Leopardus pajeros és un petit felí de l'Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, l'Equador, i possiblement el sud-oest de Colòmbia.

Taxonomia Tradicionalment ha estat inclòs en el gat de la Pampa (L. colocolo), però ha estat separat d'aquesta espècie basant-se principalment en diferències de color i patró en el pelatge i mesures del crani. Aquesta divisió no ha estat recolzada pels estudis genètics, Johnson, Slattery, Erizirik, Kim, Raymond, Bonacic, Cambre, Crawshaw, Nunes, Seuánez, Moreira, Seymour, Simon, Swanson, & O'Brien (1999). Disparate phylogeographic patterns of molecular genetic variation in four closely related South American small cat species. Molecular Ecology 8: S79-94 Macdonald, D., & Loveridge, A., eds. (2010). The Biology and Conservation of Wild Felids. Oxford University Press. el qual ha portat alguns experts a mantenir-la com una subespècie del gat de la Pampa. Sunquist, M. E., & Sunquist, F. C. (2009). Colocolo (Leopardus colocolo). Pàg. 146 in: Wildons, D. E., & Mittermeier, R. A. eds. (2009). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 1. Lynx Edicions, Barcelona. De manera confusa, quan el gat de la Pampa inclou Leopardus braccatus i Leopardus pajeros com a subespècies, l'espècie «combinada» és anomenada «gat de la Pampa». Novak, R. M., eds. (1999). Walker's Mammals of the World. Vol. 1. 6th edition. Johns Hopkins University Press, Baltimore.

Descripció Aquesta espècie és petita, però pesada. Hi ha variacions geogràfiques significatives de mida. La longitud del seu cos varia de 46 a 75 centímetres, amb una cua relativament curta que varia entre 23 i 29 centímetres.

Hi ha tres variants de pelatge, encara que totes tres tenen dues línies fosques a cada galta:

1) Els flancs tenen taques grans en forma de roseta de color marró vermellós, amb els seus límits exteriors de color més fosc, hi ha nombrosos anells a la cua (del mateix color que les taques dels flancs), franges a les potes, i les taques i les ratlles del ventre són de color marró molt fosc (gairebé negre). S'assembla molt en el color del pelatge i el patró de les taques a la subespècie wolffsohni de gat de la Pampa. 2) S'assembla a l'anterior, amb la diferència de tenir un color de fons més pàl·lid, i les taques del cos, les franques de les potes davanteres i els anells de la cua, més pàl·lids i més difuminats. 3) El seu pelatge és en general grisenc amb diferents franges de color marró fosc a les potes i taques a la part ventral, una cua simple (sense anells clars), i línies fosques gairebé indistintes en els flancs.

Només la primera de les tres variants té lloc al nord (als voltants del paral·lel 20° S i cap al nord), i només la tercera variant té lloc al sud (als voltants del paral·lel 40° S i cap al sud). Entremig la gran majoria d'individus pertanyen a la segona variant, encara que la primera s'ha vist tant al sud com el paral·lel 29° S, i la tercera s'ha vist cap al nord fins al paral·lel 36° S. En latituds on tenen lloc la primera i segona variants, la primera tendeix a produir-se en terres altes, mentre que la segona tendeix a produir-se en terres baixes.

S'han registrat també individus melànics d'aquesta espècie.

Hàbitat i distribució Viu a praderies, matollars i boscos secs en alçades fins a 5.000 metres per sobre del nivell del mar. Garcia-Perea, R. (1994). The pampas cat group (Genus Lynchailurus Severertzov 1858) (Carnivora: Felidae), A systematic and biogeographic review. American Museum Novitates 3096: 1-35.

Al nord-oest de l'Argentina, Bolívia, el Perú i l'Equador, se'l troba en altituds entre 1.800 i 5.000 metres a erms, marginalment també a la puna, i localment a boscos secs. On la seva àrea de distribució s'encavalca amb la del gat dels Andes al nord-oest de l'Argentina, es produeix en altituds baixes de mitjana. Perovic, P., Walker, S. & Novaro, A. (2003). New records of the Endangered Andean mountain cat in northern Argentina. Oryx 37: 374-377. Del centre al nord-oest de l'Argentina se'l troba en praderies, boscos secs de mesòfites, i matollars, per sota dels 1.240 metres d'altitud. Al sud de l'Argentina i Xile se la troba a les estepes i matollars de la Patagònia, per sota dels 1.100 metres.

Dieta Aquesta espècie no ha estat molt estudiada a la natura, sent molt poca la informació disponible sobre els seus hàbits de caça. Hi ha registres que indiquen que caça rosegadors i ocells de nit, així com aviram prop de les granges.

Subespècies El 2005, Mammal Species of the World reconegué 5 subespècies:

Leopardus pajeros pajeros, al sud Xile i a l'Argentina. Leopardus pajeros crespoi, als vessants orientals dels Andes del nord-oest de l'Argentina. Leopardus pajeros garleppi, als Andes peruans. Leopardus pajeros steinbachi, als Andes bolivians. Leopardus pajeros thomasi, als Andes equatorians.

Basant-se en dos individus de la subespècie steinbachi, el seu pelatge està format per pèls més llargs i pàl·lids que el de la subespècie garleppi. No obstant això, aquesta distinció s'ha fet amb incertesa a causa del petit nombre de mostres, fins al punt que alguns la consideren un sinònim de garleppi. La incertesa també existeix amb la subespècie budini, la qual s'assembla a la subespècie crespoi i fou descrita a les planes del nord-oest de l'Argentina, però en realitat podria ser dels boscos humits de la regió. Alguns la reconeixen, mentre que altres no. Per acabar, les poblacions del sud de Xile i la meitat sud de l'Argentina, incloses en la subespècie pajeros, han estat reconegudes com la subespècie crucinus, basant-se en la seva mida més gran (la més gran de l'espècie) i el seu pelatge opac (vegeu Descripció).

Referències

Pajeros Categoria:Mamífers de l'Argentina Categoria:Mamífers de Bolívia Categoria:Mamífers del Perú Categoria:Mamífers de Xile