L'increïble Hulk és un personatge de ficció de còmic de l'univers Marvel, també conegut com a Hulk o La Masa (en les primeres traduccions en castellà per part d'editorials catalanes), es va començar a publicar l'1 de març de 1962 (amb data de portada maig de 1962) amb capçalera pròpia per l'editorial Marvel Comics. Els seus creadors són Stan Lee al guió i Jack Kirby al dibuix i com a coargumentista. Hulk és un personatge que és una metàfora gens amagada del pànic nuclear dels anys 60 del ; Bruce Banner és un científic nuclear que es veu enxampat per una explosió atòmica i es converteix en Hulk, un monstre que, igual que l'energia nuclear, quan perd el control és destructiu i imparable. Està inspirat per un combinació del monstre de Frankenstein i Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Després de la seva exposició accidental als raigs gamma mentre salvava la vida de Rick Jones durant la detonació d'una bomba experimental, Banner es transforma físicament en Hulk quan se sotmet a estrès emocional, ja sigui per la seva voluntat o en contra. Aquesta transformació sovint condueix a desordres destructius i conflictes que compliquen la vida civil de Banner. El nivell de força de Hulk normalment es transmet com a proporcional al seu nivell d'ira. Habitualment representat com un salvatge furiós, Hulk ha estat representat amb altres alter egos, des d'una força destructiva i sense sentit, fins a un guerrer brillant ('World Breaker), un protector de l'autoodi (l'Immortal Hulk), un geni científic per dret propi (Doc Green) i un gàngster (Joe Fixit).
Un dels personatges més icònics de la cultura popular, el personatge ha aparegut en una varietat de mercaderies, com ara roba i articles de col·lecció, estructures inspirades del món real (com ara atraccions de parcs temàtics) i s'ha fet referència en diversos mitjans. Banner i Hulk s'han adaptat en encarnacions d'acció amb actors reals, animades i videojocs. El personatge va ser interpretat per primera vegada amb actors reals per Bill Bixby i Lou Ferrigno a la sèrie de televisió de 1978 The Incredible Hulk i les pel·lícules de televisió posteriors The Incredible Hulk Returns (1988), The Trial of the Incredible Hulk (1989) i The Death of the Incredible Hulk (1990). Al cinema, el personatge va ser interpretat per Eric Bana a Hulk (2003). Al Marvel Cinematic Universe (MCU), el personatge va ser interpretat per primera vegada per Edward Norton a la pel·lícula The Incredible Hulk (2008) i després de Mark Ruffalo en aparicions posteriors a la franquícia.
Trajectòria editorial Concepte i creació La primera aparició de Hulk va tenir lloc a la seva pròpia sèrie, que es va començar a publicar l'1 de març de 1962, amb data de portada de maig de 1962, escrita per Stan Lee i dibuixada a llapis per Jack Kirby, que també va participar en l'argument, entintat per Paul Reinman. Lee cita la influència de Frankenstein i Dr. Jekyll i Mr. Hyde a la creació de Hulk:
Kirby, comentant les seves influències en dibuixar el personatge, va recordar com a inspiració presenciar en persona la força histèrica d'una mare aixecant un cotxe del seu fill atrapat. De The Comics Journal #134 (febrer 1990)
Lee també ha comparat Hulk amb el Golem de la mitologia jueva. Weistein veu Hulk com una reacció a l'amenaça d'atac nuclear, a Up, Up and Oy Vey. Aquesta interpretació es correspon amb altres mitjans de ficció popularitzats creats durant aquest període, que van aprofitar la sensació predominant entre els nord-americans que l'energia nuclear podia produir monstres i mutants.Poole, W. Scott. Monsters in America: Our Historical Obsession with the Hideous and the Haunting. Waco, Texas: Baylor University Press, 2011.
