miniatura|Pati de l'Almodí de Xàtiva. miniatura|Sala de contractacions de la Llotja de Mar. Un alfòndec (de l'àrab , ‘hostal’) era l'edifici físic on tenia la seu la cadascun dels consolats de catalans a les diverses ciutats de la Mediterrània on la Corona d'Aragó hi establia un cònsol durant la baixa edat mitjana.Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 23 Tenia la condició de zona extraterritorial i, per tant, a dins no hi eren vigents les lleis pròpies del país. El cònsol era el màxim responsable de l'alfòndec, però era assistit en la pràctica per l'alfondeguer.
Consistia en un edifici, o un complex d'edificis al voltant d'un pati central i separats del carrer per un mur. Els comerciants catalans, valencians, balears i aragonesos podien pernoctar-hi, menjar i guardar les seves mercaderies al magatzem. A més a més, també acostumava a tenir banys, forns de pa, una taverna, botigues i una petita capella. En les principals destinacions catalanes, l'alfòndec podia arribar a assolir les dimensions d'un barri. Aquests establiments generaven bons ingressos, ja que els comerciants havien de pagar els drets d'emmagatzematge, una taxa sobre les mercaderies, els drets de l'aplicació de justícia i altres impostos.
Al , era normal que el rei catalanoaragonès arrendés els alfòndecs i l'arrendador exercís de cònsol en aquella ciutat. Posteriorment, Pere el Gran va regular la situació i tots els cònsols passaren a ser de nomenament reial i havien de donar-li els dos terços de tots els ingressos del consolat.
Condicions generals L'establiment dels consolats mercantils catalans s'originà a partir de la necessitat de comerciar en ports estrangers. El terme consolat faria referència a la institució pròpiament dita. L'alfòndec o llotja indicava els magatzems, edificis i hostals. En diversos documents els termes consolat i alfòndec es confonen sense cap problema.
A partir dels primers contactes comercials en una regió poc coneguda, contactes més o menys aleatoris, i si l'exploració demostrava que hi havia possibilitats d'un comerç estable, era convenient i necessari instituir un consolat.
El funcionament estable d'un consolat de catalans implicava unes condicions genèriques: un tractat entre les dues parts (autoritats locals i catalanes), unes instal·lacions (alfòndec o llotja, hostal...), un responsable (cònsol oficial designat o escollit; o responsable equivalent) i unes lleis que calia respectar (Llibre del Consolat de Mar, lleis locals i normes del tractat específic).
Taxes Els usuaris del consolat, residents o transeünts, pagaven unes taxes (al cònsol) establertes en cada cas. Per drets d'ancoratge o de càrrega transportada.
Subministraments externs Un bon funcionament de la colònia mercant exigia solucionar els subministraments de queviures (per als residents habituals i transeünts) i materials de recanvi per als vaixells que hi recalaven (fusta, veles, cordam...). miniatura|center|650px|Consolats de catalans. Cada punt vermell indica un consolat actiu en una època determinada (bàsicament entre els segles i ).
Documents A més d'una exposició genèrica, el funcionament d'un alfòndec es veu millor analitzant alguns casos particulars.
Tunis i Bugia Abans de 1253, segons consta en documents posteriors ja hi havia hagut alfòndecs de catalans a Tunis i Bugia. 1253. Els primers consolats catalans estables i documentats a l'estranger foren els de Tunis i Bugia, en una àrea que els catalans, i concretament els barcelonins, havien visitat amb fins comercials des de més antic. El 1253 ja era en ple funcionament l'alfòndec de Tunis, regit per un cònsol nomenat pel rei.EL CONSOLAT DE MAR I ELS CONSOLATS D'ULTRAMAR, INSTRUMENT I MANIFESTACIÓ DE L'EXPANSIÓ DEL COMERÇ CATALÀ. MARIA TERESA FERRER I MALLOL. El tractat conservat més antic és del 1270, entre Jaume I i el rei de Tunis. Es conserva el tractat del 1313 entre el rei de Tunis i Bugia, i el rei d'Aragó/comte de Barcelona Jaume II. 1307. Pere Bussot fou nomenat cònsol de catalans a Tunis, amb caràcter vitalici. L'any 1302 era cònsol de mar de Barcelona.
