Els vascons —en llatí: vascones o vasconii— foren un poble d'Hispània, que vivia sobretot a la provincia romana de la Tarraconense, als Pirineus occidentals i el curs alt del riu Ebre (en un territori que correspon amb tota Navarra, part de Guipúscoa, àrees de l'oest de Saragossa, i el nord-est i centre de La Rioja). En l'antiguitat els pobles veïns eren, al nord, els aquitans; a l'oest, els vàrduls; al sud-oest, els berons; al sud, els pelèndons i lusons; al sud-est, els edetans que ocupaven la Vall de l'Ebre; a l'est, els ilergets (que ocupaven Lleida i Osca), i al nord-est, els cerretans.
Territori Els vascons ocupaven la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa. Cap a l'est de Tudela, haurien viscut fins al riu Gàllego, que marcaria el límit oriental incloent Jaca al nord. Cap a l'oest, l'anomenat el Vasconum Saltus arribava fins al mar per Hondarribia i Oiartzun, enfrontant allà els vàrduls, emparentats amb als càntabres. El territori vascó baixava cap al sud fins a l'actual Logronyo.
Estrabó i Ptolemeu establien com ciutats dels vascons: Calagurris, Cascantum, Ergauica, Graccurris, Tarraga, Andelos, Iaca, Pompaelo i Segia. Plini menciona també a Aracilum i Cara.
Orografia i geologia Al nord del territori vascó se situa la serralada pirinenca, que augmenta progressivament la seva altura cap a l'orient, i la disminueix cap a occident. La serralada pirinenca i els seus contraforts tenen una altura entre 1.000 i 2.000 metres sobre el nivell del mar.
A l'oest se situen les serres d'Aralar i Andia i els monts d'Urbasa (conjunt denominat Urbasa-Andia), amb una altura superior als mil metres sobre el nivell del mar. Traçant una línia diagonal entre l'antiga Vareia (prop de l'actual Logronyo) i Jaca, es pot separar la zona de les planes i de muntanya baixa (i la Ribera d'Ebre) que se situaria al sud de la línia, i la zona muntanyosa (entre 500 i 1.000 metres d'altitud sobre el nivell del mar) que se situaria al nord.
La majoria de les terres ocupades pels vascons es van formar a l'era terciària, perquè només les terres sedimentàries de la zona de Vall de l'Ebre (amb un ramal des de l'Ebre seguint el curs del riu Aragó i del riu Arga fins a l'altura de Tafalla) són posteriors.
De l'era Proterozoica no es troben formacions precambrianes; de l'era Paleozoica s'han trobat alguns fòssils, però en tan escassa quantitat que la qualificació dels terrenys ha degut fer-se per analogies amb altres de l'entorn; dels períodes cambrià, silurià, devonià i carbonífer semblen ser els terrenys situats al nord-oest del territori.
L'era mesozoica s'assenyala a la zona compresa per les serres d'Urbasa i Aralar, i des d'aquesta cap al nord (fins als terrenys de formació Paleozoica) i cap a l'est al llarg dels Pirineus.
Hidrologia miniatura|El Balerdi amb Azkarate (Araitz) als peus, a la Leitzaldea miniatura|El Salazar prop d'Irunberri El riu Arga recorria el territori vascó des dels Pirineus fins a l'Ebre, en el qual desemboca a prop de l'antiga ciutat de Graccurris. Té com afluents principals per la dreta l'Ulzama (cap al nord de Pompelon), i l'Araquil (la seva vall discorre entre l'oest de Pamplona i la localitat d'Araceli, i separa les serres d'Aralar i Urbasa). Per l'esquerra rep l'Aragó, el qual té el seu naixement als contraforts pirinencs del que fou el territori dels iacetans. El riu Aragó rep per la seva dreta al riu Esca que forma la vall del Roncal, i el riu Erro, nascut a prop de Roncesvalls, i que des d'allà descendeix cap al sud-est i rega el que fou el país dels iluberitans. Al seu torn el riu Erro rep per la seva esquerra a l'Irati, la vall del qual ascendeix cap als Pirineus (i que al seu torn és receptor de l'Urrabi, la vall del qual permet l'accés a Roncesvalls) i el Salazar, que des dels Pirineus descendeix fins a l'antiga Iluberri.
