Estats membres de les Nacions Unides

miniatura|Mapa dels Estats membres de les Nacions Unides, amb els seus territoris (inclosos els territoris dependents reconeguts per l'ONU en blau. Els següents territoris han estat exclosos, atès que l'ONU no els considera part de cap estat membre: Ciutat del Vaticà (la Santa Seu té l'estatus destat observador no-membre), els Territoris Palestins (Palestina està representada per l'OAP, amb la categoria d'observador, el Sàhara Occidental (estatus en disputa entre el Marroc i el Front Polisario), i l'Antàrtida (regulada pel Tractat Antàrtic). Els territoris o estats no reconeguts no estan exclosos a causa de la posició de les Nacions Unides que formen part d'algun altre estat membre de l'ONU, inclosos, per exemple, els territoris governats per la República de la Xina (Taiwan i altres illes més petites), atès que els membres de l'ONU van votar per considerar que la República Popular de la Xina és l'únic representant legal de la Xina davant les Nacions Unides i que les Nacions Unides no posen en dubte la seva afirmació que Taiwan forma part de la Xina. miniatura|Banderes dels estats membres de l'ONU, al davant de la Palau de les Nacions (Ginebra, Suïssa).

Actualment hi ha 193 estats membres de les Nacions Unides, i cadascun és un membre de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

El criteri per admetre nous estats membres, segons la Carta de les Nacions Unides capítol II, article 4: és el següent:

Una recomanació d'admissió del Consell de Seguretat exigeix els vots afirmatius d'almenys nou dels quinze membres del consell, i que cap dels cinc membres permanents no hi voti en contra. La recomanació del Consell de Seguretat, llavors ha de ser posteriorment aprovada en l'Assemblea General per una majoria de dos terços.

En principi, només els estats sobirans poden esdevenir membres de l'ONU, i actualment tots els seus membres són estats sobirans (tot i que un petit nombre de membres no eren sobirans quan van entrar a l'ONU). La Ciutat del Vaticà és actualment l'únic estat sobirà reconegut internacionalment que no forma part de les Nacions Unides (si bé la Santa Seu té la categoria d'observador). Com que un Estat només pot ser admès a l'ONU per l'aprovació del Consell de Seguretat i l'Assemblea General, un cert nombre d'estats que poden ser considerats com a estats sobirans d'acord amb els criteris de la Convenció de Montevideo no són membres, perquè l'ONU no considera que tinguin sobirania, a causa principalment de la falta de reconeixement internacional o l'oposició d'alguns membres.

A més dels estats membres, l'ONU també convida estats no membres, organitzacions intergovernamentals i entitats l'estatalitat o sobirania de les quals no està definida amb precisió, per tal que siguin observadors a l'Assemblea General, la qual cosa els concedeix la possibilitat d'assistir, amb veu però sense vot, a les sessions de l'Assemblea General.

Membres originals

miniatura|Mapa dels actuals estats membres de les Nacions Unides, classificats per dates d'admissió. L'ONU va començar a existir oficialment el 24 d'octubre de 1945, després de ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (la República de la Xina la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques els Estats Units d'Amèrica, França i Regne Unit) i una majoria dels altres signataris.. Un total de 51 membres originals (o membres fundadors) s'hi van unir aquell any; 50 d'ells signaren la Carta a la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional a San Francisco el 26 de juny de 1945, mentre que Polònia, que no estava representada a la conferència, la signà el 15 d'octubre de 1945..

Entre els membres originals, 49 o bé encara són membres de les Nacions Unides o la seva pertinença a l'ONU va continuar com a estat successor (vegeu la taula de més avall); així per exemple, la pertinença de l'URSS fou continuada per la de la Federació Russa després de la seva dissolució. Els altres dos membres originals, Txecoslovàquia i Iugoslàvia s'han dissolt, i per bé que els estats independents que han sorgit en aquells territoris, a conseqüència de la dissolució, han estat admesos com a membres de ple dret de l'ONU, els estats en si no han tingut continuïtat en un altre.

Quan es va fundar l'ONU, el lloc de la Xina l'ocupava la República de la Xina, però com a resultat de la Resolució 2578, en l'actualitat l'ocupa la República Popular de la Xina.

Un cert nombre dels membres originals no eren sobirans quan es van unir a l'ONU, i només posteriorment aconseguiren la seva independència:.

Belarús (llavors República Socialista Soviètica de Belarús) i Ucraïna (llavors República Socialista Soviètica d'Ucraïna) foren les dues Repúbliques de la Unió Soviètica fins que no aconseguiren la seva independència el 1991. Índia (el territori del qual en aquella època, abans de la Partició de l'Índia, també incloïa els territoris actuals del Pakistan i Bangladesh sota el mandat colonial britànic, fins que no assolí la plena independència el 1947. Les Filipines (llavors la Commonwealth filipina) fou un Estat lliure associat, fins a assolir la plena independència el 1946.

Nova Zelanda, si bé era de facto un estat sobirà en aquella època, "només aconseguí la plena capacitat de tenir relacions amb altres estats el 1947 quan aprovà l'Acta d'Adopció de l'Estatut de Westminster de 1947. Això va tenir lloc 16 anys després que el Parlament britànic aprovés l'Estatut de Westminster de 1931, que reconeixia l'autonomia de Nova Zelanda. Si ho jutgem pels criteris de la Convenció de Montevideo, Nova Zelanda no aconseguia la plena consideració estatal de iure fins a 1947.".

Membres actuals

Els membres actuals i les seves dates d'admissió estan llistats més avall. En negreta, els països que foren membres originals..

