miniatura|Espelta granada. miniatura|Grans d'espelta Lespelta o blat espelta (Triticum spelta) és una espècie de blat (gènere Triticum), dins la família de les poàcies, de vegades considerada una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum).
Era un dels cultius més predominants a Pròxim Orient i Europa cap a l'any 5000 - 4000a. C gràcies a la seva resistència envers condicions fredes i sòls pobres, climes que es destacaven en l'edat del bronze. En aquest tipus de societats preindustrials, l'estabilitat de rendiment tenia més valor que l'alta producció, i l'espelta al ser menys vulnerable a plagues i malalties i estar conformada per una beina dura, facilitava la seva producció i emmagatzematge.
Cal destacar que és considerat un blat antic que fa referència a un grup de cereals i pseudocereals que han experimentat mínims canvis genètics i selecció artificial al llarg de mil·lennis. Tot al contrari que els blats més estesos actuals que han sigut el resultat de cultius selectius, com el blat de moro i certes varietats de blat modern.
Addicionalment, pot rebre el nom d'escandia i cal no confondre-la amb l'espelta petita (T. monococcum).
Particularitats L'espelta presenta tiges gruixudes i medul·lars. Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra.
També té la capacitat de trencar-se sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en lAegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum.
No només té particularitats morfològiques, sinó que genèticament és una espècie hexaploide, considerada un híbrid entre dues espècies, Triticum dicoccum i Aegilops tauschii, a nivell europeu. A més a més, conté moltes traces de micronutrients, antioxidants i aminoàcids, però menors porcions de sucres.
Les seves aplicacions actuals són extenses, ja que és útil tant en gastronomia, salut, biocombustible com en ramaderia i agronomia. Aquest fet provoca que l'espelta estigui guanyant més terreny a nivell internacional i es vagi augmentant la producció mundial gràcies als seus múltiples beneficis. Tot i això, també hi ha casos de malalties provocades per aquesta espècie, però existeixen mecanismes i normes de seguretat alimentària per evitar la seva expansió.
Taxonomia Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta, però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift. Sinònims miniatura|Detalls espelta (C) Els següents noms científics són sinònims homotípics i heterotípics de Triticum aestivum subp. spelta:
Sinònims homotípics:
Spelta vulgaris Triticum aestivum var. spelta Triticum sativum subsp. spelta Triticum sativum subsp. spelta Triticum spelta Triticum vulgare convar. spelta Triticum vulgare subsp. spelta Zeia spelta (L.) Els sinònims homotípics comparteixen exactament el mateix tipus nomenclatural, és a dir, deriven del mateix basiònim que l'espelta, però són noves combinacions.
Sinònims heterotípics
Triticum aestivum subsp. tibetanum Triticum aestivum subsp. yunnanense Triticum arduinoi Triticum arias Triticum bengalense Triticum duhamelianum Triticum elymoides Triticum forskalei Triticum rufescens Triticum spelta aestivum Triticum spelta var. albumcompactoides Triticum spelta var. arduinoi Triticum spelta f. arduinoi Triticum spelta aristatum Triticum spelta subsp. aristatum Triticum spelta subsp. aristatum Triticum spelta var. carthlicum Triticum spelta grex duhamelianum Triticum spelta var. duhamelianum Triticum spelta f. duhamelianum Triticum spelta var. griseoturanorecens Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Triticum spelta subsp. kuckuckianum Triticum spelta var. kuckuckianum Triticum spelta subsp. muticum Triticum spelta var. muticum Triticum spelta subsp. muticum Triticum spelta muticum Triticum spelta var. saharae Triticum spelta var. subbuldoji Triticum spelta var. tarakanovii Triticum spelta var. tashausicum Triticum spelta subsp. tibetanum Triticum spelta var. turanoalborescens Triticum spelta var. turanoalefeldii Triticum spelta velutinum Triticum spelta var. viridoalbispicatum Triticum spelta var. viridoarduinii Triticum spelta subsp. yunnanense Triticum speltiforme Triticum vulgare var. album Triticum vulgare var. arduinoi Triticum vulgare var. coeruleum Triticum vulgare var. duhamelianum Triticum vulgare var. fringillarum Triticum vulgare var. michauxii Triticum vulgare var. rufum Triticum vulgare var. vulpinum Triticum zea Els sinònims heterotípics són noms diferents basats en altres espècimens originals que posteriorment s'ha determinat que en realitat pertanyien al mateix tàxon que l'espelta, és per aquest motiu, que actualment es consideren sinònims.
Història L'espelta, l'espelta petita i la pisana són els cereals cultivats més antics en Europa.
L'espelta es va originar a l'Orient Mitjà, on va ser cultivada almenys fa 5000 anys. Les evidències més antigues venen del Caucas del Sud, el nord del mar Negre i l'Iraq. És l'espècie de blat més antiga cultivada en l'antic Egipte i en Itàlia, originària d'un entrecreuament espontani entre herbes silvestres.
Tot i que anteriorment hem mencionat la seva capacitat de resistència i estabilitat, malgrat això, com que l'espelta té un rendiment per hectàrea més baix que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses, va caure pràcticament en desús i només es va conservar en indrets de clima o terres poc adequades pel blat normal com ara els climes més freds d'algunes zones del centre d'Europa.
