Gérard Zinsstag és un compositor suís de música contemporània, nascut el 9 de maig de 1941 a Ginebra.
Biografia Orígens familiars Gérard Zinsstag va néixer en una família de músics, donat que ja el seu avi Adolf, joier d'ofici, tocava el contrabaix, el piano i el violí i feia gires per Alemanya, Rússia, Palestina, etc. Pel que fa al seu pare, de nom artístic Claude Yvoire, era un músic fora de tota regla, que sabia tocar una multitud d'instruments: fagot, violoncel, contrabaix a l'Orchestre de la Suisse romande, organista i director de cor, compositor molt fecund de música lleugera per a Radio-Genève, autor igualment d'una opereta (creada a Avinyó el 1965 i titulada El Faune i l'Amor) i de la música d'una pel·lícula el 1949 amb Pierre Fresnay (Barry).
Formació Fa els estudis al col·legi Calvin i al Conservatori de música de Ginebra. Molt aviat, escriu poemes, aprèn rus de manera autodidacta i no acaba els estudis al col·legi, ja que els seus mals resultats en matemàtiques el fan renunciar a seguir l'itinerari tradicional. En canvi, assisteix assíduament, però de manera clandestina, a classes de filosofia i literatura a la Universitat de Ginebra. Des de l'edat de setze anys, Gérard Zinsstag ofereix concerts com a flautista i comença a compondre petites peces de circumstància. Tot i no haver pogut obtenir el diploma de flauta al Conservatori de música de Ginebra, continua igualment la formació musical, superant les proves d'accés el 1961 al Conservatori de París, on s'hi quedarà fins al 1964 amb un segon premi que el satisfà amb escreix. Tindrà com a company d'estudis Edward Beckett (el nebot de Samuel Beckett, amb qui coincidirà sovint). El 1963 assisteix a les classes de l'Accademia musicale chigiana (it) a Siena amb els membres del Quintetto chigiano: descoberta i revelació que Itàlia suposa per a ell, casament a Roma amb Maria Vittoria Semino (d'aquesta unió neix el 1969 una filla, Nadia, que morirà el 1998). Però la vida és difícil a Roma per a un jove músic estranger que busca feina: entra com a flauta solo en una orquestra itinerant (Deutsche Gastspieloper Berlin), i més endavant, de manera irregular, se’l convida com a “suplementari” a l'Orchestre de la Suisse romande. Durant aquest període de preocupacions materials, deixa de compondre. El 1969, entra finalment a formar part de l'Orquestra de la Tonhalle de Zuric, que abandona al cap de només set anys, poc interessat per l'ofici de músic d'orquestra, per dedicar-se exclusivament a la composició musical. Béatrice Rolli, la seva segons esposa, l'anima a reprendre la composició (d'aquesta unió neix el 1984 un fill, Silvio).
Carrera La vida de Gérard Zinsstag s'orienta llavors definitivament cap a la composició musical. A l'edat de 33 anys, estudia amb Hans Ulrich Lehmann, que l'ajuda amb benevolència i competència en els seus esforços. Força ràpidament, Gérard Zinsstag rep encàrrecs que el mantenen i l'animen en els seus passos (Televisió suïssa, Ciutat de Zurich, Camerata, Orquestra de la Tonhalle de Zurich). Després continua perfeccionant, com a alumne particular de Helmut Lachenmann a Stuttgart i Hannover. Aquest període és decisiu, i la influència del seu professor haurà resultat molt positiva, ja que Zinsstag aprèn amb ell a “pensar la música”, a organitzar-la en noves relacions, tant al nivell del material com de la forma i la idea musical. Compondre, deia el seu mestre, significa “construir un instrument”. Participa activament als cursos d'estiu de Darmstadt el 1976 i 1978 amb dues creacions mundials, assisteix als cursos de György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Helmut Lachenmann, Gérard Grisey i Mauricio Kagel, i trava amistat amb els musicòlegs Martin Zenck i Herman