Els mustèlids (Mustelidae) són una família de mamífers carnívors. És una de les famílies més reeixides i diverses de l'ordre dels carnívors i inclou les fures, els visons (Neogale vison, Mustela lutreola), els marts, els toixons i les llúdries. Diversos membres de la família són aquàtics en graus diversos, com les llúdries de rius o les eminentment aquàtiques llúdries marines. La llúdria marina, a més, és l'únic mamífer no primat conegut que utilitza una eina: se serveix de pedres per trencar les closques de crustacis, que són una part important de la seva alimentació.
Característiques miniatura|esquerra|Esquelet d'un turó de peus negres exposada al Museu d'Osteologia (Oklahoma). Dins d'un gran rang de variació, els mustèlids presenten algunes característiques comunes. Normalment són animals petits amb cossos allargats, potes curtes, cranis curts, orelles curtes i rodones i pelatge gruixut. La majoria dels mustèlids són animals solitaris i nocturns i estan actius durant tot l'any.
Amb l'excepció de la llúdria marina, tenen glàndules olfactives anals que produeixen una secreció d'olor forta que els animals utilitzen per a la selecció sexual i per marcar el territori.
La major part de la reproducció dels mustèlids implica diapausa embrionària.Amstislavsky, Sergei, and Yulia Ternovskaya. "Reproduction in mustelids." Animal Reproduction Science 60 (2000): 571-581. L'embrió no s'implanta immediatament a l'úter, sinó que roman latent durant algun temps. No es produeix cap desenvolupament mentre l'embrió roman desconnectat del revestiment de l'úter. Com a resultat, el període normal de gestació s'allarga, de vegades fins a un any. Això permet que les cries neixin en condicions ambientals favorables. La reproducció té un gran cost energètic, per la qual cosa és beneficiós per a una femella disposar d'aliments i un clima suau. Les cries tenen més probabilitats de sobreviure si el naixement es produeix després que la descendència anterior hagi estat deslletada.
Els mustèlids són predominantment carnívors, encara que alguns mengen matèria vegetal de vegades. Tot i que no tots els mustèlids comparteixen una dentició idèntica, tots posseeixen dents adaptades per menjar carn, inclosa la presència de carnisseres de cisalla. Un tret característic és un molar superior d'esquena per tallar la carn que està girat 90°, cap a l'interior de la boca. Amb variacions entre espècies, la fórmula dental més comuna és .
Animals d'aparença semblant Les mofetes anteriorment s'incloïen com una subfamília dels mustèlids, però ara es consideren una família separada (Mephitidae). Les mangostes s'assemblen sorprenentment a molts mustèlids, però pertanyen a un subordre clarament diferent: els Feliformia (tots aquells carnívors que comparteixen orígens més recents amb els fèlids) i no els Caniformia (els que comparteixen orígens més recents amb els gossos). Com que les mangostes i els mustèlids ocupen nínxols ecològics similars, l'evolució convergent ha donat lloc a similituds de forma i comportament.
Usos humans miniatura|Detall de Dama amb un ermini de Leonardo da Vinci, 1489-1490. Diversos Mustelids, inclòs el visó, les martes gibelines i els erminis, posseeixen pells que es consideren boniques i valuoses, per la qual cosa han estat caçats des de la prehistòrica. Des de l'edat mitjana primerenca, el comerç de pells era de gran importància econòmica per a les nacions del nord i de l'Europa de l'Est amb grans poblacions autòctones de mostres de pell de mustèlids, i va ser un important impuls econòmic darrere de l'expansió russa a Sibèria i l'expansió francesa i anglesa a Amèrica del Nord. En els darrers segles les granges de pells, sobretot de visó, també s'han generalitzat i proporcionen la majoria de la pell que es porta al mercat.
Una espècie, el visó marí (Neogale Macrodon) de Nova Anglaterra i el Canadà, va ser portada a l'extinció pels caçadors de pells. La seva aparença i els seus hàbits són gairebé desconeguts, ja que no es poden trobar exemplars complets i no es van dur a terme estudis sistemàtics contemporanis.
La Llúdria marina, que té la pell més densa de qualsevol animal,Perrin, William F., Wursig, Bernd, i Thewissen, J.G.M. Encyclopedia of Marine Mammals, 2nd ed. Academic Press; 2a edició (8 de desembre de 2008). Pàgina 529. tot just va escapar del mateix destí. El descobriment de grans poblacions al Pacífic Nord va ser la principal força econòmica de l'expansió russa a Kamtxatka, les Illes Aleutianes i Alaska, així com una causa de conflicte amb el Japó i caçadors estrangers a les illes Kurils. Juntament amb la caça generalitzada a Califòrnia i la Colúmbia Britànica, l'espècie es va posar a la vora de l'extinció fins que va entrar en vigor una moratòria internacional el 1911.
Avui, alguns mustèlids estan amenaçats per altres motius. Les llúdries marines són vulnerables als vessaments de petroli i als efectes indirectes de la sobrepesca; el turó de peus negres, relacionat amb el turó comú, pateix la pèrdua de praderia nord-americana; i les poblacions de goluts estan disminuint lentament a causa de la destrucció i la persecució de l'hàbitat. El rar visó europeu (Mustela lutreola) és una de les espècies en perill més greu d'extinció.
La fura, una mustela europea domesticada, és una mascota força comuna.
