miniatura|Imatge del Patriarca Teòfil III. El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
El càrrec el va ocupar inicialment el bisbe de Jerusalem; cap a l'any 451 va agafar el títol de Patriarca de Jerusalem i en el cisma del 1054 va quedar incorporada a l'Església oriental (Església Grega o Església Ortodoxa). Els catòlics van restaurar el patriarcat el 1099 com a Patriarcat Llatí de Jerusalem, en oposició al Patriarcat Ortodox de Jerusalem.
Bisbes de Jerusalem Jaume el Just o Jaume d'Alfea (Jaume el Menor), fins a l'any 62 Simeó I de Jerusalem (70-99).Eusebi de Cesarea, Histoire ecclesiastique, llibre III : «Van tenir consell tots junts per examinar qui seria jutjat digne de la successió de Jaume i per unanimitat van decidir que Simeó, fill del Clopas del qual parla l'Evangeli, era el més capaç per ocupar la seu d'aquesta església: es diu que era cosí del Salvador: Hegesip explica en efecte que Clopas era germà de Josep». Abans del setge de Jerusalem l'any 70 va abandonar la ciutat amb els seus seguidors i se'n va anar a Pella. Just I o Judes el Just (99-111). Possible germà dels dos anteriors Zaqueu o Zacaries I (111-?). Poc temps Tobies I (?-?) Benjamí I (?-117) Joan I (117-?). Segons Eusebi de Cesarea, hauria mort el 116, el que fa impossible que iniciés l'episcopat el 117. Mateu I (?-?). Dos anysRichard Simon, Le grand dictionnaire de la Bible ou, Explication littérale et historique de tous les mots propres du Vieux et du Nouveau Testament, 1717 : «Només va governar la seva església dos anys, l'any 108 de JC». Felip I (?-127). Mort segons Eusebi de Cesarea, el vuitè any de regnat d'Hadrià.David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates, Saint-Allais. Sèneca I (?-?) Just II (?-?) Leví I (?-?) Efrem I (?-?), va patir martiri sota Hadrià.Jean-Maurice Barbé, Tous les prénoms. Josep I (?-?) Judes (?-134)Es el darrer de la llista de bisbes judeocristians donada per Eusebi de Cesarea, Histoire ecclésiastique, IV, ch. 5, § 3
Bisbes d'Ælia Capitolina Ælia Capitolina era el nom que l'emperador Hadrià va donar a Jerusalem després de la seva reconstrucció l'any 131.
Marc (134-156), primer bisbe que no era d'origen jueu. Cassià (?-?) Publi (?-?) Màxim I (?-?) Julià I (?-?) Gaïus I (?-?) Simmac (?-?) Gaïus II (?-162) Julià II (162-?) Capiton (?-?) Màxim II (?-?) Antoní (?-?) Valent (?-?) Doliquià o Dolichianus (?-185) Narcís de Jerusalem (185-?), calumniat, es va haver d'exiliar temporalment.René François Rohrbacher, Histoire universelle de l'Église catholique, 1872 : «Però el que va fer més cèlebre a Narcís va ser la persecució que va suportar. Alguns cristians culpables, no podent aguantar la seva severitat i vigor van conspirar contra ell i el van acusar d'un crim atroç.» Dius (?-?), governa poc temps. Germanion (?-?), mort al cap de poc de ser elegit Gordi o Gordius (?-211) Narcís de Jerusalem (restaurat) (?-231) Alexandre (231-249) Mazabani (249-260) Imeneu o Himeneu (260-276). Es diu que va assistir a dos concilis fets contra Pau de Samòsata, bisbe d'Antioquia ».David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, Saint-Allais, 1818. Zamudas, Zabdas o Bazas (276-283) Hermon (283-314) Macari I (314-333)
