miniatura|L'eruga de Proserpinus proserpina, larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
La fase larval és temporal amb la missió de permetre la dispersió de l'espècie (esponges i altres animals adults immòbils) o bé permetre acumular matèria nutritiva en altres animals amb ous amb poques substàncies de reserva. Al cas dels insectes les larves són les primeres fases del desenvolupament post-embrionari. És habitual que en el llenguatge comú les larves reben sovint noms distints dels adults; aquest és el cas de paraules com corc, eruga (papallones) o capgròs (granotes i gripaus). Les larves difereixen sempre significativament dels adults, en aspectes com la grandària, la forma externa, i fins i tot l'anatomia interna i la fisiologia (desenvolupament de les seves funcions). Les diferències guarden relació amb les diferències ecològiques, tant quant a hàbitat com quant als recursos emprats.
Les larves poden ocupar ambients i nínxols ecològics diferents dels adults. Això facilita la dispersió en espècies els adults de les quals són immòbils i redueix la competència entre fases d'una mateixa espècie. Moltes larves s'alimenten intensament per acumular l'energia necessària per a la metamorfosi, però no totes ho fan: les larves planctotròfiques obtenen aliment del plàncton, mentre que les lecitotròfiques depenen principalment de les reserves de vitel de l'ou.
Algunes larves depenen dels adults per alimentar-se. En els insectes eusocials, les obreres solen nodrir-les, tot i que en algunes vespes socials els mascles també poden fer-ho, amb menys eficiència.
En alguns amfibis, com l'axolot, la maduresa sexual es pot assolir sense completar la metamorfosi i mantenint característiques larvàries; aquest fenomen s'anomena neotènia. Les formes larvàries no s'han d'interpretar necessàriament com una còpia d'un avantpassat evolutiu: sovint són adaptacions derivades que han evolucionat específicament per a aquesta etapa del cicle vital.
Etimologia El mot larva prové del llatí larva, que significava ‘espectre’ o ‘fantasma’. El terme s'aplicà a l'estadi immadur d'un animal perquè, en comparació amb la forma adulta, aquest podia semblar deformat. En català es documenta almenys des del 1839, quan apareix al diccionari de Pere Labèrnia. El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans també recull l'accepció de ‘espectre’ per a aquest mot.
Consideracions generals És habitual que les larves ocupin un nínxol ecològic i visquin en un hàbitat diferent del dels adults. Per exemple, els adults de les libèl·lules, els mosquits o les granotes passen la vida adulta en el medi aeri o terrestre, mentre que les seves larves són aquàtiques. En aquests casos és normal que les larves presentin brànquies, mentre que els adults tenen sistemes aeris d'intercanvi de gasos, com els pulmons dels amfibis o el sistema traqueal dels insectes.
La cresa de la mosca de la carn s'alimenta de cadàvers,Abans de l'aparició dels antibiòtics era habitual utilitzar larves d'insectes per netejar ferides i evitar infeccions, a causa de la seva alimentació basada en carn morta. Des del 2004, l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) n'aprovà l'ús com a dispositiu mèdic, en el context de la resistència humana creixent als antibiòtics; vegeu . mentre que l'adult busca flors de les quals obté el nèctar. Això explica que plantes com l'aro pudent gegant o l'estapèlia siguin capaces d'obtenir-ne els serveis com a pol·linitzadors. En la «formiga lleó», un neuròpter, la larva és depredadora, mentre que l'adult busca aliments vegetals. Molts invertebrats marins bentònics produeixen larves planctòniques que són arrossegades pels corrents i així poden colonitzar substrats nous.
En qualsevol animal, el desenvolupament de les gònades és la principal diferència entre un individu juvenil i un adult. Tanmateix, l'evolució trenca de vegades la sincronització entre el desenvolupament dels diversos sistemes orgànics —un fenomen anomenat heterocronia— i avança la maduresa sexual. El cas més destacat és el que s'observa en molts amfibis caudats, com el conegut axolot, en què els individus neotènics assoleixen la maduresa reproductiva sense experimentar la metamorfosi.
