) i el poeta de la diàspora Ievhén Malaniuk (, 1897-1968), entre d'altres. Després va viure a Praga i Budapest, abans de tornar al seu país el 1928, quan va treballar en el teatre a Újhorod, per després tornar a Budapest. Va tornar a la seva ciutat natal el 1941 però morí de tuberculosis un any més tard. Mikola Bajan (, Mykola Platónovytx Bajan, Kàmianets-Podilski, 1904 – Kíiv, 1983), poeta, publicista, filòsof, traductor i personatge públic. Traduïa del georgià, alemany, anglès i polonès, i com a traductor, és conegut en particular per la seva traducció del poeta georgià, Shota Rustaveli (, 1172?-1216?). Khariton Dovhaliuk (, poble de Krivoluka, Volínia (ara óblast de Khmelnitski), 1916 - Rochester, NY, EUA, 2006), escriptor, periodista i sacerdot, va escriure 4 novel·les en ucraïnès, totes publicades a Buenos Aires. Heràs Sokolenko (, pseudònim de: , Heràssim Xmihelski, poble de Míxlia, Volínia (ara óblast de Khmelnitski), 1920 - Markt Bohrau en alemany, Borów en polonès, 1945), poeta, periodista i activista ucraïnès, la seva poesia és d'estil romàntic. Publica les seves obres a revistes literàries ucraïneses arreu d'Ucraïna i a Praga. El 1943, quan entren les forces alemanyes, és detingut per formar part de la resistència ucraïnesa i passa 4 mesos a la presó a Xepetivka abans de ser condemnat a treballs forçats a Alemanya. S'escapa i torna a la seva regió, on viu de clandestí. Detingut de nou, a Iziàslav, aquesta vegada és enviat a Silèsia, on fa treballs forçats com a "Ostarbeiter". Quan entra l'exèrcit roig, és mobilitzat a servir en el regiment de càstig (amb presoners del Gulag, presoners alliberats del camps nazis, etc.), on mor. Ivan Iov (, Ivan Pàvlovitx Iov, poble de Kàmianka, óblast de Dnipropetrovsk, 1948 — 2001), poeta, treballava en el camp de la poesia sonora i experimental. També va treballar com a periodista a Ivano-Frankivsk, Khmelnitski i l'óblast de Kíiv. Estudià filologia a Kàmianets-Podilski. Pavló Hirnik (, Pavló Mikolàiovitx Hirnik, Khmelnitski, 1956), poeta, fill del també poeta, Mikola Hirnik, i de l'etnògrafa, Tamara Dmítrivna Hirnik (). Va estudiar filologia a Kàmianets-Podilski i pedagogia a Kíiv, a més de prendre cursos de literatura a Moscou, després treballà de mestre d'escola a uns quants pobles d'Ucraïna i va estar involucrat amb Dyven, el teatre de titelles de Khmelnitski, encarregat de l'aspecte literari (la dramatúrgia). A més d'altres premis, ha sigut guardonat amb el Premi Nacional d'Ucraïna Taràs Xevtxenko el 2009 per la seva poesia. Viu a la petita ciutat de Deràjnia, óblast de Khmelnitski. Íhor Rimaruk (, Íhor Mikolàiovitx Rimaruk, poble de Miakoti, Volínia (ara óblast de Khmelnitski), 1958 - Lviv, 2008), poeta de gran renom i redactor, va ser el redactor en cap del diari Sutxasnist (, "Actualitat"), el redactor en cap de l'editorial de literatura contemporània ucraïnesa, "Dnipró" (), i assessor al Ministre de Cultura en temes d'edició de llibres. També va fer-se càrrec de l'antologia del Poetes del Vuitanta, els Visimdessiàtniki (, Edmonton, 1990). El 2002, va rebre el Premi Nacional d'Ucraïna Taràs Xevtxenko. La seva poesia s'ha traduït a nombroses llengües, i s'ha publicat en antologies de poesia ucraïnesa en alemany, anglès, suec, castellà, romanès, polonès i rus. El 2008, va morir en un tràgic accident a Lviv, atropellat per un cotxe.
En les arts Paolo Fontana (; nom complet en italià: ; , Castello di Pellizzanno, Província de Trento, Itàlia, 1696 - Zàslav, 1765), arquitecte italià i ucraïnès, un dels principals exponents del barroc a Volínia. Georgi Veréiski o Heorhi Veréiski (, Proskúriv, imperi Rus, ara Khmelnitski, 1886 - Leningrad, URSS, ara Sant Petersburg, 1962), artista gràfic rus, va començar els seus estudis a Khàrkiv, sota l'artista ucraïnès, Ièhor Xréider (, Kherson, 1844-1922). El 1962, va rebre el títol honorari d'"Artista popular de l'URSS". Vitali Iúrtxenko (, ciutat de Xepetivka, 1935), cineasta, editor de cinema, des del 1968 treballa a l'estudi de cinema artístic de Kíev, on ha treballat en incomptables pel·lícules.