En el debut, Lee va triar el gris per a Hulk perquè volia un color que no suggerís cap grup ètnic en particular.Comics Buyer's Guide #1617 (June 2006) El colorista Stan Goldberg, però, va tenir problemes amb la coloració grisa, donant com a resultat diferents tons de gris, i fins i tot de verd, al número. Després de veure el primer número publicat, Lee va optar per canviar el color de la pell a verd. El verd es va utilitzar en les narracions de l'origen, fins i tot les reimpressions de la història original van ser recolorides durant les dues dècades següents, fins a The Incredible Hulk vol. 2, #302 (desembre de 1984) va reintroduir el Hulk gris en flashbacks ambientats a prop de la història d'origen. Una excepció és el llibre de butxaca comercial, Origins of Marvel Comics, de 1974, que explica les dificultats per mantenir el color gris coherent en un pròleg escrit per Stan Lee, i reimprimeix la història d'origen mantenint la coloració gris. Des de desembre de 1984, les reimpressions del primer número han mostrat la coloració gris original, amb el cànon fictici que especifica que la pell d'Hulk havia estat inicialment grisa.
Lee va donar a l'alter ego d'Hulk el nom al·literatiu "Bruce Banner" perquè va trobar que tenia menys dificultats per recordar els noms al·literatius. Malgrat això, en històries posteriors va recordar malament el nom del personatge i es va referir a ell com "Bob Banner", un error que els lectors ràpidament van identificar. La discrepància es va resoldre donant al personatge el nom complet oficial de "Robert Bruce Banner."
Hulk va rebre el seu nom d'un personatge de còmic anomenat Heap que era un gran monstre verd del pantà. Lee va utilitzar el nom en tres personatges més abans de Banner. El primer era un robot, anomenat Grutan en posterior reedicions per evitar confusions. Va aparèixer el 1960 a Strange Tales nº 75 a la darrera història del còmic "I Made The Hulk Live" amb guió de Larry Lieber i dibuix de Don Heck. El mateix any va fer el seu debut el segon, conegut posteriorment com Xemnu, a la primera història de Journey Into Mystery nº 62 "I Was a Slave of the Living Hulk!" amb guió de Larry Liber i dibuix de Kirby. Aquest personatge ha anat reapareixent a l'Univers Marvel. El 1961 va fer el seu debut el tercer personatge amb el mateix nom a "The Silent Screen", la quarta història de Tales to Astonish nº 21. Posteriorment el personatge s'ha anomenat Glop.
The Incredible Hulk vol.1 La sèrie original de Hulk va ser cancel·lada amb el número 6 (març de 1963). Lee havia escrit cada història, amb Kirby dibuixant els cinc primers números i Steve Ditko dibuixant a llapis i entintant el sisè. A The Science of Superheroes, Gresh i Weinberg expliquen que la sèrie venia prou bé, però va ser cancel·lada per la limitació de títols de Marvel d'acord al seu acord amb DC Comics per la distribució dels títols perquè el seu lloc fos ocupat per The Amazing Spider-Man.
Etapa entre sèries El personatge va aparèixer quasi de forma immediata a Fantastic Four nº 12 (amb data de portada març de 1963) i mesos més tard va esdevenir un dels membres fundadors dels Venjadors, apareixent als dos primers números de la sèrie com coprotagonista i tornant com enemic dels números 3 a 5 (dates de portada gener-maig 1964). Va tenir un paper important a Fantastic Four nº 25 i 26, Amazing Spider-Man nº 14 i Tales to Astonish nº59 (data de portada setembre 1964), abans de tornar a protagonitzar un serial precisament en aquesta col·lecció.
Tales to Astonish Hulk va convertir-se en una de les dues sèries que apareixien a Tales to Astonish a partir del nº60 publicat el 9 de juny de 1964 amb data de portada octubre de 1964, escrita inicialment per Stan Lee i dibuixada per Steve Ditko entintat per George Roussos. Altres artistes posteriors inclouen Jack Kirby (#68–87), Gil Kane (acreditat com "Scott Edwards", #76; Bill Everett (#78–84); John Buscema (#85–87); i Marie Severin. L'etapa a Tales to Astonish va introduir els super-dolents el Leader (Líder), qui es convertiria en la nèmesis de Hulk, i l'Abomination (Abominació), tots dos éssers irradiats amb radiació gamma.
