Português EuropeuParlat a Portugal i Macau (i Galícia, per a la majoria de la filologia)Total de parlants: uns 15 milionsDegut a la manca de dades sobre el nombre real de parlants, aquesta quantitat és el resultat de la població de Portugal i els seus emigrants. (+3-4 milions de parlants de gallec)Estatut oficialRegulat per Academia de Ciências de LisboaRegulat per la Real Academia Galega a GalíciaPrincipal responsable per la divulgació mundialInstituto CamõesDiccionarisDicionário da Academia de Ciências de Lisboa: 70 milDicionário Porto Editora (2008): 243.000Porto Editores - Infopédia Dicionário Universal da Língua PortuguesaTexto Editores Dicionário LelloLello EditoresDicionário Estraviz (en línia)
El portuguès europeu (en portuguès: português europeu o português lusitanoL'expressió "português lusitano" és usada sobretot per autors brasilers. A Portugal, l'expressió consagrada és generalment "português europeu". o português de Portugal) és la designació donada a la varietat lingüística de la língua portuguesa (llengua portuguesa) parlada al Portugal continental, a Galícia, a la regió occidental d'Astúries i de la comarca del Bierzo, a les regions autònomes de Madeira i les Açores, i pels emigrants portuguesos i gallecs distribuïts pel món, englobant els seus dialectes regionals, vocabulari, gramàtica i ortografia.
miniatura|Portuguès europeu D'acord amb la legislació de la Unió Europea, el portuguès és una de les llengües oficials de la Unió (essent llengua de treball del Parlament Europeu però no de la Comissió Europea) pel que en textos internacionals de la Unió com en els seus respectius llocs oficials, es fa servir la norma europea de la llengua portuguesa.Língua oficial da UE També s'ensenya el portuguès europeu a Espanya, sobretot a ExtremaduraEspanya: Extremadura llança una campanya per fomentar l'aprenentatge del portuguès, a Público i a tot el món a través de l'Instituto Camões. Políticament, es considera el gallec una llengua diferent del portuguès i oficialment segueix una normativa que l'acosta més a l'espanyol que a la resta de parles galaicoportugueses.
Quan no hi ha normes pròpies els altres països lusòfons (amb l'excepció del Brasil) segueixen les convencions de la norma portuguesa europea.
L'anomenada variedade padrão del portuguès europeu està, segons alguns autors, constituïda pel “conjunt dels usos lingüístics de les classes cultes de la regió Lisboa-Coimbra”.CUNHA, Celso e CINTRA, Luís Filipe Lindley (1984). Nova Gramática do Português Contemporâneo. Lisboa: Edições João Sá da Costa, p. 10 Altres autors consideren el português europeu padrão com la varietat centre-meridional usada a Lisboa per parlants cultes.
El portuguès europeu és regulat per l'Academia de Ciências de Lisboa.Funções da ACL
miniatura|Mapa cronològic que mostra el desenvolupament del portuguès/gallec El gallec, varietat lingüística amb el mateix origen que el portuguès, és considerat per algunes comunitats científiques de Portugal i de Galícia com a diferent del portuguès, tant per la seva profunda divergència (multisecular, fruit de la frontera política entres els Estats espanyol i portuguès) que el separa del portuguès en diferents nivells (fonologia, morfosintaxi, sintaxi, lèxic, etc.), com pel fet d'haver-hi a Portugal i a Galícia llengües estàndard (normes lingüístiques codificades, una seguint la tradició literària galaicoportuguesa i l'altra seguint una ortografia més acostada a la de l'espanyol) diferents.
L'ens regulador del gallec (en la seva ortografia anomenada pels seus detractors aïllacionista) i oficial és la Real Academia Galega.
D'altra banda, hi ha sectors científics a Galícia i majoritàriament fora d'aquesta que consideren els diversos parlars com a variants geogràfiques del mateix idioma (portuguès o gallec-portuguès). Sostenen que les diferències existents, especialment entre el portuguès europeu i el gallec, són normals en qualsevol llengua amb un considerable nombre de parlants, són mínimes i la major part d'elles són per la influència de la llengua castellana a Galícia, resultat de segles de minorització lingüística. De fet, des del sector anomenat reintegracionista o lusista hi ha una proposta ortogràfica per al gallec convergent amb la resta de parles portugueses arreu del món.
L'ens regulador d'aquesta ortografia per al gallec s'anomena AGAL.
