Myioborus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae). Les espècies d'aquest gènere que són natives d'Amèrica i reben el nom comú de "bosquerola".
Descripció La majoria de Myioborus mesuren entre 13 i 13,5 cm de llargada, amb les parts superiors de color gris fosc o verd oliva fosc, excepte les plomes exteriors blanques de la cua, que sovint s'estenen. Els adults tenen el ventre de color vermell, taronja o groc brillant. Moltes espècies tenen casquets negres, vermells o grocs contrastants o patrons facials distintius, sovint amb "ulleres" blanques o grogues al voltant de l'ull.
El bosquerola alablanca (), la forma més septentrional, és més grossa (15 cm de llargada) i té un patró de plomatge, cant i comportament diferents de la restra del gènere. També és l'única espècie que és parcialment migratòria, i potser es podria classificar en un gènere separat.
No presenten dimorfisme sexual, com en la majoria de bosqueroles tropicals residents, ja que s'aparellen de per vida i tenen poca necessitat de dimorfisme sexual, a diferència de moltes espècies migratòries, on els mascles necessiten reclamar territori i buscar parella cada any.
Distribució i hàbitat Habiten en boscos de muntanya (inclosos els tepuis), boscos i arbustos, on s'alimenten d'insectes, de vegades com a part d'un estol d'espècies mixtes.
Taxonomia El gènere Myioborus va ser introduït el 1865 pel naturalista estatunidenc Spencer Baird amb Setophaga verticalis (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837), com a espècie tipus. Aquest tàxon es considera actualment una subespècie del Myioborus miniatus.
El baluard dels Myioborus és el nord de Sud-amèrica, tot i que algunes espècies s'estenen al llarg dels Andes, fins al sud, al nord-oest de l'Argentina, mentre que d'altres s'estenen cap al nord, a través de l'Amèrica Central, i fins als Estats Units, en el cas de la bosquerola alablanca. La majoria de les espècies es troben restringides als boscos de muntanya i als boscos. Els ancestrals Myioborus, juntament amb els del gènere Basileuterus, semblen haver colonitzat Sud-amèrica aviat, potser abans que estigués vinculada al continent nord, i aquests dos gèneres representen la majoria de les espècies de bosqueroles residents d'aquesta regió.
Etimologia El nom del gènere combina el grec antic «μυια/muia, μυιας/muias» que significa “mosca” amb «-βορος/-boros» que significa “devorador”.
Espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dotze espècies: bosquerola alablanca (Myioborus pictus Swainson, 1829) bosquerola pissarrosa (Myioborus miniatus Swainson, 1827) bosquerola de coroneta castanya (Myioborus brunniceps d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) bosquerola de coroneta groga (Myioborus flavivertex Salvin, 1887) bosquerola frontblanca (Myioborus albifrons Sclater, PL & Salvin, 1871) bosquerola frontgroga (Myioborus ornatus Boissonneau, 1840) bosquerola d'ulleres (Myioborus melanocephalus Tschudi, 1844) bosquerola de collar (Myioborus torquatus Baird, SF, 1865) bosquerola de Paria (Myioborus pariae Phelps, WH & Phelps, WH Jr, 1949) bosquerola carablanca (Myioborus albifacies Phelps, WH & Phelps, WH Jr, 1946) bosquerola de Cardona (Myioborus cardonai Zimmer, JT & Phelps, WH, 1945) bosquerola dels tepuis (Myioborus castaneocapilla Cabanis, 1849)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica