Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Regne de Roma La institució del Regne de Roma suposa de forma mítica l'origen fratricida de la mateixa ciutat de Roma al que persistiria durant dos segles i mig. Inici de la cronologia ab urbe condita

??? aC - Els llatins es traslladen a la península Itàlica. 753 aC: Data tradicional de la fundació de Roma per Ròmul i Rem; Regne romà. 753/715 aC: regnat de Ròmul 715/673 aC: regnat de Numa Pompili: creació del Senat romà i els oficials sacerdotals. 673 aC: regnat de Tul·li Hostili 642 aC: regnat d'Anc Marci. 616 aC: regnat de Tarquini Prisc 578 aC/534 aC: regnat de Servi Tul·li: defineix el límit sagrat de Roma - el pomeri; es realitza el primer cens 534 aC/509 aC: regnat de Tarquini el Superb, l'últim rei romà: Construeix el Temple de Júpiter Capitolí

República romana Després del Regne de Roma s'institueix la República Romana que persistirà durant més de cinc segles durant els quals Roma controla progressivament el seu domini sobre la península Itàlica i el Mediterrani. A mesura que la República creixia en extensió les institucions polítiques republicanes caigueren en una progressiva decadència fins a la creació de l'Imperi Romà amb August ().

509 aC: Inici de la República Romana: expulsió de Tarquini el Superb: els primers cònsols són Luci Juni Brut i Luci Tarquini Col·latí; Es nomenen els primers senadors plebeus (conscripti) per emplenar les vacants creades a causa de l'enderrocament de la monarquia; Setge etrusc a Roma. 508 aC: Es crea el càrrec de Pontífex màxim quan aquests poders es treuen dels cònsols; possible data del segon setge etrusc a Roma. 504 aC: El cònsol Publi Valeri Publícola I atorga drets a tots els ciutadans romans, i criminalitza tots els futurs intents de complot per apoderar-se d'una tirania 501 aC: Es creen els càrrecs de dictador romà i mestre de cavalleria.

Segle V aC 496 aC: Roma derrota Octavi Mamili i Sextus Tarquinius comandants de la lliga Etrusca a la batalla del llac Regil 494 aC: Després de la rebel·lió del Mons Sacer, dos tribuns de la plebs i dos edils plebeus s'elegeixen per primera vegada 471 aC: Es permet als plebeus organitzar-se per tribus. Es reorganitza el paper dels plebeus a la Cúria. 459 aC: El col·legi dels tribuns de la plebs és alçat de dos a deu tribuns 449 aC - La resolució del consell plebeu ("plebiscits") dona ple poder a la llei per sobre dels Plebeus i Patricis, però encara està subjecte al vet del Senat. Els Decemvird publiquen les Lleis de les dotze taules de la Llei romana 447 aC: Es crea el consell tribal: El primer any són elegits dos qüestors 445 aC - Es permet el matrimoni entre patricis i plebeus 443 aC El càrrec de cònsol és reemplaçat per un altre de col·lectiu, el tribú militar amb poders consulars, el Tribuni militum consulari potestate. Es crea el càrrec de censor. Les obligacions del censor eren obligacions consulars fins a aquest punt, on els cònsols es reemplacen. 421 aC: El nombre de qüestors augmenta de 2 a 4; el càrrec pot ser exercit per plebeus 408 aC: El càrrec de Cònsol és canviat per Tribuni militum consulari potestate.

