La sassolita és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del jaciment italià de Sasso, on va ser descoberta.
Característiques La sassolita és la forma mineral de l'àcid bòric (H₃BO₃). És de color clar, blanc o gris si no té impureses, tot i que també pot ser de color groc si conté sofre o de color marró a causa de la presència d'òxids de ferro. A més de ser flexible, és un dels minerals més tous, de duresa 1 a l'escala de Mohs, sent tan tou com el talc. Mostra una brillantor nacarada, és grassa al tacte i posseeix un gust amarg. És soluble en aigua calenta i es fon fàcilment. Produeix aigua quan es guarda en un tub tancat. És luminescent, presentant una coloració blava sota llum ultraviolada de longitud d'ona curta. Es fa servir a la indústria química, del vidre i a medicina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sassolita pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: nordenskiöldina, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.
Formació i jaciments Es forma als volcans i a les fonts termals, presentant-se com a evaporita o sublimat al voltant de les fumaroles volcàniques. També se'n pot trobar com a dipòsit sedimentari de borat. Pot aparèixer associada a larderellita, santita, ginorita, probertita, searlesita, mirabilita, hieratita i glauberita. A més del jaciment de Sasso Pisano, que constitueix el jaciment tipus, a Itàlia hi ha dipòsits al Vesuvi i a l'illa Vulcano (Sicília). Als Estats Units hi ha jaciments al Parc Nacional de la Vall de la Mort (Califòrnia) i a Steamboat Springs (Nevada).
Referències
Categoria:Monoborats Categoria:Minerals descoberts a la Província de Pisa