300dpx|miniatura|El massís del Mont Blanc a l'estiu: l'estatge nival correspon a la part amb neu que hi roman tot l'any, la part a l'ombra per sota correspon a l'estatge alpí. La delimitació entre aquestes dues zones és una línia clarament horitzontal a uns 3.000 m d'altitud
Lestatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud. Succeeix a l'estatge alpí. l'estatge nival té una durada d'inniviació superior a la del període de desinniviació (fosa de la neu). Hi predominen glaceres i roques. La seva principal característica és que tota la precipitació cau en forma de neu.
Altitud i latituds Svalbard 78°N 0-300–0 600 m Escandinàvia al cercle polar 67°N 1000–1500 m Islàndia 65°N 0-700–1100 m Sud d'Escandinàvia 62°N 1200–2200 m Nord dels Alps 46°N 2500–2800 m Alps centrals 45°N 2700–2900 m Sud dels Alps 44°N 2900-3200 m Pirineus 43°N 2900-3200 m Caucas 43°N 2700–3800 m Karakorum 36°N 5400–5800 m Pamir 32°N 4300–4500 m Himàlaia 30°N 4800–6000 m Kenya 0° 4600–4700 m Nova Guinea 2°S 4600–4700 m Andes al país Equador 2°S 4800–5000 m Kilimanjaro 3°S 5500–5600 m Andes a Xile 27°S 5800–6500 m Nova Zelanda 43°S 1600–2700 m Terra del Foc 54°S 0-800–1300 m Antàrtida 70°S 0–400 m
Flora Algunes plantes amb flors hi viuen encara, com per exemple el ranuncle glacial (Ranunculus glacialis) a Europa, que arriba als 4.000 m d'altitud, però dominen les molses i els líquens.
Fauna Principalment ocells, com ara la perdiu blanca (Lagopus mutus), que també baixa a l'estatge alpí.
Vegeu també Zonació altitudinal, estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació
Límit arbori
Zona climàtica
Estatge basal o terra baixa Estatge montà (o muntanya mitjana) Estatge subalpí Estatge alpí Muntanya mitjana (o estatge montà) Alta muntanya
Referències Charlesworth J.K. (1957). The quaternary era. With special reference to its glaciation, vol. I. London, Edward Arnold (publishers) Ltd, 700 pp. Flint, R. F. (1957). Glacial and Pleistocene geology. John Wiley & Sons, Inc., New York, xiii+553+555 pp. Kalesnik, S.V. (1939). Obshchaya glyatsiologiya [General glaciology]. Uchpedgiz, Leningrad, 328 pp. (in Russian) Tronov, M.V. (1956). Voprosy svyazi mezhdu klimatom i oledeneniem [The problems of the connection between climate and glaciation]. Izdatel'stvo Tomskogo Universiteta, Tomsk, 202 pp. (in Russian) Wilhelm, F. (1975). Schnee- und Gletscherkunde [Snow- and glaciers study], De Gruyter, Berlin, 414 pp. (en alemany)
Categoria:Clima Categoria:Ecologia