Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006. Es que fa una paròdia de política tant nacional com internacional, amb interpretacions fetes per un equip d'imitadors dirigit per Toni Soler. El programa fou guardonat amb el premi Ondas 2007 en la categoria de millor programa de televisió local i és un dels programes de més audiència de Televisió de Catalunya. S'han realitzat més de 500 capítols fins al gener de 2019.
Polònia va néixer a partir del programa radiofònic d'humor Minoria absoluta que s'emetia a l'emissora RAC 1 i on es feien paròdies polítiques, entrevistes i es parlava d'altres temes d'interès sociopolític.
Història El títol és una referència irònica al malnom "polaco" en la llengua castellana amb al·lusió al poble català.Traducció de polaco de la Collins Dictionary. UGARTE BALLESTER, Xus (2009): El Polònia de TV3: tastets paremiològics (amb versions en francès i castellà) . Universitat de Vic, p. 1-7. Consulta 19 de gener 2018 És fa també al·lusió a la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya. El malnom "polacos", per a persones que parlen entre ells una llengua difícil de comprendre, es va probablement començar com un sobrenom entre soldats i legions al front d'Ebre durant la guerra civil d'Espanya. La relació entre la regió i el país va ser reforçat quan la Catalunya fou ocupada per les forces de Franco a l'inici de 1939 i la Polònia envaïda per l'Alemanya nazi sis mesos més tard. Una altra teoria ve donada per les constants invasions històriques per part d'Àustria, Prússia i Rússia de Polònia, arribant a dividir-se, tal com Catalunya també ha estat dividida, al llarg de la història, per Espanya i França
El programa germà Crackòvia fa referència a la segona ciutat més gran de Polònia.
Minoria absoluta L'embrió de Polònia va ser el programa radiofònic de sàtira política Minoria absoluta, emès per la cadena catalana RAC 1. A començaments de 2004, amb el mateix títol, l'equip del programa radiofònic va estrenar la versió televisiva a City TV, canal local de Barcelona del Grupo Godó. El programa es va mantenir en pantalla quatre mesos, ja que per a la temporada 2004-2005 Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas i la resta d'actors van fer el salt a la televisió estatal, fitxant pel programa Las cerezas de La 1, on van realitzar un petit espai de paròdies polítiques anomenat «El microondas».
Després del comiat de Las cerezas, l'equip de Minoria absoluta es va incorporar a Antena 3 per realitzar Mire usté, un programa basat íntegrament en els esquetxos i paròdies polítiques. El programa va s'estrenar el 9 d'octubre de 2005 i va ser retirat el 4 de desembre, després d'una pèrdua progressiva d'audiència.
Inici (2006) Poques setmanes després, Televisió de Catalunya anunciava el fitxatge de Toni Soler i el seu equip per realitzar un nou programa de sàtira política basat en l'anterior Mire usté, però afegint-hi un gran nombre de personatges, principalment polítics catalans. El 16 de febrer de 2006 es va estrenar Polònia amb gran èxit d'audiència, reunint 1.025.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 34,4%. Estava produït inicialment per CanCuca i Veranda Media. Els vint programes de la primera temporada van tenir una audiència mitjana de 728.000 espectadors i 25,5% de quota, i es van situar setmanalment entre els programes més vistos a Catalunya.
En aquella primera temporada, els polítics més imitats van ser els membres del tripartit (Pasqual Maragall, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura), Artur Mas com a cap de l'oposició, líders dels partits parlamentaris com Josep Piqué i Albert Rivera, així com dirigents de la política espanyola com José Luís Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. També van imitar el papa Benet XVI, els membres de la Casa Reial espanyola i altres personatges públics com el cuiner Ferran Adrià o el cantautor Lluís Llach.
