miniatura|L'interior està completament recobert d'icones La Catedral de l'Arcàngel (en rus Архангельский собор, Arkhànguelski sobor) és el nom d'una de les catedrals del recinte del Kremlin de Moscou, a la plaça de les Catedrals.

Va ser construïda entre 1505 i 1508, sota la supervisió d'un arquitecte italià, per Alevíz Friazin Novi al lloc d'una antiga catedral, fundada el 1333.William Craft Brumfield, Landmarks of Russian Architect, (Routledge, 2013), 76.

Té frescs dels segles  i . Alguns són obra de Iàkov de Kazan, Stepan de Riazan o Iósif Vladímirov. El treball de pedra picada dels murs té una clara influència del Renaixement italià. Hi destaca un iconòstasi de fusta daurada de 13 metres d'altura, decorat amb icones dels segles -. Els llums són del .

Història esquerra|miniatura|Vista de la catedral de l'Arcàngel des del Campanar d'Ivan el Gran, amb la Catedral de l'Anunciació al fons. Un precedent de l'actual catedral es va construir el 1250, i va ser reemplaçat per una església de pedra el 1333 pel gran duc Ivan Kalità, qui més tard es convertiria en el primer monarca rus a ser enterrat a l'església.Basil Dmytryshyn, Medieval Russia:A source book, 850-1700, (Academic International Press, 2000), 192-193. El 1505, el gran duc Ivan III, ja enmig d'un gran projecte de renovació del Kremlin, va dirigir la seva atenció cap a l'església i, tal com havia fet amb la reconstrucció de la Catedral de la Dormició dues dècades abans, va demanar assistència a arquitectes d'Itàlia. Un italià, Lamberti Aloisio da Mantagnana Dariusz Kolodziejczyk, The Crimean Khanate and Poland-Lithuania: International Diplomacy on the European Periphery, (Brill, 2011), xxviii. va ser convidat a Moscou, i les obres d'una nova catedral van començar el 21 de maig de 1505. Ivan va morir a la tardor del mateix any, i va ser enterrat a l'edifici encara inacabat. Els treballs a la catedral es van completar a finals de 1508, però no va ser formalment consagrada fins al 8 de novembre de 1509.

El nou edifici incorporava molts elements del Renaixement italià, i nombrosos d'aquests detalls (considerats «exòtics» segons els estàndards de Moscou) van desaparèixer durant posteriors reparacions i restauracions. Les parets interiors no es van pintar amb frescs fins a la dècada de 1560. Un fresc de Lazar Hrebeljanović es va pintar el 1564. A més, a l'interior de la catedral hi ha representacions de Sant Sava, Stefan Nemanja (Sant Simeó) i de l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg, la qual cosa atesta la connexió d'Ivan el Terrible amb les seves arrels serbies. La seva mare, Elena Glinskaya, era filla del príncep Vassili Lvóvitx Glinski de Lituània i de la princesa serbia Ana Jakšić.

La catedral va ser danyada per l'incendi del Kremlin de 1737, i es va veure amenaçada posteriorment per la construcció del precedent del Gran Palau del Kremlin, la qual va provocar una subsidència del terreny i una lleugera inclinació en l'orientació dels murs.

Les victòries de l'exèrcit rus se celebraven a la Catedral de l'Arcàngel. Tots els tsars russos i grans prínceps van ser enterrats a la catedral fins a l'època de Pere el Gran, juntament amb moltes emperadrius i prínceps de sang, amb la sola excepció de Boris Godunov. Després que la necròpolis reial es traslladés a la Catedral de Sant Pere i Sant Pau a Sant Petersburg, només el tsar Pere II, que va morir a Moscou, hi va ser enterrat.

Hi ha 54 tombes a la catedral, amb 46 làpides ornamentades de pedra blanca (1636–1637) i caixes vitrificades fetes de bronze (1903). Cal destacar la tomba del tsarevitx Dmitri, fill d'Ivan el Terrible, que hi va ser enterrat a principis del segle XVII i posteriorment va ser canonitzat.

Durant la Revolució Russa de 1917, la catedral va patir danys durant els combats. Més tard, va ser tancada pel règim bolxevic. Durant la dècada de 1950, juntament amb les altres esglésies supervivents del Kremlin de Moscou, es va conservar com a museu. Una gran part dels tresors de l'església van ser traslladats al Museu de l'Armeria del Kremlin o bé venuts a l'estranger.

Després de 1992, l'edifici va ser retornat a l'Església Ortodoxa Russa i es van reprendre els serveis religiosos ocasionals.

Panteó dels tsars de Rússia Fins al , va ser el lloc de sepultura dels tsars i grans prínceps de Rússia. A la catedral hi ha 54 tombes i 46 làpides de pedra decorada (1636-1637).

Nom Dates Títol Ivan I Kalita 1288-1340 Príncep de Moscou i Gran Príncep de Vladímir Simeó I l'Arrogant 1316-1353 Príncep de Moscou i Gran Príncep de Vladímir Ivan II el Gloriós 1326-1359 Príncep de Moscou i Gran Príncep de Vladímir Demetri I del Don (Dmitri Donskoi) 1350-1389 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir Basili I (Vasili I) 1371-1425 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir Basili II el Cec (Vasili Tiomni) 1415-1462 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir Iuri IV 1474-1434 Gran Príncep de Moscou Ivan III el Gran 1440-1505 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir Basili III 1479-1533 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir Ivan IV el Terrible 1440-1505 Gran Príncep de Moscou i de Vladímir, Tsar de Rússia Miquel I 1596-1645 Tsar de Rússia Aleix I 1629-1676 Tsar de Rússia Teodor III (Fiódor III) 1661-1682 Tsar de Rússia Ivan V 1666-1696 Tsar de Rússia Pere II 1715-1730 Emperador de Totes les Rússies

Referències

Enllaços externs

Satellite photo of the Cathedral of the Archangel

Arcangel Miquel Moscou Categoria:Kremlin de Moscou