Segle IV aC 396 aC Roma captura i saqueja la ciutat d'Etrusca de Veios després d'un setge de 10 anys, l'assalt final va ser comandat per Marc Furi Camil Els soldats romans guanyen el seu primer salari (stipendium). 394 aC: El càrrec de cònsol reemplaça el Tribuni militum consulari potestate. 391 aC: El càrrec de Tribuni militum consulari potestate reemplaça al càrrec de cònsol. 390 aC: Els gals derroten l'exèrcit romà a la batalla de l'Àl·lia; Roma és saquejada pels gals. 375/371 aC: Anys d'anarquia: No s'elegeix cap magistrat 367 aC: El càrrec de cònsol reemplaça el Tribuni militum consulari potestate per últim cop. 366 aC: Els patricis accepten permetre als cònsols plebeus ser elegits (el primer va ser Luci Sexti Sextí). Per això, els plebeus adquireixen de facto el dret de ser elegits censors o ser nomenats dictadors. Com a concessió, els plebeus permeten als patricis crear les oficines de pretor i edil, i permetre només als patricis exercir aquest ofici. 351 aC: Elegit el primer dictador no patrici 351 aC: Elegit el primer censor no patrici 343 aC: Inici de la Primera guerra samnita 342 aC Batalla del Mont Gaurus Aprovació de la llei Genutia de magistratibus: cap home no pot tenir el mateix càrrec abans que passin 10 anys de la primera elecció Segona llei aprovada, no es permet a cap home tenir dos càrrecs simultàniament 341 aC: Roma es retira del conflicte amb el samnites. Final de la primera guerra samnita. 340 aC: Roma entra en la Guerra llatina al costat dels samnites. 339 aC: S'aprova la llei Lex Publilia de censoribus, que exigeix l'elecció d'un censor plebeu. 338 aC: Final de la Guerra llatina. La lliga llatina és dissolta i el territori passa a formar part de Roma 337 aC: Elegit el primer Pretor no patrici (Quint Publili Filó). 326 aC: Inici de la segona guerra samnita 321 aC: Batalla de les Forques Caudines. 316 aC: Batalla de Lautulae. 311 aC: Els etruscs s'uneixen als samnites per fer front a Roma 310 aC: Batalla del llac Vadimonis entre Roma i els Etruscs. 308 aC: La Segona guerra Samnita s'intensifica quan els umbres, els picentins, i els marsis s'uneixen a la guerra contra Roma. 306 aC: Els Hèrnics es revolten contra Roma (Livi IX. 42). 305 aC: Batalla de Boviànum acaba amb la derrota dels samnites i el final de la resistència de les forces principals. 304 aC: Els eqües són derrotats. 304 aC: Final de la segona guerra samnita. Roma estableix moltes colònies noves i guanya el control sobre gran part de la Itàlia central i del sud. 300 aC: S'aprova la Lex Ogulnia: els sacerdocis s'obren als plebeus

Segle III aC 298 aC: Inici de la Tercera guerra samnita. 298 aC: Els Romans capturen les ciutats samnites de Taurasia, Boviànum i Aufidena. 297 aC: El cònsol Quint Fabi Màxim Rul·lià venç els samnites a la batalla de Tifèrnum. 295 aC: Batalla de Sentínum. 294 aC: Victòria samnita a Lucera. 293 aC: Batalla d'Aquilònia. 291 aC: Els romans capturen la ciutat samnita de Venusia. 290 aC: Final de la tercera guerra samnita. 287 aC: Última secessió plebea; El senat perd poder de vet sobre el consell plebeu (per la Lex Hortensia), Conflicte dels Ordres. 283 aC: Roma venç als etruscs i els bois en la batalla del Llac Vadimonis 281 aC: La tensió creix entre Tàrent i Roma. Tàrent demana ajut a Pirros de l'Epir. 280 aC Pirros desembarca amb l'exèrcit a Itàlia. Inici de les Guerres pírriques. Batalla d'Heraclea 279 aC: Batalla d'Àsculum. 275 aC: Batalla De Benevent. Pirros es retira a Epir, final de les Guerres pírriques. Tàrent es rendeix a Roma. 267 aC: El nombre de qüestors augmenta, de 4 a 6. 264/241 aC: Primera Guerra Púnica contra Cartago 242 aC - Es crea l'ofici de Praetor peregrinus 241 aC - Després de la derrota de Cartago, Sicília es converteix en la primera Província romana 238 aC: Sardenya i Còrsega es converteixen en Províncies Romanes durant la guerra amb Cartago 229 aC: Inici de la primera guerra il·líria. La primera guerra il·líria acaba amb la rendició de la reina Teuta. El nombre de qüestors s'incrementa, de 6 a 8 i el de pretors de 2 a 4. 224 aC: Roma venç l'exèrcit gal en la batalla de Telamó. 223 aC: Roma derrota els Gals a la Gàl·lia Cisalpina 220 aC: Inici de la segona guerra il·líria. 219 aC-Final de la segona guerra il·líria. 218/201 aC: Segona Guerra Púnica contra Cartago. Roma és derrotada en la batalla de Trèbia. 216 aC: Hanníbal Barca infligeix un desastre per a Roma a la batalla de Cannes 214 aC/205 aC: Primera Guerra Macedònica, romans unsuccessful 213/211 aC: Setge de Siracusa, Roma captura la ciutat 204/202 aC: Publi Corneli Escipió Africà Major envaeix Àfrica, Hanníbal Barca és derrotat en la batalla de Zama el 202 aC 202/196 aC Victòria romana en la segona Guerra Macedònica.

