miniatura|Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consisteix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.«betacisme», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
El betacisme és característic, però no exclusiu, de les llengües iberoromàniques i occitanoromàniques, a excepció del portuguès i el català en les varietats valenciana, balear i algueresa, o en una pronúncia acurada. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit, ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità, els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.
Quan s'observa el fenomen del betacisme, este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor ([β]), mentre que és absent en llengües que distingixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandès coexistixen els tres fonemes: /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').
Betacisme en català En part sota la influència del castellà, i la immigració occitana dels segles i , en català el betacisme ha anat creixent. Actualment, subsistix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això, sembla que la distinció entre v i b va ser general arreu del País Valencià fins a principis del . miniatura|Isoglosses del betacisme al País Valencià
Referències
Enllaços externs Origen i vitalitat del betacisme Petit Atles Lingüístic del Domini Català
Categoria:Fenòmens fonètics