Larves del regne animal miniatura|Larva naupli d'un decàpode. miniatura|Larva bipinnaria d'estrella de mar. miniatura|Larva cercària de trematode. miniatura|Larva plúteus d'un eriçó de mar. miniatura|Larva trocòfora de gastròpode. miniatura|Larva gloquidi de bivalve. +LarvaGrup AcàntorAcantocèfals ActinotrocaForonidis ActínulaHidrozousAmocetesHiperoartis AnfiblàstulaPorífers AuriculàriaHoloturoïdeus BipinnàriaAsteroïdeus BraquiolàriaAsteroïdeus CapgròsAmfibis CeloblàstulaPorífers CercariaTrematodes CidípidaCtenòfors CifonautaBriozous CiprisCirrípedes CoracidiCestodes DauerNematodes DiplèurulaEquinoderms DiporpaMonogenis DoliolàriaCrinoideus DoliolàriaHoloturoïdeus EquinoderoideNematomorfs EquinoplúteusEquinoïdeusErugaInsectes EstomoblàstulaPorífers EstrongiloideNematodes GloquidiBivalves Hexacanta o OncosferaCestodes InfusoriformeRombozousLarva de DesorHeteronemertinsLarva de GöteTurbel·larisLarva de MüllerTurbel·laris MetacercàriaTrematodes MicrofilàriaNematodes MiracidiTrematodes MitràriaPoliquets NaupliCrustacis OfioplúteusOfiuroïdeus OncomiracidiMonogenis PandoraCicliòfors ParenquímulaPorífers PedivelígeraBivalves PericalimnaEscafòpodes Pil·lidiNemertins PlànulaCnidaris PlerocercoideCestodes PlúteusEquinoïdeus PlúteusOfiuroïdeus PseudotrocòforaPoliplacòfors RabditoideNematodes RèdiaTrematodes TornàriaEnteropneustsTrocòforaTrocozous
Larves d'insectes Entre els insectes, només els endopterigots experimenten una metamorfosi completa amb un estadi larvari clarament diferenciat. Al llarg del temps, diverses classificacions han anat suggerint-se per part de diversos entomòlegs, i la següent classificació es basa en la que realitzà Antonio Berlese l'any 1913, essent una classificació morfològica tradicional que distingeix quatre tipus principals:
Les larves àpodes no tenen potes i solen estar poc esclerotitzades. Poden ser eucèfales, amb càpsula cefàlica ben desenvolupada; hemicèfales, amb la càpsula reduïda i retràctil; o acèfales, sense una càpsula cefàlica definida. Les larves protòpodes presenten formes molt diverses i neixen d'ous amb poc vitel; en són exemple els primers estadis d'alguns himenòpters paràsits. Les larves polípodes o eruciformes tenen pseudopodis abdominals, a més de les potes toràciques. Són poc esclerotitzades, relativament inactives i viuen en contacte amb l'aliment; les erugues dels lepidòpters en són l'exemple més conegut. Les larves oligòpodes tenen una càpsula cefàlica i peces bucals ben desenvolupades, sis potes toràciques i cap pseudopodi abdominal. Poden ser campodeïformes, allargades, mòbils i sovint depredadores, o escarabeïformes, de potes curtes i adaptades a excavar.ccess-date=28 de abril de 2016}}</ref>
Interaccions amb les activitats humanes Entre els insectes perjudicials per a les plantes cultivades, sovint és la larva la que causa més danys, especialment l'eruga dels lepidòpters i la larva dels curculiònids.
Una larva figura entre els animals domèstics: el cuc de seda, que és l'eruga del bombyx del morer, criada pel seu capoll, del qual s'obté la seda natural.
En lloc d'intentar controlar la delicada fecundació i la posta de determinats peixos, les investigacions demostren l'eficàcia de capturar-ne les postlarves, mitjançant una tècnica coneguda amb la sigla anglesa PCC, de Post-Larval Capture and Culture ('captura i cria de postlarves'), per criar-les amb un aliment més fàcil de produir.
Cas Algunes larves, nascudes massa tard —per exemple, al final de l'estació favorable—, no es transformen en adultes, o imagos, en el moment habitual, sinó l'any següent o fins i tot més tard; s'anomenen «neotèniques».
L'axolot és un cas particular d'animal el desenvolupament del qual s'atura en l'estadi larvari i que, per tant, es pot reproduir en estat larvari o neotènic.
Referències
Bibliografia Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7 Brusca, R. C. & Brusca, G. J. (2003). Invertebrates (2nd ed.). Sunderland, Mass. : Sinauer Associates. Hall, B. K. & Wake, M. H., eds. (1999). The Origin and Evolution of Larval Forms. San Diego: Academic Press. Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13.ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3 Leis, J. M. & Carson-Ewart, B. M., eds. (2000). The Larvae of Indo-Pacific Coastal Fishes. An Identification Guide to Marine Fish Larvae. Fauna Malesiana handbooks, vol. 2. Brill, Leiden. Minelli, A. (2009). The larva. In: Perspectives in Animal Phylogeny and Evolution. Oxford University Press. p. 160–170. link. Shanks, A. L. (2001). An Identification Guide to the Larval Marine Invertebrates of the Pacific Northwest. Oregon State University Press, Corvallis. 256 pp. Smith, D. & Johnson, K. B. (1977). A Guide to Marine Coastal Plankton and Marine Invertebrate Larvae. Kendall/Hunt Plublishing Company. Stanwell-Smith, D., Hood, A. & Peck, L. S. (1997). A field guide to the pelagic invertebrates larvae of the maritime Antarctic. British Antarctic Survey, Cambridge. Thyssen, P.J. (2010). Keys for Identification of Immature Insects . In: Amendt, J. et al. (ed.). Current Concepts in Forensic Entomology, chapter 2, pp. 25–42. Springer: Dordrecht.
Vegeu també Nimfa Metamorfosi