Consolidació i continuïtat En la seva segona temporada (2006-2007) es va consolidar com un dels programes de televisió més vistos a Catalunya. L'edició més vista va ser la del 29 de març de 2007, amb una mitjana de 977.000 espectadors i una quota del 30,6%. A partir de 2006 a Polònia es va estrenar una versió del Telenotícies amb el títol de Polonews i amb "Mateu Prados" (imitació de Matías Prats, presentador d'actualitat a Antena 3) com a presentador. L'abril de 2007 es va publicar El llibre mediàtic de Polònia, que es va convertir en el llibre més venut de la diada de Sant Jordi d'aquell any, confirmant l'èxit del programa entre el públic. Per a la temporada 2007-2008, Carlos Latre i Mireia Portas es van incorporar al ventall d'actors del programa, que a més va estrenar un nou plató. A finals de 2007 el programa confirma el seu èxit amb alguns dels guardons més prestigiosos de la televisió a Espanya, com el premis de l'Acadèmia de la Televisió o el premi Ondas al millor programa de televisió local. Al voltant de 2007 el material interactiu es va estendre a la pàgina web oficial a tv3.cat i el programa es va propagar per a YouTube.
Durant les primeres temporades el programa va donar també un ampli espai a l'humor sobre personatges de televisió, el món de l'entreteniment i altres àrees fora de l'actualitat política catalana. Elements recurrents dels anys 2006 i 2007 van ser sobre Ferran Adrià, Francisco Franco i reunions entre imitadors i les persones imitades als esquetxos una mica improvisats.
També en general la producció de Polònia ha presentat durant els anys una gran quantitat de situacions on va trencar la quarta paret, barrejant la ficció amb actors parlant directament a la càmera. Durant el 2006 quasi tots els capítols van contenir una escena on la persona imitada va aparèixer al programa. Quan la ciutat de Barcelona el 2006 tenia un nou alcalde, el mateix Jordi Hereu va "aparèixer" a l'estudi perquè l'equip de Polònia pogués trobar com produir la seva imitació vinent.
La quarta temporada es va iniciar el setembre de 2008 amb la marxa de Bruno Oro, de manera que la interpretació dels seus personatges més característics, com Artur Mas o María Teresa Fernández de la Vega, va ser assumida per altres actors del programa. El 2009 va tornar Bruno Oro, interpretant nous personatges com Antoni Castells o el "retorn polític" d'Ángel Acebes
miniatura|esquerra|El 2014 es va produir una versió musical de Polònia. A aquesta foto es presenten Mireia Portas ("Carme Forcadell"), Queco Novell ("Josep Maria Vila d'Abadal") i Anna Bertran ("Muriel Casals") – "Les Catalines".
Crackòvia, musical i aniversari A la temporada 2006-2007, TV3 va crear una versió esportiva titulada Barçòvia i que el setembre de 2008 esdevindria el Crackòvia. El contingut del programa ha sigut concentrat voltant FC Barcelona (el club d'esport favorit per la majoria dels catalans) i la seva rivalitat amb Reial Madrid.
A més, el programa Polònia ha tingut dues adaptacions teatrals, La família irreal (2012) i Polònia, el musical (2014). El musical va s'estrenar també en 2015, en el Teatre Poliorama a Barcelona.
El 2016 Polònia va celebrar els deu anys amb una acte amb els actors i els polítics imitats. També es va emetre el documental Desmuntant Polònia. En relació amb la celebració es va publicar un resum de nombres i xifres durant els primers deu anys del programa:"10 anys del ‘Polònia’". lliuremillor.cat, 2016-02-17. Consulta 11 març 2016."La dècada de Polònia". minoriabsoluta.com. Läst 12 mars 2016. 228 hores de producció 4.850 esquetxos 550 persones imitades 58 actors 180 números musicals 136 actuacions de les mateixos persones imitades
"Els 4 del Rushmore Català" Durant l'hivern i la primavera de 2017 es va estrenar "Els 4 del Rushmore Catalá" en 14 capítols subsegüents. L'actuació es va presentar 14 diverses personalitats de la història catalana, de Ermessenda de Carcassona i Cristòfor Colom i fins noms moderns com Salvador Dalí i Pau Casals."Els espectadors trien els 4 del Rushmore català" Minoriaabsoluta.com, 12 juny 2017. Consulta: 21 gener de 2018.
