Una gúbiaGúbia. Definició. és una eina manual de la família dels enformadors amb fulla i tall semicirculars. Usada per a treballar la fusta per fusters, ebenistes, lutiers i gravadors. Les gubies són indispensables en la talla de fusta, una de les formes clàssiques de l'escultura i de les arts decoratives.
La fulla és d'acer trempat i el mànec pot ser de fusta o de material sintètic. A algunes gúbies especialitzades el tall pot adoptar altres formes com la de mitja canya o la d'arc de cercle.
Descripció Una gúbia consta d'una fulla d'acer trempat amb un extrem o cap tallant. El tall es forma mitjançant un bisell a la part convexa (o exterior) esmolat de forma apropiada. A l'altre cap de la fulla hi ha un nervi o espiga que serveix per a introduir-la al mànec.
Forma i ús Segons el tipus de servei exigit el mànec pot adoptar diverses formes. Formes robustes i reforçades per a fusteria i dissenys més delicats i anatòmics per a la talla de fusta. Hi ha mànecs cilíndrics (destinats a una subjecció similar a la d'un martell) i mànecs pseudoesfèrics (ideals per a reposar en el palmell de la mà distribuint la pressió). Hi ha mànecs amb adaptadors per a un martell pneumàtic que permeten la talla motoritzada i faciliten els treballs de desbast. L'ús de gúbies amb impacte d'una maceta permet dosificar l'esforç aplicat i l'efecte de tall. Cada treball exigeix un ús adequat de les eines disponibles.
Tipus de gúbies Hi ha moltes menes de gúbies. Segons el seu tall hi ha els tipus de gúbies següents: plana de mig punt de mitja canya de canó en colze de tall en V. Un tipus de gúbia especialitzat és el que té el tall en forma de V, molt útil en la talla de fusta. El seu esmolat segueix tècniques particulars.
Esmolament Les gúbies de fuster i aquelles emprades en la talla de fusta s'esmolen de manera diferent. Hi ha llibres especialitzats que indiquen la manera correcta d'esmolar-les.
Les gúbies,per raó de la forma corba i la diversitat de mides, requereixen tècniques específiques d'esmolat que diferencien notablement el rendiment del tall. No només millora el tall, sinó que perllonga la vida útil de la gúbia, sent tres els mètodes bàsics d'esmolat:
Tècnica d'esmolat amb pedra: Potser un dels mètodes més tradicionals i controlats per esmolar gúbies. Requereix pedres d'esmolat de gra fi i mig, i es recomana utilitzar una guia d'esmolat per mantenir l'angle correcte. La tècnica consisteix a lliscar la gúbia sobre la pedra, mantenint un moviment constant i suau per evitar treure més material del necessari. Tècnica d'esmolada amb llima: Efectiu per a gúbies amb perfils més rectes o de canal obert. S'utilitza una llima de metall adequada per a la mida i forma de la gúbia. Consisteix a aplicar moviments suaus i controlats seguint la curvatura de l'eina. Tècnica d'esmolat amb esmoladora: Més moderna i ràpida, però amb més probabilitat de fer malbé l'eina. L'esmoladora, equipada amb un disc d'esmolat adequat, permet remoure material de manera eficient i ràpida. Tot i això, és essencial no aplicar massa pressió per prevenir el sobreescalfament del metall.
Xilografia És una tècnica d'impressió amb planxa de fusta on el text o la imatge es talla a mà amb una gúbia o burí a la fusta. Després, s'impregna amb tinta el tac i prement amb un suport (normalment paper o tela) s'obté la impressió del relleu. Tradicionalment s'han fet servir fustes de boix, de perera o de cirerer per la seva duresa. Actualment s'utilitzen també materials sintètics com l'aglomerat de fusta o el linòleum. Hi ha dos tipus de xilografia radicalment diferents per les característiques de la matriu, els instruments i els resultats finals: "xilografia al fil" i "xilografia a testa". La fusta per a la primera s'extreu del tronc comptant la fibra ia l'altre tallant la testa (perpendicular a les fibres).
Referències
Categoria:Eines de fusteria