miniatura|Com l'emperador Maximilià I va aprendre l'encunyació, xilografia del miniatura|Premsa de volant francesa del La seca d'Hamburg (), a Rahlstedt|miniatura
Una seca o casa de la moneda és un taller o fàbrica on es fa l'encunyació de moneda. La paraula seca prové de l'àrab hispànic (dâr as) säkka, que significa '(casa de) moneda'.
La fabricació de moneda a l'inici va ser un procés artesà. Amb els grecs i romans va evolucionar en alguna forma, però fins al i l'invent de les primeres màquines, el procediment no va canviar molt. L'encunyació de moneda era el privilegi del monarca en funcions. La Casa Reial posseïa la seva pròpia seca, que consistia en petits tallers de ferrers i gravadors, tallers ambulants, que viatjaven amb la cort. Els musulmans de la península Ibèrica eren tècnicament més avançats i van influir en el desenvolupament de l'ofici, quan els reis hispans van prendre el poder.
El monarca espanyol Alfons VI va donar el pas en la modernització del procés d'encunyació i va crear dues seques estables a Toledo i Lleó. Les monedes que sortien d'aquests establiments es deien moneda registre o denaris registres i es van fabricar amb un aliatge de plata i coure, anomenada billó, que és una paraula de l'idioma francès billon, que significa 'lingot'. Amb els anys, la plata va ser substituïda per acer o llautó.
Les seques eren poques i, encara que estables, seguien semblant més a un petit taller artesanal que a una fàbrica important de fer diners. Va quedar un procediment força artesanal, fins que el 1553 Antoine Brucher, un calcògraf francès va dissenyar el laminador, una màquina accionada per un molí que fabricava làmines de metall d'un gruix constant en fer passar el lingot repetides vegades entre dos cilindres o corrons de metall dur. L'altra era la premsa de volant que aconseguia la força necessària per a l'estampació gràcies a la inèrcia d'un gran volant.
Aquestes màquines, de dimensions considerables, van haver de ser instal·lades en locals més grans que els tradicionals tallers. A partir d'aquests invents, van començar a succeir les millores en el procés. El 1830, l'enginyer suís Jean Pierre Droz va inventar el sistema de virolla partida, amb la qual cosa s'aconseguia encunyar les dues cares de la moneda alhora i també el cantell o vora de la moneda.
Seques i encunyacions documentades Arketurki 579-586. Tremís d'or de Leovigild encunyat a Barcelona. 934. Seca de Girona. Seca de València. Hi ha documentada l'encunyació de diverses monedes en el període musulmà. 1233. Seca de Mallorca. 1422. Privilegi per a encunyar reals d'or. 1247. Seca de València. 1382. Seca de L'Aquila. 1397. Seca d'Àustria a Viena. 1411-1868. Seca de Barcelona (casa de la moneda) tot i que el seu orìgen es remunta a l'edat antiga 1457. Seca de Perpinyà. 1465. Seca de Cervera. 1535. Cèdula de Carles V disposant l'encunyació de monedes d'or i d'argent a Barcelona.
1572. Casa de la Moneda (Potosí).
Dar al-Darb Dar al-Darb (casa de les monedes) fou una institució de diversos països musulmans, equivalent a la seca, que tenia per objecte proveir de monedes al govern i als particulars. La fabricació de moneda es va començar a centralitzar sota els omeies, i sota els abbàssides la direcció es va delegar. A l'Imperi Otomà fou conegut com a Darbkhane-i Amire (també Darrabkhane, Nukrakhane i Dar al-Darb). La Dar al-Darb del Caire fou fundada per Muhàmmad Alí el 1812.
Córrer la seca, la Meca i la vall d'Andorra En català existeix l'expressió córrer la seca, la Meca i la vall d'Andorra, que vol dir fer un viatge per territoris insospitats. Ja es troba al en l'obra del metge i poeta valencià Jaume Roig (±1400-1478).
En castellà i portuguès es diu més aviat ir de (la) Seca a (la) Meca a Santarem. En tots els casos és poc probable que es tracte de 'casa de moneda', ni de La Meca, la ciutat sagrada dels musulmans, sinó més aviat d'un joc onomatopeic com n'hi ha molts en les dites populars. Joan Amades l'explica per la presència del Palau Meca a Barcelona, lloc de visita imprescindible prop de La Seca on els mateixos viatjants havien d'anar per canviar moneda. Aquesta explicació a posteriori és poc versemblant. En el Quixot, Miguel de Cervantes posa en boca de Sancho Panza:
Referències
Vegeu també Arketurki Fons Casa de la Moneda de Barcelona (Seca de Barcelona) Seca de Mallorca Volant d'encunyació Història de les monedes
Categoria:Metal·lúrgia numismàtica Categoria:Cases de Moneda