Segle II aC 197 aC Hispània Ulterior i Tarraconense es converteixen en Províncies romanes El nombre de qüestors s'augmenta, de 8 a 12; el nombre de pretors s'augmenta de 4 a 6 192/189 aC.- Guerra Romano-Síria contra l'Imperi Selèucida 180 aC: Lex Villia Annalis : s'estableix el nínim d'edat per l'ofici de cursus honorum; establert un interval de dos anys entre oficis 172/167 - Tercera Guerra Macedònica, victòria romana 154/138 aC: Guerra lusitana 149/146 aC: Tercera guerra púnica contra Cartago 149/148 aC: Quarta Guerra Macedònica 149 aC: S'estableix un jutjat d'extorsió permanent després de l'aprovació de la Lex Calpurnia 146 aC: Publi Corneli Escipió acaba amb l'amenaça púnica i coríntia destruint les ciutats de Cartago i Corint; Macedònia i l'Àfrica s'annexionen com províncies romanes 133 aC: El tribú Tiberi Semproni Grac és assassinat després d'assegurar una reforma agrària 121 aC Roma adquireix la província de Gàl·lia Narbonesa (el sud de l'actual França) i una ruta per terra segura a Hispània El Senat aprova el primer Senatus consultum de re publica defenda per tractar amb l'amenaça de violència començada pel tribú Gai Semproni Grac 112 aC: Inici de la guerra de Jugurta contra rei Jugurta. 107 aC Gai Mari és elegit cònsol basat en la promesa d'acabar la guerra en un any. Inici de les reformes marianes en les legions romanes. 106 aC Gai Mari és elegit cònsol una segona vegada, i in absentia, continua la Guerra de Jugurta. 105 aC Guerra de Jugurta, acaba amb la captura de Jugurta. La tribu invasora dels Cimbres provoquen una derrota a l'exèrcit romà en la batalla d'Aràusio 104/102 aC - Gai Mari és elegit cònsol durant tres anys 102 aC - Els exèrcits comandants per Gai Mari derroten els teutons en la batalla d'Aquae Sextiae 101 aC - Els romans sota el comandament de Gai Mari i Quint Lutaci Catul derroten els cimbres en la batalla de Campi Raudii 100 aC Gai Mari és elegit cònsol per sisena vegada. L'escàndol polític que envolta a Luci Appuleu Saturní força Gai Mari a retirar-se de la vida pública.

Segle I aC 91/88 aC Guerra social, l'última rebel·lió de les nacions italianes contra Roma 88 Luci Corneli Sul·la creua el pomeri amb les seves legions i envaeix Roma 88/85 aC: Primera guerra mitridàtica contra Mitridates VI Eupator 83/82 aC: Primera guerra civil romana, entre Luci Corneli Sul·la i la facció popular; Luci Corneli Sul·la venç i es converteix en dictador; el càrrec de censor s'aboleix (es restablirà el 70 aC) 83/82 aC: Segona Guerra Mitridàtica; Luci Corneli Sul·la retorna a Roma i es proclama dictador 82/72 aC: Quint Sertori, l'últim general de Mari continua la guerra civil a Hispània 74/66 aC Tercera guerra mitridàtica, victòria romana 67 aC: Gneu Pompeu Magne neteja la Mediterrània de pirates 63 aC Caiguda de Jerusalem Ciceró és nomenat cònsol; Conspiracions de Luci Sergi Catilina 60/54 aC: Una coalició informal és formada per Juli Cèsar, Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras per governar la República Romana. Aquesta coalició es coneix amb el nom del Primer Triumvirat, tot i que no tenia l'aprovació oficial que s'exigia per a un triumvirat legal. 58/50 aC.- Cèsar participa en la Guerra de les Gàl·lies, adquirint la província de Gallia Comata 54/53 aC: Primera campanya contra els Arsàcides; Marc Licini Cras és derrotat i mort 49 aC: Cèsar creua el Rubicó (alea iacta est) i comença la Segona guerra civil romana contra els Optimates, la facció conservadora del senat, portat per Pompeu Magne 48/45 aC: Cèsar segueix i derrota els Optimates a Grècia i l'Àfrica 44 aC: Cèsar és assassinat en l'Idus de Març 44/42 aC: Tercera guerra civil romana, entre els assassins de Cèsar (dirigit per Cassi i Brut) i els hereus de Cèsar, Octavi i Antoni 43 aC: Octavi, Antoni i Lèpid formen el segon triumvirat 36 aC: La campanya d'Antoni contra l'Imperi Part acaba en fracàs 32 aC: Final de relacions pacífiques entre Octavi i Antoni