Danuser. Progressivament coneix poetes (Claus Bremer, Charles Racine, que era el seu veí i confident), pintors Péter Panyoczki, Monique i Yves Planès, Claude Garanjoud sobretot, a Villeneuve-lès-Avignon), escultors Kurt Laurenz Metzler, Peter Meister, Sibylle Pasche, Oriano Galloni), intellectuals (Marco Baschera, Peter Schweiger): comença doncs per a ell un període per tant molt ric i estimulant. El 1978 rep un encàrrec de Radio Baden-Baden per al Festival de Donaueschingen: la creació de Foris el 1979, per a dues orquestres, sota la direcció d'Ernest Bour. Aquesta peça, escrita encara una mica sota la influència de Lachenmann, el llança amb èxit en el món musical d'Alemanya. En aquesta època fa també unes quantes estades breus als Estats Units, sobretot a San Francisco (on Richard Felciano el convida a pronunciar una conferència a la Universitat de Berkeley) i a Nova York, on viu la seva mare. El 1981 li concedeixen la beca del DAAD a Berlín, on coneix Gérard Grisey que també gaudeix d'aquesta mateix beca. Trobada capital: aviat s'estableix una gran amistat entre els dos compositors, que durarà més de quinze anys fins a la mort sobtada de Grisey el 1998. Els dos amics compartien una casa als Alps grisons, on es trobaven la major part del temps per compondre i gaudir de la natura (és en aquesta casa de Schlans que Grisey, acompanyat per la seva fidel companya, la cantant Mireille Deguy, va compondre les seves últimes obres, entre les quals es compta Quatre Cants per passar el llindar). A ells s'unien, sovint a l'estiu, els amics de tota la vida Françoise i Allain Gaussin, així com Reinhard Febel. A partir d'aquesta època, la música de Zinsstag s'interpreta cada cop més a França, gràcies al conjunt L'Itinéraire, i gràcies també a Radio-France1, que li encarrega diverses obres. El 1982, Zinsstag és resident a l'IRCAM, estada força decebedora (per l'organització de les classes) però tot i així positiva i útil per a dues de les seves obres (Artificis i Artificis II). Des del seu retorn de Berlin, Zinsstag decideix fundar, el 1985 i amb el suport de Thomas Kessler, un festival de música contemporània, el primer del gènere a Suïssa, els Tage für Neue Musik, que dirigirà fins al 1994. Aquest festival va ser possible amb el suport incondicional i entusiasta de Peter Schweiger, a l'època director del Teatre am Neumarkt, que oferí la seva casa i la seva infraestructura per posar en marxa el festival el 1986 i donar-hi suport fins al 1988, data en què Peter Schweiger acceptà la direcció del Teatre de Saint-Gall. Des de 1995, el compositor ha renunciat a la seva activitat pedagògica al Conservatori de Zurich (flauta i música de cambra), per dedicar-se a la composició. Passa el temps entre la seva ciutat d'adopció, Zuric, i Villeneuve-lès-Avignon, la seva ciutat de predilecció. Les seves obres han estat dirigides per directors d'orquestra de renom: Gilbert Amy, Ernest Bour, Philippe de Chalendar, Olivier Cuendet, Péter Eötvös, Mark Foster, Fabio Luisi, Robert HP Platz, Pascal Rophé, Pierre-André Valade, Mario Venzago, Jürg Wyttenbach, David Zinman, etc. Tot i no exercir una activitat pedagògica en el domini de la composició, Gérard Zinsstag ha estat convidat a nombrosos seminaris i conferències (Universitats de Bamberg, Berkeley, la Sorbona, el Mozarteum de Salzburg, als conservatoris de Moscou, Zuric, París i Taipeh). Entre els seus amics, es compten l'assagista i novellista Guy Lelong, l'artista plàstic Patrice Hamel, els compositors Jean-Luc Hervé, Philippe Hurel, Allain Gaussin, Philippe Schoeller, Vladimir Tarnopolsky i recentment el poeta Joël-Claude Meffre. L'octubre del 2010 passa a ser membre de la Societat dels Amics d'Alfred Jarry amb seu a París.