The Incredible Hulk vol.2 A partir del nº102, amb data de portada abril de 1968, el còmic va canviar el títol pel de The Incredible Hulk vol. 2,DeFalco "1960s" a Gilbert (2008), p. 128: "Hailing 1968 as the beginning of the 'Second Age of Marvel Comics,' and with more titles to play with, editor Stan Lee discarded his split books and gave more characters their own titles ... Tales to Astonish #101 [was followed] by The Incredible Hulk #102." i va continuar fins al 1999, quan Marvel va cancel·lar la sèrie i la va substituir per Hulk #1. Marvel va registrar una marca registrada per "The Incredible Hulk" el 1967, i l'oficina de patents dels Estats Units la va registrar el 1970.
Len Wein va escriure la sèrie des del 1974 fins al 1978, treballant primer amb Herb Trimpe, i des del número 194 (data de portada desembre de 1975), amb Sal Buscema, que va ser artista regular durant deu anys. Els números 180 i 181 (dates de portada octubre–novembre 1974) van introduuir el personatge de Wolverine com antagonista,Sanderson, Peter "1970s" a Gilbert (2008), p. 167: "Len Wein wrote and Herb Trimpe drew Wolverine's cameo appearance in The Incredible Hulk #180 and his premiere in issue #181." qui es convertiria en un dels personatges més populars de Marvel Comics. El 1977, Marvel va llançar un segon títol, The Rampaging Hulk, inicialment com revista en blanc i negre, concebut inicialment com una sèrie ambientada en el passat dels personatges, situat entre el final de la primera sèrie i el principi del serial de Tales to Astonish.Sanderson, "1970s", a Gilbert (2008), p. 178: "This black-and-white magazine starred the Hulk in adventures set in Europe shortly after his original six-issue series." Després de nou números, la revista va canviar el títol per The Hulk! i va ser imprés en color.Sanderson, "1970s", a Gilbert (2008), p. 186: "To appeal to the audience of the popular new Incredible Hulk TV series, Marvel revamped The Rampaging Hulk magazine, calling it The Hulk!."
El 1977, es van emetre dues pel·lícules de televisió de Hulk que van portar a una sèrie de televisió Incredible Hulk emesa de 1978 a 1982. Un gran èxit de valoració, la sèrie va introduir la popular frase de Hulk, "Don't make me angry. You wouldn't like me when I'm angry" (No em facis enutjar. No t'agradaria si estigués enfadat), i va ampliar la popularitat del personatge
Bill Mantlo va ser l'escriptor de la sèrie durant cinc anys a partir del número 245 (març 1980). La història dels "Crossroads of Eternity" de Mantlo (#300–313, Oct. 1984– Nov. 1985) va explorar la idea que Banner havia patit maltractament infantil. Els posteriors escriptors de Hulk Peter David i Greg Pak han considerat aquestes històries una influència en els seus plantejaments del personatge. Mantlo va deixar la sèrie per Alpha Flight i l'autor d'aquesta sèrie, John Byrne va prendre The Incredible Hulk. El darrer número dels sis que va fer Byrne acabava amb la boda de Bruce Banner i Betty Ross.DeFalco "1980s" a Gilbert (2008), p. 227: "Dr. Bruce Banner first met Betty Ross in The Incredible Hulk #1 (May 1962) and finally married her in issue #319 by John Byrne." L'escriptor Peter va començar una etapa de dotze anys a partir del número 331 (maig de 1987). Va retornar a l'arc argumental de Roger Stern i Mantlo de l'abús, ampliant el dany causat i representnt a Banner patint un trastorn dissociatiu de la identitat.
El 1998, David va matar l'amor de llarga durada de Banner, Betty Ross. Els executius de Marvel va veure la mort de Ross com una oportunitat per recuperar el Hulk més salvatge. David no es va mostrar d'acord, conduint a la seva marxa de l'editorial. També el 1998, Marvel va rellançar The Rampaging Hulk com segona sèrie en format comic book. The Incredible Hulk va ser cancel·lat amb el número #474 del seu segon volum amb data de portada març de 1999 i va ser reemplaçada per una nova sèrie.
Hulk vol.1/ The Incredible Hulk vol.3