Cladograma
Sistemàtica Aquesta família va ser descrita per primera vegada el 1817 pel naturalista saxó convertit en súbdit rus Gotthelf Fischer von Waldheim (1771-1853).
La classificació de les espècies d'aquesta família encara es debat entre els especialistes, alguns autorsMcKenna i Bell (1997) han identificat fins a sis subfamílies diferents (Mephitinae, Melinae, Mustelinae, Lutrinae, Mellivorinae i Guloninae') encara que la majoria d'ells només mantenien els quatre primers. La subfamília Mephitinae ara forma una família diferent: Mephitidae, mentre que Melinae i Mustelinae serien parafilètics.Bininda-Emonds et al., 1999; Bryant et al., 1993 Les conclusions de l'inici del tendeixen, doncs, a retenir només dues subfamílies: Mustelinae i Lutrinae.Mammal Species of the World (versió 3, 2005)
Estudis genètics publicats per Koepfli et al. el 2008, i per Law et al. el 2018 van proposar una nova classificació en vuit subfamílies.
Subfamílies i gèneres actuals miniatura|Mostela (Mustela nivalis). Els mustèlids recents es classifiquen en vuit subfamílies en 22 gèneres: subfamília Taxideinae gènere Taxidea Waterhouse, 1839 el toixó americà, T. taxus subfamília Mellivorinae gènere Mellivora Storr, 1780 el ratel, M. capensis subfamília Melinae gènere Arctonyx F. G. Cuvier, 1825 el toixó de gola blanca, A. albogularis el Toixó porcí, A. collaris el toixó porcí de Sumatra, A. hoevenii gènere Meles Brisson, 1762 el toixó del Japó, M. anaguma el toixó asiàtic, M. leucurus el toixó, M. meles subfamília Helictidinae gènere Melogale I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1831 el toixó del Vietnam, M. cucphuongensis el toixó d'Everett, M. everetti el toixó de la Xina, M. moschata el toixó oriental, M. orientalis el toixó de Myanmar, M. personata subfamília Guloninae (antigament Martinae) gènere Eira C. E. H. Smith, 1842 la taira, E. barbara gènere Gulo Pallas, 1780 el golut, G. gulo gènere Martes Pinel, 1792 la marta nord-americana, M. americana la marta de coll groc, M. flavigula la fagina, M. foina la marta del Nilgiri, M. gwatkinsii la Marta, M. martes la marta del Japó, M. melampus † la marta gibelina, M. zibellina gènere Pekania la marta pescadora, P. pennanti subfamília Ictonychinae (antigament Galictinae) gènere Galictis Bell, 1826 el grisó petit, G. cuja el grisó gros, G. vittata gènere Ictonyx Kaup, 1835 la mostela ratllada sahariana, I. libycus el turó ratllat africà, I. striatus gènere Lyncodon Gervais, 1845 la mostela de la Patagònia, L. patagonicus gènere Poecilogale Thomas, 1883 la mostela de clatell blanc, P. albinucha gènere Vormela Blasius, 1884 el turó marbrat, V. pergusna subfamília Lutrinae gènere Aonyx Lesson, 1827 la llúdria del Cap, A. capensis la llúdria d'ungles curtes oriental, A. cinerea la llúdria inerme del Congo, A. congicus gènere Enhydra Fleming, 1822 la llúdria marina, E. lutris gènere Hydrictis Pocock, 1921 la llúdria de coll tacat, H. maculicollis gènere Lontra Gray, 1843 llúdria del Canadà (L. canadensis) llúdria de Xile (L. provocax) llúdria cuallarga (L. longicaudis) llúdria costanera sud-americana (L. felina) gènere Lutra Brisson, 1762 la llúdria comuna (L. lutra) la llúdria de Sumatra (L. sumatrana) gènere Lutrogale Gray, 1865 la llúdria de l'Índia, L. perspicillata gènere Pteronura Gray, 1837 la llúdria gegant, P. brasiliensis subfamília Mustelinae gènere Mustela Linnaeus, 1758 Les 17 espècies actualment reconegudes són les següents: la mostela muntanyenca, M. altaica l'ermini, M. erminea el Turó de l'estepa, M. eversmannii la mostela del Japó, M. itatsi la mostela ventregroga, M. kathiah el visó europeu, M. lutreola la mostela de Java, M. lutreolina el turó de peus negres, M. nigripes la mostela, M. nivalis la mostela de peus nus, M. nudipes el turó comú, M. putorius la mostela siberiana, M. sibirica la mostela de llom ratllat, M. strigidorsa la mostela d'Egipte, M. subpalmata gènere Neogale (antigament Neovison) Baryshnikov & Abramov, 1997 la mostela tropical, N. africana la mostela de Colòmbia, N. felipei la mostela cuallarga, N. frenata el visó americà, N. vison
Filogènesi Els primers mustèlids semblen haver experimentat dos ràpids esclats de diversificació a Euràsia, i les espècies resultants es van estendre més tard a altres continents.
La diversitat d'espècies de mustèlids s'atribueix sovint a una radiació adaptativa que coincideix amb l'extenció del Miocè mitjà. Contràriament a les expectatives, Law et al. (2018) no van trobar cap evidència de ràpides explosions de diversificació del llinatge a l'origen dels Mustelidae, i anàlisis posteriors de les taxes de diversificació del llinatge mitjançant mètodes moleculars i fòssils no van trobar associacions entre les taxes de diversificació del llinatge i la transició climàtica del Miocè mitjà com s'havia plantejat anteriorment.
Referències