Obres Les obres de Gérard Zinsstag es troben publicades a:
Éditions RICORDI tatastenfelder (1975), teatre instrumental per a 3 màquines d'escriure, piano, decorat i magnetòfon
Durada: 12’ Dedicat a: Armin Brunner Creació: 28 de gener de 1976 a Zurich, direcció: Armin Brunner Editiò: MOD 2029
wenn zum beispiel (1975) a partir d'un text de Franz Mon, per a 4 recitadors i 5 instrumentistes
Durada: 16’ Encàrrec de la Televisió Suïssa Alemànica Dedicat a: Franz Mon Creació: 24 de setembre de 1976 per un conjunt ad hoc, direcció: Armin Brunner Editiò: MOD 2028
suono reale (1976) per a piano ofegat
Durada: 12’ Dedicat a: Werner Bärtschi Creació: 24 de juliol 1976 a Darmstadt per Christoph Delz Editiò: MOD 2027
Hülsen... oder die Irrfahrt des Kerns (1977) per a 4 vocalistes, sextet de corda, 2 cintes magnètiques i cor parlat
Durada: 30’ Encàrrec de la Ciutat de Zurich Dedicat a: Béatrice Rolli Creació: encara espera Editiò: MOD 2017
Innanzi (1978) per a contrabaix i orquestra
Durada: 23’ Encàrrec de la Societat de la Tonhalle de Zurich Dedicat a: Wolfgang Güttler Creació: 20 de gener de 1981 a Hamburg per Fernando Grillo i l'orquestra del NDR, direcció: Christopher Kean Editiò: MOD 2073
Foris (1978-79) per a gran orquestra dividida en dos grups
Durada: 18’ Encàrrec de Radio Baden-Baden Dedicat a: Josef Häusler Creació: el 20 d'octubre de 1979 a Donaueschingen per l'orquestra de la ràdio, direcció: Ernest Bour Editiò: MOD 2016
Perforation (1980) per 2 pianos, guitarra elèctrica, 3 percussions i 2 violoncels
Durada: 21’ Encàrrec de la Ciutat de Basilea (Basle) Dedicat a: Reinhard Febel i Michaël Zilm Creació: 20 de juny de 1980 a Stuttgart pel conjunt Planetarium, direcció: Michael Zilm Editiò: MOD 2164
Altération (1980) per orquestra de cambra
Durada: 21’ Encàrrec de l'Estat francès Dedicat: als membres de l'Itinéraire Creació: 30 de març de 1981 a París pel conjunt de l'Itinéraire, direcció: Boris de Vinogradov Editiò: TME 2192
Trauma (1980-81) per a doble cor a cappella
Durada: 18’ Encàrrec de Radio Stuttgart Dedicat a: Clytus Gottwald Creació: 23 d'abril de 1981 a Kassel pel cor de Radio Stuttgart, direcció: Klaus Martin Ziegler Editiò: MOD 2204
Altération (1991) versió revisada com a fragment
Durada: 10’ Dedicat a: Edison Denisov Creació: 27 d'abril de 1991 a Moscou pel conjunt ASM, direcció: Alexei Vinogradov Editiò:TME 2191
Incalzando (1982) per dos pianos Durada: 24' Encàrrec de Yukiko Sugawara Dedicat a: Yukiko Sugawara i Helmut Lachenmann Creació: 23 de març de 1983 a Baden-Baden pel duo Sugawara-Cramer Editiò: TME 3151
Artifices (1982-83) per a conjunt, 2 cintes magnètiques i dispositiu electro-acústic Durada: 20' Encàrrec de l'Itinéraire Dedicat: als membres de l'Itinéraire en l'ocasió del vintè aniversari del conjunt Creació: 20 d'abril de 1983 a París pel conjunt l'Itinéraire, direcció: Gilbert Amy Editiò: TME 3150
Sept fragments (1982-84), primer quartet, versió completa Durada: 32' Encàrrec de la WDR Dedicat a: Martin Zenck Creació: 4 de novembre de 1984 a Colònia pel Quartet de Sarrebruck Editiò: TME 3157
Stimuli (1984) per a alto, violoncel i contrabaix Durada: 18' Encàrrec de l'Estat francès Dedicat: als membres del Trio Basso (Colònia) Creació: 7 d'octubre de 1984 a Metz pel Trio Basso Editiò: TME 3162
Artifices II (1988) per a conjunt, 2 cintes magnètiques i dispositiu electro-acústic * Durada: 16' Encàrrec de l'Estat francès Dedicat a: Françoise i Tristan Murail Creació: 23 de juny de 1988 a París pel conjunt de l'Itinéraire, direcció: Yves Prin Editiò: TME 3156
Tempor (1991-92) per flauta, clarinet, piano i trio de corda Durada: 16' Encàrrec del Festival Antidogma, Dedicat a: Gérard Grisey Creació: 20 de novembre de 1992 a Perpignan pel conjunt Ex Novo, direcció: Claudio Ambrosini Editiò: TME 3169
Anaphores (1989) fantasia per piano i orquestra Durada: 16' Encàrrec de Radio France Dedicat: als pobles del Caucas Creació: 7 d'octubre de 1989 a Angers per Ichiro Nodaïra, piano, i la Nouvel Orchestre Philharmonique, direcció: Yves Prin Editiò: TME ?
u vremenu rata (1994) per a percussió sola (amb breu text)
Durada: 10’ Encàrrec de la fundació Suisa, Neuchâtel Dedicat a: Mircea Ardeleanu Creació: 7 d'octubre de 1994 a Graz per Mircea Ardeleanu Editiò: TME 215
2e quatuor (1994-95) per quartet de corda
Encàrrec del cantó de Zurich Durada: 20’ Dedicat a la memòria de Béla Bartók