Paral·lel a l'Arga discorre l'Ega en el seu tram final, quan a l'altura l'actual Lizarra (a la zona dels antics fundus Emilianus, Grocius, Munius, Aberius, etc.) torça el seu rumb. Abans d'arribar a aquest punt el riu discorre, des del seu naixement a Àlaba, en direcció cap a l'est.
Al sud de l'Ebre el riu principal és el Cidacos (homònim del riu que paral·lel a l'Arga va des del nord de l'actual Tafalla fins a desembocar a l'Aragó), que banya l'antiga Calagurris.
Clima i vegetació El clima de la zona nord-oest era més aviat temperat, plujós i humit, i hi predominaven els boscos i les pastures. La resta de la zona pirinenca i els seus estreps (i les serres d'Aralar i Urbasa-Andía) era de clima fred i plujós, predominaven les pastures i boscos, i les muntanyes eren elevades. La zona de Pamplona, i cap al Sud, era muntanyosa amb espais plans i diversos valls. El seu clima era fred i plujós. Predominaven els boscos i les pastures.
La zona mitjana, més al Sud, va ser de transició entre la muntanya i la Ribera, amb un clima més temperat i menys pluges. Es cultivaven cereals.
La zona de Ribera era plana i produïa cereals i altres cultius. Les temperatures eren les més altes del territori i la pluja la menor.
En el seu territori predominaven els faigs i els roures.
Evolució territorial Període romà miniatura|Extensió territorial vascona. Inclou les ciutats atorgades als vascons per suportar a Pompeu. Descripcions dels territoris habitats pels vascons apareixen en obres d'autors clàssics, sobretot entre els segles I a.C. i II d.C. Es tracten d'autors com Livi, Estrabó, Plini el Vell o Ptolemeu. Tot i que aquests texts han sigut estudiats com a fonts de referència, alguns autors han destacat una aparent falta de coherència i uniformitat dins els texts, sobretot en el cas d'Estrabó."La Tierra del Toro. Ensayo de identificación de ciudades vasconas, article by Alicia M. Canto (1997), includes map with cities and archeological remains (see electronic edition and also "Ptolomeo y las ciudades vasconas. Ensayo de localización", and map of the territory "Ciudades vasconas_Propuestas de localización") (in Spanish).
El document més antic correspon amb Livi, que en un breu passatge de la seva obra sobre la Guerra Sertoriana (76 a.C.) relata com, després de remuntar el riu Ebre i passar la civitas o ciutat de Calagurris Nasica, es passa pel territori pla dels vascons (el Vasconum agrum), fins a arribar al limit amb el poble veí, els berons....dimissis eis ipse profectus per Vasconum agrum ducto exercitu in confinio Beronum posuit castra,... ("...after taking his (Sertorius) army through the territory of the Vascones, he installed his camp on a border area of the Berones,..."). Text according to P. Jal, Tite-Live. Histoire Romaine XXXIII. Livre XLV et Fragments. Paris, 1990 (1979), page 214-218 Comparant altres seccions del mateix fragment es pot deduir que els vascons eren veïns cap al sud de la ciutat celtibera de Contrebia Leucade, pel que el limit amb els berons devia d'estar ubicat a l'occident.
Plini el Vell, en la seva gran obra Història Natural, va mencionar un text anterior al 50 a.C. que emplaçava els vascons a la banda occidental dels Pirineus, essent veïns dels vàrduls, i els extenia fins a les muntanyes d'Oiarso i el cantàbric, una àrea que ell denomina el Vasconum saltus.Natural History, 4,110-111: Proxima ora citerioris est eiusdemque Tarraconensis situus a Pyrenaeo per oceanum Vasconum saltus, Oiarso, Vardulorum oppida, Morogi, Menosca, Vesperies, Amanum portus, ubi nunc Flauiobrica colonia 8. Ciuitatium VIIII regio Cantabrorum, flumen Sauga, portus Victoriae Iuliobricensium. ac eo loco fontes Hiberi XM passuum portus Blendium, Orgonomesci e Cantabri. portus eorum Vereasueca, regio Asturum, Noega oppidum, in poeninsula Paesici, et deinde conuentus Lucensis, a flumine Nauialbione Gibarci, Egiuarri cognomine Namarini, Iadoui, Arroni, Arrotrebae, pronunturium Celticum, amnes Florius Nelo. Celtici cognomine Neri et super Tamarici 9 quorum in paeninsula tres arae Sestianae [-182→183-] Augusto dicatae, Copori, oppidum Noeta... El geogràf grec Estrabó, en l'època d'August, va mencionar el vascons (en grec antic: Ούασκώνων) i va referir que les seves principals ciutats, o polis, eren Pompaelo així com també Calagurris."Ambdues poblacions, amb Kaláguris, una de les ciutats dels Ouaskones […] van ser testimonis dels últims esforços de Sertórios després de la seva expulsió dentre els keltíberes, i va ser a Óska on va caure assassinat."