Alexandria 1264. Guillem de Montcada, ciutadà de Barcelona, consta com a cònsol dels catalans a Alexandria. 1381. Reglament del consolat. 1480-1484. Fèlix Fabri, un dominic nascut a Zurich, feu dues peregrinacions a Terra Santa i escrigué una crònica dels seus viatges. A Alexandria s'hostatjava a l'alfòndec dels catalans. En aquella època no hi havia a l'edifici ni mercaders ni mercaderies. Però funcionava com a hostal i mantenia la capella en servei. Els alfòndecs dels genovesos i venecians funcionaven de forma activa. La descripció de Fabri és curta però significativa. L'alfòndec era semblant a un convent, amb un «claustre» molt gran envoltat de magatzems (botigues, en el sentit de magatzem,DCVB: Botiga. segons una altra referència) a peu pla i cambres en el primer pis.
1489. L'alfòndec català seguia funcionant com a hostal: «Furono poi licenziati, e con certi Fiorentini che avevano Mercanzie se ne andarono al Fondaco dei Catelani, ove furono molto bene accolti . I Veneziani, i Genovesi, e gli Anconetani similmente avevano in Alessandria i loro Fondachi, e i loro ...»
1528. Tractat de comerç entre Solimà I el Magnífic i els cònsols de catalans i francesos.
Messina 1286. Fou requisada una casa que estava situada massa propera a l'alfòndec dels catalans, i podia perjudicar les activitats habituals del centre.
Constantinoble 1290. La primera referència d'un consolat de catalans a Constantinoble, esmentant el nom del cònsol Dalmau Sunyer, demostra que la institució era anterior a la data indicada.
Bruges 1330.
Sanlúcar de Barrameda 1340. A Sanlúcar de Barrameda hi havia un centre comercial català. Probablement amb un responsable (cònsol) i un conjunt d'edificis comercials (alfòndec, hostal…). Parlant de Jaume Fredera, el document diu: « ...habitatore de Sent luqar de berramida, que ospes (sic) est dicti loci Catalanorum».
Beirut La denominació catalana antiga era Barut o Baruth.DCVB: Barut.
1340. En aquest any consta la residència a Beirut d'un cònsol de catalans. 1347.
Siena 1379. Constància d'un segon alfòndec català a Siena: «Sanesi allogoro el Porto di Talamone a Catelani con quelli patti, come altra volta l'ebbero; e fero el loro fondaco sul Campo di Siena sotto le case del Saracini; e rizzorovi l'arbolo alto cor una palla, cor una Corona, cor una bandiera coll'arme de Catalani, e vennero molti di loro in Siena».
Damasc La denominació antiga en català era Domàs.GDLC. Domàs. 1382. 1386.
1391. Segons l'obra de referència, la colònia catalana de Damasc era la més important de totes les estrangeres a final del . 1396.Consolats de mar i consolats d'ultramar. La defensa de l'espai marítim en temps de Martí l'Humà. Daniel Duran i Duelt. 1396. El cònsol català de Damasc, Bernat Meresa fa donació d'una taula pintada (per Martí de Vilanova) de Santa Caterina d'Alexandria al Monestir de Santa Caterina del Sinaí.SUR UNE PEINTURE CATALANE DU XIV SIÈCLE TROUVÉE AU MONASTÈRE DU SINAÏ. J. COUYAT-BARTHOUX.
1399.
Modona El consolat de catalans de Modona o Modó tenia cònsol el 1407.
Pisa 1407. Consulatus Cathalanorum 1434.
Xipre 1347. La creació d'un consolat reforçaria les relacions comercials catalanes amb l'illa i privilegis anteriors. 1415. Nomenament del genovès Rafaello di Podio com a cònsol dels catalans a Xipre. El centre de les activitats mercantils estava ubicat a la ciutat de Famagusta.
Palerm 1429.Artistes, Patriciens et Confréries. Production et consommation de l'oeuvre d'art à Palerme et en Sicile Occidentale (1348 - 1460). Geneviève Bresc-Bautier
Siracusa 1452. Loggia dei Catalani.PALAZZO MERGULESE – MONTALTO STORIA DI UN RESTAURO INFINITO. Laura Cassataro.
Anvers 1488.
Exemples Llotja dels catalans a Palerm
Vegeu també Església de Santa Eulàlia dels Catalans Caravanserrall Consolat de Mar Consolat de catalans
Referències
Categoria:Edificis per tipus Categoria:Història del dret públic català