Durant l'edat del bronze va ser estesa pel nord d'Europa i en l'edat del ferro es va convertir en la principal espècie de blat en el sud d'Alamània, Suïssa i Gran Bretanya, substituint la pisana. Al segle I, en gran part d'Europa, l'espelta va ser substituïda per blats que no calia batre. Fins a l'edat mitjana, era el cereal que conformava el pa de les classes benestants.
Va ser introduïda als Estats Units pel segle XIX, a partir de la immigració russa. La producció d'espelta va tornar a créixer a finals del segle XX, pel centre d'Europa i pel Nord d'Amèrica.
Actualment, el cultiu d'espelta està augmentant, ja que es considera un cereal molt saludable i nutritiu. Els països europeus amb més producció són Alamània, Bèlgica, Àustria, Suïssa, Eslovènia, Espanya (sobretot per la zona d'Astúries) i Itàlia. A l'est d'Europa també hi ha una alta producció d'espelta. Es fa servir sobretot per la producció de pa, tot i que també es pot fer servir per fer sopes, pastissos, galetes, productes de confiteria i pasta (fresca o seca). A part del consum humà, també és cultivada pel consum animal.
Morfologia miniatura|Detall d'una espiga.|191x191px miniatura|Secció d'una tija.|218x218px Com totes les poàcies, l'espelta és una planta herbàcia que forma una inflorescència en espiga. Presenta tiges gruixudes i medul·lars. Les seves fulles són planes i s'alternen al llarg de la tija, a cada fulla hi ha una beina (una mena de capa) que envolta aquesta. També tenen una lígula amb petites aurícules a la seva base. En comparació al blat, l'espelta és més alta (40 cm més alta de mitjana) i les seves espigues són llargades, laxes i sense arestes. Els cultius d'espelta acabaran mesurant entre 90 i 130 cm d'alçada.
A l'espiga hi ha el raquis que és l'eix central d'on surten les espiguetes, aquestes espiguetes tenen com a base les glumes, que serviran per protecció. A cada espigueta s'hi agrupen noramlment parelles de grans. De manera que la closca com a tal estarà formada pel conjunt de glumes que romanen adherides el gra, aquestes parts no es mengen.
Quan comença a créixer, es manté arran de terra durant un llarg temps, fins que comença a guanyar volum i alçada. Un cop madur té un color marronós, al contrari que el blat, que té un color groguenc.
Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra.
Té la capacitat de trencar els raquis sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en l'''Aegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum.
Genètica Triticum spelta és una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. L'espelta europea és considerada un híbrid d'un blat emmer cultivat (Triticum dicoccum) i d'una herba silvestre (Aegilops tauschii). Per altra banda, l'espelta asiàtica és un híbrid de pisana i d'herba de cabra (Aegilops tauschii).
Aquesta espècie d'espelta europea hexaploide, presenta 6 còpies (6n) de 7 cromosomes diferents (42 cromosomes en total). Té tres tipus de genomes amb 7 cromosomes diferents, cada un provinent de diferents espècies ancestrals: A, B i D, i com que té dues còpies de cada genoma, acaba sent: AABBDD. Pertany al gènere Triticum, igual que el blat (Triticum durum) i altres blats hexaploides. L'evolució de l'espelta i del blat és tan estreta que actualment es consideren de la mateixa espècie. center|miniatura|740x740px|L'espelta probablement es va originar com un híbrid.
Condicions de creixement miniatura|315x315px|Espelta abans de la collita. Els hàbits de creixement de l'espelta són similars als del blat d'hivern. És generalment més resistent i es pot cultivar en sòls mal drenats i de baixa fertilitat, encara que creix millor en sòls sorrencs del mig oest. Tot i això, l'espelta és susceptible a malalties i a l'aclodament (les tiges es dobleguen) i per això s'ha de vigilar a l'hora d'aplicar fertilitzant amb nitrogen, ja que el nitrogen estimula el seu creixement i pot arribar a provocar unes tiges dèbils i massa altes, que no aguanten el vent i unes arrels dèbils. Per això s'aplica el fertilitzant quan l'espelta ja està prou crescuda i així augmenta el contingut proteic sense afeblir la tija. L'eficiència d'absorció del nitrogen és semblant a la del blat.
Al contrari que el blat, l'espelta pot créixer en condicions ambientals molt més dures i amb menys substrat. Requereix sòls humits i de climes temperats, amb temperatures que oscil·lin entre els 10°C i els 25°C. El sòl ideal és una terra franca, drenada i amb un pH entre 6 i 7,5. És per això que es pot aplicar calç per mantenir el pH del sòl al voltant de 6. L'espelta pot resistir la gelada gràcies a un gen que es troba en el cromosoma 5A. miniatura|209x209px|Feix d'espelta La sembra es fa entre octubre i novembre, amb una densitat de 150-200 kg/ha i amb un conreu superficial previ per airejar el terreny i eliminar males herbes. També es pot aplicar un adob compost de nitrogen, fòsfor i potassi abans de cultivar, tot i que en general no se sol aplicar fertilitzants. Es recomana tornar a posar adob en la primavera, abans de fer la collita.
La collita es fa entre el juliol i l'agost, quan la palla està seca i el gra ja ha madurat. S'ha de separar el gra de la palla, netejar i assecar el gra i emmagatzemar en una humitat del 12% en sitges o sacs.
Contingut nutritiu En una porció de 100g d'espelta crua, obtenim els següents valors nutricionals majoritaris:
Valor energètic: 1410 kJ Proteïna: 14,6 g Lípids totals (greixos): 2,43 g Fibra:10,7g Sucres totals: 6,82 g