Esdeveniments Països Catalans Construcció del convent trinitari de Sant Bernat, a Alzira. Onda: Joan de Joanes enllesteix el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" de l'església de l'Assumpció. Riudecols passa a formar part de la Comuna del Camp. València: Joan Timoneda publica El ternario espiritual. 24 de febrer: Consagració de Santa Maria de Balaguer, la Noguera). 18 de maig: Atac dels pirates turcs a Alcúdia. miniatura|Ajuntament de Ciutadella de Menorca, antic palau del governador àrab 9 de juliol, Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat. 26 de novembre: Ferran de Lloaces i Peres és elegit 66è. President de la Generalitat de Catalunya.
Resta del Món Alemanya: fundació de la universitat de Jena. Finlàndia: fundació de la ciutat de Pori. Índia: Akbar el Gran conquereix la ciutat de Gwalior. Itàlia: Giovanni Battista della Porta publica Magia naturalis, obra que parla de la càmera obscura considerada una de les precursores de la fotografia. Perú: fundació per Andrés Hurtado de Mendoza de la ciutat de Cuenca. Rússia: refundació de la ciutat d'Astracan. Turquia: construcció de la mesquita principal de Çankırı. Vietnam: fi de la guerra civil que havia començat en l'any 1545. 3 de gener, Kairuan, Tunísia: el reis Dragut de Trípoli ocupa la ciutat i n'expulsa els shabbiya.
miniatura|Elisabet I d'Anglaterra
7 de gener, Calais, Pas de Calais, França: les tropes franceses ocupen la ciutat, l'última possessió continental d'Anglaterra, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys. 22 de gener: Començament de la guerra de Livònia. 24 d'abril, Maria I d'Escòcia es casa amb Francesc II de França. 13 de juliol, Batalla de Gravelines, inici del final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559. 17 de novembre: La mort de la reina Maria I d'Anglaterra propicia que la succeeixi la seva germanastra Elisabet I d'Anglaterra, filla d'Enric VIII d'Anglaterra, i comenci l'època elisabetiana. Elisabet es va fer càrrec d'un país dividit pels enfrontaments religiosos, polítics i nacionalistes. Un dels fets més destacats del regnat d'Elisabet I va ser la transformació d'Anglaterra, un país de majoria catòlica, en un país de majoria protestant.
Naixements Països Catalans 24 d'agost: Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández, hereu al ducat de Sogorb, i al comtat de Prades i d'Empúries.
Resta del Món 19 d'agost, La Ferté-sous-Jouarre, França: François de Bourbon-Conti, noble francès, pare d'Armand de Borbó-Conti 12 d'octubre, Wiener Neustadt, Arxiducat d'Àustria: L'arxiduc Maximilià d'Àustria, Gran Mestre de l'Orde Teutònic i Administrador de Prússia data desconeguda Haarlem, Holanda), Hendrik Goltzius, gravador, dibuixant i pintor neerlandès. Câmpia Turzii, Romania: Miquel el Valent, Voivoda (Príncep) de Valàquia, 1593 – 1601), de Transsilvània, 1599 – 1601) i de Moldàvia, 1600), considerat un dels primers precursors de l'actual Romania.
Necrològiques Països Catalans 25 de març, Gènova: Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona, 1533-1558). Elegit President de la Generalitat de Catalunya per als triennis 1539-1542 i 1557-1559, no prengué possessió del càrrec per la seva impopularitat en tant que estranger. 17 de novembre: Pere Àngel Ferrer i Despuig, 65è President de la Generalitat de Catalunya data desconeguda Pere Mates, pintor català considerat el millor representant autòcton de la pintura renaixentista a Catalunya.
Resta del Món 25 de febrer, Talavera de la Reina: Elionor d'Habsburg, infanta de Castella, princesa d'Aragó, reina consort de Portugal, 1518-1521) i reina consort de França, 1530-1547). 28 de març, Malta: Bartolomeo Genga, arquitecte italià del Renaixement. 18 d'abril: Hurrem Sultan o Roxelana, esposa de Solimà I el Magnífic. 20 d'abril, Wittenberg, Alemanya: Johannes Bugenhagen, teòleg luterà que introduí la Reforma Protestant a Pomerània i Dinamarca. 18 d'octubre, Cigales, Espanya: Maria d'Habsburg, esposa de Lluís II d'Hongria i neta de l'Emperador Maximilià I d'Habsburg i dels Reis Catòlics, germana dels emperadors Carles V i Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic. 21 de setembre, Yuste, Espanya: Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Rei d'Espanya (1516-1556), i Emperador de l'Imperi Germànic (1519-1556). 21 d'octubre, Agen, Regne de França: Julius Caesar Scaliger, escriptor, filòsof i metge francès d'origen italià. 17 de novembre, Londres, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, Maria Tudor, reina d'Anglaterra i Irlanda (n. 1516). Londres: Reginald Pole, arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica. data desconeguda: Fontainebleau, França: Jean François Fernel, metge que introduí el terme "fisiologia" i primer científic que descrigué el canal medul·lar. París, França: Clément Janequin, compositor francès del Renaixement, famós per les seves cançons populars. Luarsab I de Kartli, Tetritsq'aro, Geòrgia), rei de Kartli mort en la batalla de Garissi. Nàpols, Itàlia: Giovanni Merliano da Nola, escultor italià, autor de l'obra renaixentista més notable dels Països Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig, Urgell). Londres: Robert Recorde, metge i matemàtic gal·lès que formulà el "signe igual". Amares, Portugal: Francisco de Sá de Miranda, poeta portuguès del Renaixement.
Referències
Categoria:Anys del segle XVI