Els 14 noms van funcionar com candidats per a l'elecció del quartet de figures d'un equivalent de Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore. En el programa, el nombre de 4 va ser gràficament subratllat amb quatre línies vermelles i una senyera. Els bustos fictius havien de ser picats al Montserrat. Aquests 11 homes i 3 dones es van tots i totes presentar per a Marc Rodríguez:
Mercè Rodoreda Salvador Dalí Pau Casals Pompeu Fabra Josep Pla Ermessenda de Carcassona Xavier Cugat Margarida Xirgu Cristòfor Colom Antoni Gaudí Joan Gamper Josep Tarradellas Timbaler del Bruc Serrallonga
El 22 de juny es va presentar el resultat d'uns "eleccions" entre els espectadors del programa a través de la xarxa de Twitter, amb l'objectiu de triar les quatre persones a "picar". Finalment les persones seleccionades van ser Antoni Gaudí, el Timbaler de Bruc, Mercè Rodoreda i Ermessenda de Carcassona.
Les tretzena i catorzena temporades La tretzena temporada es va coincidir amb una fase molt dramàtica de la història de Catalunya, i es van marcar al programa. El capítol de 26 octubre es va estrenar el dia abans de la declaració de la república independent de Catalunya, i aquesta setmana Polònia va tenir 952.000 espectadors (la millor quota des de 2010).
Prèviament aquesta tardor Josep Lluís Trapero (imitador: Pep Plaza) es va presentar al programa, després del seu paper central als Atemptats de Catalunya de 2017. La seva carrera com persona al programa no va ser duradora, després que "En Trapero" va ser acomiadat pel seu paper al referèndum de l'1 d'octubre.
El capítol 458 de Polònia es va estrenar el 30 de novembre. Com una dedicació a la Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, cinc dies abans, praticament tots els esquetxos del capítol va contenir únicament actrius, un fet que no es va notar a la producció que fins al monòleg final (presentat en comú de les actrius Agnès Busquets, Lara Diéz, Judit Martín i Mireia Portas – com respectivament Soraya Sáenz de Santamaría, Inés Arrimadas, Gabriela Serra i Marta Rovira). El capítol va ser el programa més vist del dia amb una quota de 25,4 percent.
La catorzena temporada va debutar el 13 de setembre de 2018. Els nous presidents de Catalunya i Espanya, Quim Torra (interpretat per Ivan Labanda) i Pedro Sánchez (interpretat per Pep Plaza), són dues de les cares més visibles durant la temporada. El 18 gener de 2019 s'ha realitzat el 500è capítol de Polònia.
Gala dels 20 anys del Polònia (2006-2026) El dilluns 16 de febrer del 2026, Polònia va celebrar els 20 anys al Teatre Victòria de Barcelona, on va tornar Bruno Oro, Tomàs Molina (David Olivares), Montilla (Iván Labanda), Soraya Sáenz (Agnès Busquets), entre altres. Es va tornar a fer l’esketx del Cambrer del Crossant amb el director de Polònia, Toni Soler. Repàs de tots aquells temes musicals que van tenir èxit com el Mas Style (versió política de Gangnam Style) Facha (versió política de Zorra), conversa del Queco Novell amb tots els Presidents de la Generalitat que ha imitat (Joan Maragall, Salvador Illa, Carles Puigdemont i Mariano Rajoy). Es va acabar la gala amb l’aparició per sorpresa del President del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, després que demanessin a algú del públic per caractaritzar-lo en un personatge del Polònia que triés. Aquesta gala especial es va emetre per TV3 el dijous 19 de febrer, sent així una de les poques vegades que no hi va haver un programa normal.
Estructura Els esquetxos d'actualitat, que conformen el 70% del total del programa, són la base de Polònia. Els principals protagonistes d'aquests esquetxos són imitadors de la classe política catalana i estatal. En les primeres temporades, Toni Soler interrompia els gags amb el crit de «talleu, és bona», de manera que el bloc no arribava al final i els actors seguien imitant els polítics entre bambolines.
El programa també ha inclòs diverses seccions com: