Bipalium és un gènere de planària terrestre predadora que pot arribar a ser de grans dimensions. Sovint se'ls anomena "cucs cap de martell" o "planàries de cap ample" (Hamerhead worms i Broadhead planarians en anglès) degut a la forma característica que presenta la regió anterior del cos o cap. Diverses espècies de Bipalium es consideren invasores als Estats Units i a Europa.Filella-Subira, E. (1983). «Nota sobre la presència de la planària terrestre Bipalium kewense Moseley, 1878 a Catalunya». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 49: 151
Les espècies de Bipalium són carnívores; entre altres preses depreden cucs de terra que detecten seguint les traces que deixen.Fiore, C., J. L. Tull, S. Zehner, and P. K. Ducey. 2004. Tracking and predation on earthworms by the invasive terrestrial planarian Bipalium adventitium (Tricladida, Platyhelminthes). Behavioural Processes 67(3):327-334.
El gènere Bipalium va ser descrit l'any 1857 per Stimpson sense assignar-li una espècie tipus. Van haver de passar 135 anys per a acabar establint-ne una, Bipalium fuscatum.Kawakatsu, M., Ogren, R. E., Froehlich, E. M. & Sasaki, G.-Y., 2002. Miscellaneous Papers on Turbellarians, Article II. Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world (Turbellaria, Seriata, Tricladida, Terricola). Additions and corrections of the previous land planarian indices of the world - 10. Bull. Fuji Women's Univ., (40), II: 162-177. Kawakatsu’s Home Page. http://www.riverwin.jp/pl/. Land planarian indices series: 2002.
Descripció Les planàries terrestres són úniques pel fet de tenir una "sola d'arrossegament" a la part ventral del cos.Curtis, S.K., R.R. Cowden, J.D. Moore, and J.L. Robertson. 1983. Histochemical and ultrastructural features of the epidermis of land planarian Bipalium adventitium. J. of Morphology 175: 171-194.
Els òrgans de l'aparell copulador són simples i no presenten conductes accessoris, o bursa copulatrix. Les obertures dels conductes masculins i femenins estan separats per un plegament de teixit abans que entrin a l'atri genital comú.
Hàbits d'alimentació Les espècies de Bipalium són depredadores. Algunes espècies depreden sobre cucs de terra, mentre altres s'alimenten de mol·luscs.Ogren, R. E. (1995). "Predation behaviour of land planarians". Hydrobiologia 305: 105–111. doi:10.1007/BF00036370Ducey, P. K., M. McCormick, and E. Davidson. 2007. Natural history observations on Bipalium cf. vagum Jones and Sterrer, 2005 (Platyhelminthes: Tricladida), a terrestrial broadhead planarian new to North America. Southeastern Naturalist. S'ha demostrat que les planàries poden seguir les seves preses. Quan són capturats, els cucs de terra comencen a reaccionar a l'atac, però la planària utilitza els músculs del seu cos, així com les secrecions enganxoses per a agafar-se fort al cuc de terra i evitar que escapi. Nombrosos estudis han indicat que les planàries cobreixen, el prostomi, peristoma i l'extrem anterior per a acabar amb la reacció violenta del cuc de terra.Ducey, P. K.; Messere, M.; Lapoint, K.; Noce, S. (1999). "Lumbricid Prey and Potential Herpetofaunal Predators of the Invading Terrestrial Flatworm Bipalium adventitium (Turbellaria: Tricladida: Terricola)". The American Midland Naturalist 141 (2): 305. doi:10.1674/0003-0031(1999)141[0305:LPAPHP]2.0.CO;2 Per a alimentar-se de la presa, la planària estén la faringe fora de la boca a la porció del mig i ventral del seu cos i secreta enzims que comencen la digestió del cuc de terra a l'exterior de la planària. Els teixits liquats del cuc de terra són succionats cap a l'intestí de la planària per acció dels cilis.Dindal, D.L. 1970. Feeding behavior of a terrestrial turbellarian Bipalium adventitium. Ths American Midland Naturalist 83(2): 635-637.
Reproducció La reproducció dels Bipalium pot ser asexual o sexual i totes les espècies són hermafrodites. B. adventitium es reprodueix sexualment i produeix ous encapsulats, que triguen unes tres setmanes a trencar-se i alliberar els joves després de la deposició. Els ous tenen un exterior dur i generalment contenen diversos joves.Ducey, P. K.; West, L. J.; Shaw, G.; De Lisle, J. (2005). "Reproductive ecology and evolution in the invasive terrestrial planarian Bipalium adventitium across North America". Pedobiologia 49 (4): 367. doi:10.1016/j.pedobi.2005.04.002 Rarament s'ha observat a B. kewense fent servir ous com a principal mètode de reproducció. La fragmentació asexual és la principal estratègia reproductiva de B. kewense en regions temperades.Winsor, L. 1983. A revision of the cosmopolitan land planarian Bipalium kewense Moseley, 1878 (Turbellaria: Tricladida: Terricola). Zool. J. of the Linnean Soc. 79: 61-100. Els joves d'aquesta espècie, a diferència dels de B. adventitium, no presenten la mateixa coloració que els pares en els primers dies.Ducey, P. K.; Cerqua, J.; West, L. J.; Warner, M. (2006). Eberle, Mark E, ed. "Rare Egg Capsule Production in the Invasive Terrestrial Planarian Bipalium Kewense". The Southwestern Naturalist 51 (2): 252
Taxonomia Algunes de les espècies de Bipalium conegudes són:
Bipalium adensameri Bipalium admarginatum Bipalium adventitium Bipalium alternans Bipalium bergendali Bipalium cantori Bipalium choristosperma Bipalium crassatrium Bipalium distinguendum Bipalium dubium Bipalium ephippium Bipalium everetti Bipalium fuscatum Bipalium fuscolineatum Bipalium gebai Bipalium gestroi Bipalium glandiantrum Bipalium glaucum Bipalium gracile Bipalium graffi Bipalium haberlandti Bipalium hilgendorfi Bipalium interrutptum Bipalium javanum Bipalium kaburakii Bipalium katoi Bipalium kewense Bipalium kisoense Bipalium krapelini Bipalium marginatum Bipalium mjobergi Bipalium monolineatum Bipalium moseleyi Bipalium muninense Bipalium myadenosum Bipalium nigrum Bipalium nobile Bipalium ochroleucum Bipalium penangensis Bipalium penrissenicum Bipalium penzigi Bipalium persephone Bipalium poiense Bipalium rigaudi Bipalium robiginosum Bipalium semperi Bipalium simrothi Bipalium strubelli Bipalium sudzukii Bipalium tetsuyai Bipalium transversefasciatum Bipalium vagum Bipalium vinosum
Espècies invasores miniatura|Vídeo of a Bipalium sp. a Mèrida, Yucatán, Mèxic. Se sap ben poca cosa sobre l'ecologia de les planàries terrestres, tanmateix, s'ha fet recerca sobre diferents gèneres i espècies, incloent nombroses espècies natives i invasores a Brasil,Leal-Zanchet, A. M.; Baptista, V.; Campos, L. M.; Raffo, J. F. (2011). "Spatial and temporal patterns of land flatworm assemblages in Brazilian Araucaria forests". Invertebrate Biology 130: 25. doi:10.1111/j.1744-7410.2010.00215.x Arthurdendyus triangulatus,Jones, H. D. and B. Boag. 2001. The invasion of New Zealand flatworms. Glasgow Naturalist 23(supplement):77-83. RhynchodemusOgren, R.E. 1955. Ecological observations on the occurrence of Rhynchodemus, a terrestrial turbellarian. Transactions of the American Microscopical Society 74: 54-60. i Bipalium.Ducey, P. K., and S. Noce. 1998. Successful invasion of New York State by the terrestrial flatworm, Bipalium adventitium. Northeastern Naturalist 5(3):199-206. Actualment, hi ha quatres espècies invasores conegudes als Estats Units: B. adventitium, B. kewense, B. pennsylvanicum i B. vagum. Es creu que aquestes planàries van arribar als EUA en plantes hortícoles.
Bipalium kewense és una espècie comuna en hivernacles d'Amèrica des de l'any 1901.Esser, R. P. 1981. Land Planarians (Tricladida: Terricola). Contribution no. 227, Bureau of Nematology, Florida Department of Agricultural and Consumer Services, Division of Plant Industry, Gainesville, Fl. Les planàries són depredadors voraços de cucs de terra, i Bipalium kewense i Dolichoplana striata han sigut identificades com a molèsties al sud dels Estats Units en llits de criança de cucs de terra.Hyman, L. H. 1951. The Invertebrates: Platyhelminthes and Rhynchocoela the acoelomate Bilateria, McGraw-Hill Book Co., London, 550 p. El control d'aquestes espècies és difícil degut a la manca de depredadors. Com va assenyalar el departament IFAS de la Universitat de Florida,Altres animals rarament mengen planàries terrestres, ja que les secrecions de la superfície semblen desagradables, o tòxiques. S'han detectat protozous, incloent flagel·lats, ciliats, esporozous, i nematodes a planàries terrestres. Degut als hàbits caníbals, les planàries terrestres són probablement el seu propi pitjor enemic.Choate, P.M., and Dunn, R.A., 1988. Land Planarians, Bipalium kewense Moseley and Dolichoplana striata Moseley (Tricladida: Terricola),IFAS Document EENY-049. Online:Disponible http://edis.ifas.ufl.edu/pdffiles/IN/IN20600.pdf
Referències
Enllaços externs
Bipalium a la base de dades taxonòmica de turbel·laris