Bisbes de Jerusalem Macari I (314-333) Màxim III (333-348) Ciril I (350-386) Joan II (387-417) Prauli (417-422) Juvenal I (422-458), fins al 451 després va canviar el títol a Patriarca de Jerusalem Teodosi, bisbe monofisita des de 451 fins potser el febrer o el març del 457
Patriarques de Jerusalem i de tota Palestina Juvenal I (422-458), a partir de 451 Anastasi I (458-478) Martiri (478-486) Sal·lusti I (486-494) Elies I (494-516) Joan III (516-524) Pere (524-552) Macari II (552, 564-575) Eustaqui I (552-564) Joan IV (575-594) Amos I (594-601) Isaac I (601-609) Zacaries I (609 - ?) Modest I (632-634) Sofroni I (634-638) Vacant (638 - fins potser el 650) Jordi (?-668 o desconegut) Teodor (668- ? o desconegut) Anastasi II ? (dubtós) (vers 692-706) Joan V (706-735) Teodor I (745-770).La llista de Le Quien inserta entre aquest nom i el següent un Eusebi. Una inscripció datant de 761 fou trobada amb aquest nom (referencia a Liber Annuus de 1991). Elies II (770-797) Jordi I (797-807) ? Tomàs I (807-820) Basili I (820-838) Joan VINo consta a la llista de Le Quien. (838-842) Sergi I (842-844) Salomó I (855-860) Teodosi I (862-878) Elies III (878-907) Jordi IIA vegades apareix al seu lloc Sergi II. (908-911) Lleonci I (912-929) Atanasi IA la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Anastasi o Nicolau. (929-937) Christodulos IA la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Cristòfor o Cristòdor. (?-937) Agató I (950-964) Joan VIIJoan VI segons Le Quien. (964-966) Christodulos II (966-969) Tomàs II (969-978) Josep II (980-983) Orestes I (983-1005) Teòfil I (1012-1020) Nicèfor I (1020-?) Joanic I (?-?) Sofroni II (?-1084) Eutimi I (1084) Simeó II (1084-1106) Savas I (1106-1156) Joan VIII (1106-1156) Nicolau I (?-?) Joan IX (1156-1166) Nicèfor II (1166-1170) Lleonci II (1170-1190) Dositeu I (?-1191) Marc II (1191-?) Eutimi II (c. 1223) Atanasi II (1224-1236) Sofroni III (1236-?) Gregori I (?-1298) Tadeu I (1298) Atanasi III (circa 1313-1314) Gregori II (1322) Llàtzer I (circa 1334-1368) Arseni I (1344) Doroteu I (1376-1417) Teòfil II (1417-1424) Teòfanes I (1424-1431) Joaquim I (1431-?) Teòfanes II (1450) Atanasi IV (1452-?) Jaume II (circa 1460) Abraham I (?-1468) Gregori III (1468-1493) Marc III (?-1503) Doroteu II (circa 1505-1537) Germà I (1537-1579) Sofroni IV (1579-1608) Teòfanes III (1608-1644) Paiseu I (1645-1660) Nectari I (1660-1669) Dositeu II (1669-1707) Crisant I (1707-1731) Meleci I (1731-1737) Parteni I (1737-1766) Efrem II (1766-1771) Sofroni V (1771-1775) Abrami I (1775-1787) Procopi I (1787-1788) Antemi I (1788-1808) Policarp I (1808-1827) Atanasi V (1827-1845) Ciril II (1845-1872) Procopi II (1872-1875) Jeroteu I (1875-1882) Nicodem I (1883-1890) Gerasim I (1891-1897) Damià I (1897-1931) Timoteu I (1935-1955) Benet I (1957-1980) Diodor I (1981-2000) Ireneu I (2001-2005) (deposat) Teòfil III (22 d'agost de 2005-present)
Notes i referències
Bibliografia Venance Grumel, Traité d'études byzantines, vol. I La Chronologie, Presses universitaires de France, 1958, ch. VI « Patriarches de Jérusalem » (fins al 1505), pàg. 451-452.
Categoria:Patriarques Categoria:Església Ortodoxa Categoria:Bisbes d'Aràbia i Palestina