"Aquesta mateixa regió és croada per la via que parteix de Tarrákon fins els Ouaskones de la vora de l'Oceà, a Pompélon i a Oiáson, ciutat alçada amunt el mateix Oceà. Aquesta calçada mesura dos mil quatre-cents stadios i s'acaba a la frontera entre Akitanía i Ibería. [...]. Després, pel damunt de la Iakketanía, en direcció al Nord, hi ha la nació dels Ouaskones, que té per ciutat principal Pompélon, com qui diu ‘la ciutat de Pompéios’." (Estrabó)Estrabó III.4.10"Lo que Estrabón dijo de verdad sobre los Vascones", artículo de Alicia Mª Canto, actualizado en 2019.A les obres de Ptolemeu es troba nova informació. La seva obra Geographikè Úphégesis,Llibre II, capítol 6, 66 inclou el nom de 15 ciutats del territori dels vascons. Aquestes ciutats, a part de la costanera Oiasso, són: Iturissa, Pompaelo, Bituris, Andelos, Nemanturissa, Curnonium, Iacca, Graccurris, Calagurris, Cascantum, Ercavica, Tarraga, Muscaria, Seguia i Alavona.
Amb tot això, es pot concloure que en època dels romans el territori vascó comprenia l'actual Navarra, parts de La Rioja i d'Aragó. Per últim, de l'actual País Basc només va ser vascona Oiasso, això és, les actuals Oiartzun-Irun.(Gómez Fraile 2001:58)
Tardoantiguitat Alta Edat Mitjana A partir del , els cronistes ja diferencien entre la Spagnouasconia, al sud dels Pirineus, de la Guasconia, al nord d'aquests, tot seguint la tradició del Cosmògraf de Ràvena. L'historiador Schulten, a partir d'aquesta tradició, va interpretar que els vascons es varen retirar parcialment dels seus territoris d'època romana per passar a ocupar terres més al nord, això és, les provincies vasques de Castella (és a dir, el País Vasc) i la part septentrional de Navarra.(Schulten 1927:240) Schulten també va citar la crònica d'Eginard, la Vita Karoli Magni (810), que per primera vegada va emprar el terme navarresos per designar el poble que ocupava el territori riberenc del riu Ebre.
Història Mercenaris vascons van combatre amb Hanníbal Barca en la Segona Guerra Púnica, combatent amb el cap descobert i sense armadura, de la mateixa manera que altres pobles (germànics, lusitans, etc.), i portaven armament lleuger: dues javelines, una petita rodera, una casaca i polaines.
Contacte amb el món romà Fundació de Pamplona i aliança amb Roma Pompeu va fundar en el territori vascó la ciutat de Pompelo (Pamplona) que va esdevenir la seva capital. Foren aliats dels romans contra els celtibers, i van rebre territoris més enllà de l'Ebre (probablement la comarca de Calagurris). Sota domini romà els vascons de les planes van patir una intensa romanització que no va afectar els vascons de les muntanyes.
Els vascons durant l'imperium romà Cap al 29 aC es van iniciar prop de territori vascó les guerres càntabres, que sens dubte van suposar un atrafegament de militars, provisions, mercaders, etc., a la regió vascona. El 27 aC la província en la qual estaven inclosos els vascons va canviar el seu nom d'Hispània Citerior pel de Tarraconense. Amb August es va suspendre el reclutament de vascons per a les legions, però la falta de reclutes va portar de nou al reclutament (en aquesta ocasió els reclutes quedaven subjectes a un període de 16 anys). El 26 aC August va visitar la província amb motiu de les guerres càntabres, i va haver d'estar amb tota seguretat en territori dels vascons si bé segurament només va travessar la zona sense aturar-se.
miniatura|esquerra|La Via Asturica Burdigalam romana travessava el territori dels vascons