L'ordre alfabètic el determina la denominació oficial del país, i s'utilitza per determinar com han de seure els representants dels estats a les sessions l'Assemblea General, on se celebra cada any un sorteig per seleccionar un estat membre com a punt de partida. Uns quants membres utilitzen els seus noms complets oficials en les seves designacions oficials, per la qual cosa la seva ordenació es fa fora de l'ordre dels seus noms comuns: República Democràtica Popular de Corea, República Democràtica del Congo, la República de Corea, la República de Moldàvia, la República de Macedònia del Nord i la República Unida de Tanzània.

PaísData d'ingrés19 de novembre de 194614 de desembre de 1955 El 18 de setembre de 1973 van ser admeses la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya. Els dos països es van reunificar el 3 d'octubre de 1990, i els dos estats van quedar reduïts a un, sota el nom d'Alemanya18 de setembre de 197328 de juliol de 19931 de desembre de 197611 de novembre de 1981|24 d'octubre de 19458 d'octubre de 1962|24 d'octubre de 1945|- |La Unió Soviètica fou un dels membres originals de les Nacions Unides, i va ingressar com a membre el 24 de desembre de 1941. Amb ella hi van entrar les repúbliques soviètiques de Belarús y Ucraïna. La Unió Soviètica fou reemplaçada oficialment com a membre per la Federació Russa, el 24 de desembre de 1991. Els altres Estats de la Unió Soviètica, a excepció de Belarús i Ucraïna, adquiriren la seva condició de membre entre entre 1991 i 1992. |2 de març de 1992 |- |1 de novembre de 194514 de desembre de 19552 de març de 199218 de setembre de 197317 de setembre de 19749 de desembre de 196621 de setembre de 1971Fins al 19 de setembre de 1991, era coneguda amb el nom de República Socialista Soviètica de Belarús24 d'octubre de 1945|27 de desembre de 1945|- | |25 de setembre de 1981

|20 de setembre de 1960

|21 de setembre de 1971 |- |14 de novembre de 1945 va ser un dels membres fundadors de l'ONU, on hi va ingressar el 24 d'octubre de 1945. Aquesta es va dissoldre en 1992 i va donar origen als Estats de , , Macedònia del Nord i ; fou succeïda per la República Federal de Iugoslàvia, la qual seria admesa a l'ONU l'1 de novembre del 2000. La RF de Iugoslàvia va canviar oficialment el seu nom el 4 de febrer de 2003 a . El 6 de juny de 2006 va ser aprovada la dissolució d'aquesta unió estatal i el seu lloc va ser reemplaçat pel de . Finalment, va ser reconegut com a membre el 28 de juny de 2006.22 de maig de 199217 d'octubre de 1966|24 d'octubre de 1945|- | |21 de setembre de 1984

|14 de desembre de 1955

|20 de setembre de 1960

|18 de setembre de 1962

|16 de setembre de 1975

|14 de desembre de 1955

|22 de maig de 1992 |- |24 d'octubre de 1945 |- |24 d'octubre de 194518 de desembre de 1978|21 de desembre de 1945 i van ser membres originals de les Nacions Unides, on hi foren admesos el 24 d'octubre de 1945. Tots dos Estats es van unificar formant la República Àrab Unida, el 21 de gener de 1958. Des d'aquesta data, van ser representats com un únic membre fins que el 13 d'octubre de 1961, la unió estatal va ser dissolta i els dos països van recuperar la seva qualitat de membres independents a l'ONU. Egipte va mantenir la denominació de "República Àrab Unida" fins al 2 de setembre de 1971 quan van canviar el seu nom a "República Àrab d'Egipte"24 d'octubre de 1945 |- |24 d'octubre de 1945

|9 de desembre de 1971

|28 de maig de 1993 |- | Txecoslovàquia va ser un dels membres originals de les Nacions Unides, on hi va ingressar el 24 d'octubre de 1945. El 10 de desembre de 1992, Txecoslovàquia va anunciar la seva dissolució a partir del 31 de desembre d'aquell any, i que els Estats successors, i la , presentarien una sol·licitud per ser-hi membres. Tots dos Estats van ser acceptats com a nous Estats membres, el 19 de gener de 1993. | 19 de gener de 1993

|22 de maig de 1992

|14 de desembre de 1955 |- |24 d'octubre de 1945

|17 de setembre de 1991 |- |13 de novembre de 1945 |- ||24 d'octubre de 194513 d'octubre de 1970|24 d'octubre de 194514 de desembre de 1955|24 d'octubre de 194520 de setembre de 196021 de setembre de 196531 de juliol de 19928 de març de 195717 de setembre de 1974|25 d'octubre de 1945|- |21 de novembre de 194512 de desembre de 195817 de setembre de 197412 de novembre de 196820 de setembre de 1966|24 d'octubre de 1945|- |17 de desembre de 194514 de desembre de 1955|30 d'octubre de 1945|- | |28 de setembre de 1950 |- |24 d'octubre de 1945 |- |21 de desembre de 1945

|14 de desembre de 1955

|19 de novembre de 1946

|17 de setembre de 1991

|19 de setembre de 1978

|11 de maig de 1949

|14 de desembre de 1955

|18 de setembre de 1962

|18 de desembre de 1956

|14 de desembre de 1955

|2 de març de 1992

|16 de desembre de 1963

|2 de març de 1992

|14 de setembre de 1999

|14 de maig de 1963

|17 d'octubre de 1966

|17 de setembre de 1991

|24 d'octubre de 1945

|14 de desembre de 1955

Estats membres de les Nacions Unides

Źródło i licencja