Fonologia Fonètica Fonètica del Portuguès Europeu http://www.phon.ucl.ac.uk/home/sampa/portug.htm cer
Dialectes La diversitat dialectal del portuguès europeu ha estat caracteritzada, entre d'altres, per José Leite de Vasconcellos, Manuel de Paiva Boléo i Luís Filipe Lindley Cintra a partir sobretot de característiques fonètiques diferenciadores.Dialectos - Instituto Camões miniatura|Dialectes del portuguès peninsular (no hi apareixen els de les illes portugueses) Actualment es considera que en territori portuguès continental hi ha dues grans subdivisions dialectals: els dialectes septentrionals i els dialectes centre-meridionals. Els dialectes insulars, originalment descendents dels centre meridionals tenen particularitats fonètico-fonològiques molt marcades. Açoriano (escoltar ) - Açores Alentejano (escoltar ) - Alentejo Algarvio (escoltar ) - Algarve (hi ha un petit dialecte en la part occidental) Alto-Minhoto (escoltar ) - Nord de Braga (interior) Baixo-Beirão; Alto-Alentejano (escoltar ) - Centre de Portugal (interior) Beirão (escoltar ) - centre de Portugal Estremenho (escoltar ) - Regions de Coimbra i Lisboa Galego - Comunitat autònoma de Galícia, Eo-Navia i el Bierzo Madeirense (escoltar ) - Madeira Nortenho (escoltar ) - Regions de Braga i Porto Transmontano (escoltar ) Trás-os-Montes
Àrea geogràfica El portuguès Europeu és parlat per gairebé 11 milions d'habitants de Portugal i pels emigrants i els seus descendents.
Ortografia Actualment l'escriptura del portuguès es regeix per les normes de l'Acordo Ortográfico de 1945 http://www.priberam.pt/docs/AcOrtog45_73.pdf Acordo ortográfico de 1945 aprovado pelo decreto n.º 35.228 de 8 de Dezembro de 1945 i per les alteracions de 1973, així com per l'Acordo Ortográfico de 1990.Decreto-lei n.º 32/73 de 6 de Fevereiro
L'aspecte que més distingeix l'ortografia portuguesa de la brasilera és mantenir certes consonants després de les lletres a, e i també o en paraules com facto, acto, electricidade, adopção, Egipto, etc. http://www.priberam.pt/docs/AcOrtog45_73.pdf Bases Analíticas do Acordo Ortográfico de 1945, Base VI
En relació al Brasil, hi ha també certes diferències en l'accentuació gràfica en les vocals e i o tòniques dels vocables proparoxítons que són sovint obertes en la pronúncia portuguesa i, per això, s'escriuen: milénio, ténia, económico, António.
Gramàtica Accentuació gràfica A causa de les diferències de pronunciació entre el portuguès europeu i el brasiler, els accents que s'empren són en alguns casos distints entre una i altra varietat. Així, per exemple, al Brasil s'escriu harmônico i al Portugal harmónico, car el mot es pronuncia amb o tancada en el primer cas i oberta en el segon.Acentuação no Português Europeu
Conjugació En el portuguès europeu és molt freqüent l'ús de l'infinitiu en frase d'acció perllongada. Estou a fazer um trabalho.
La forma "a + infinitiu" també predomina en gallec, en el Mirandês, i és comú en les llengües Galego-Asturianes.Português em contacto, pág. 21 La forma original amb gerundi encara és molt utilitzada a Baixo Alentejo, Algarve i Açores: Estou fazendo um trabalho.
El gerundi també es fa servir en la literatura moderna per exemple en José Saramago i altres autors.
Formalismes És freqüent usar o senhor, a senhora, você en persones desconegudes o més velles. En persones amb estudis superior, militars i polítics sovint es diu vossa excelência o sr. doutor i fins i tot sr. engenheiro.
O senhor doutor acha que podemos resolver esta cirurgia com sucesso?
Informalismes El portuguès europeu utilitza tu.
Tu és parvo. Andas a tirar a carta de condução?
Vegeu també Portuguès brasiler
Bibliografia Cunha, Celso e Cintra, Lindley. Nova Grámática do Português Contemporâneo. 12.ª edição. Lisboa. Edições João Sá da Costa. 1996. Cintra, Luís Filipe Lindley. Estudos de Dialectologia Portuguesa. 2.ª edição. Lisboa. Livraria Sá da Costa Editora. 1995. Teyssier, Paul. História da língua portuguesa. 6.ª edição. Lisboa. Livraria Sá da Costa Editora. 1994.
Referències
Enllaços externs Description of the pronunciation rules of European Portuguese Alfabeto Fonético Internacional do Português Europeu
Europeu