La tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) és una tortuga d'aigua del gènere Trachemys, és una subespècie de l'espècie Trachemys scripta. És originària de la regió compresa entre el sud-est dels Estats Units i el nord-est de Mèxic.
Aquesta subespècie s'ha convertit en la tortuga més comercialitzada del mercat i en una de les mascotes més populars en els últims anys, degut entre altres factors que tenir-ne cura és relativament senzill. S'ha tornat molt popular en nombrosos països. Està inclòs a la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
Taxonomia La tortuga d'orelles vermelles és un rèptil pertanyent a l'ordre dels Testudines, formada per prop de 250 espècies de tortugues. És una subespècie de la Trachemys scripta. Antigament, aquestes tortugues eren classificades amb el nom de Chrysemys scripta elegans.
Dues subespècies més s'engloben dins de l'espècie Trachemys scripta: T. s. scripta i T. s. troostii.
Anatomia La closca d'aquesta espècie pot arribar fins als 30 cm de longitud, encara que s'han trobat exemplars de més de 40 cm, però de mitjana mesuren de 12 a 20 cm. Les femelles solen ser una mica més grosses que els mascles. Arriben a viure entre 20 i 30 anys, algunes tortugues fins i tot arribant a viure més de 40. En estar en captivitat la seva vida sol ser més curta. La qualitat de l'hàbitat en què es troben també influeix en la seva esperança de vida i qualitat de vida.
Les tortugues d'orelles vermelles són rèptils, per tant són [poiquiloterms, és a dir, són animals de sang freda, de manera que no poden controlar per si sols la temperatura del seu cos, així que depenen per complet de la temperatura de l'ambient. És per això que necessiten prendre contínuament banys de sol per escalfar-se i mantenir la seva temperatura interna. Si no aconsegueixen mantenir-se per sobre d'un llindar mínim de temperatura, és possible que no puguin realitzar la seva digestió i defecació amb normalitat.
La seva closca es compon de dues seccions: la superior, coneguda com a closca dorsal, i la inferior, també anomenada closca ventral. A la superior es troba un escut vertebral, que és la part central del mateix i generalment està una mica més aixecada, un escut costal, que es troba a banda i banda de l'escut vertebral, està formada per diverses plaques òssies i és la part principal de la closca, i un escut marginal, que és la vora de la closca i envolta completament l'escut paner. La part inferior és anomenada plastró i cobreix tota la part baixa de la tortuga. La closca pot ser de diferents colors. En les tortugues més joves o nounades, és de color verd fulla, i conforme van creixent s'enfosqueix una mica fins a tornar d'un verd molt fosc, per més tard prendre un to entre marró cafè i oliva. El plastró sempre és de color groc clar. Tot l'escut està cobert amb ratlles i taques que a la natura l'ajuden a camuflar-se millor.
La tortuga compta amb un sistema ossi complex, amb quatre membres plans que l'ajuden a nedar i que poden sortir de la closca o retreure's en ella, igual que la cua. El seu cap de la mateixa forma pot introduir completament dins de la closca. El nom d'aquesta espècie, tortuga d'orelles vermelles, es deu a les dues taques de color vermell maó que es localitzen a la part posterior dels seus ulls, en la posició on es trobarien les orelles, encara que aquestes taques es van descolorint amb el pas del temps. Alguns individus també poden tenir una petita taca d'aquest color en la part superior del cap. En realitat la tortuga d'orelles vermelles no té orelles, per a l'audició compta amb unes membranes timpàniques.
Els principals òrgans interns de l'animal són els pulmons i l'estómac. Les potes i la cua són òrgans externs molt importants, en el cas de la cua perquè juntament amb les potes l'ajuda a dirigir-se mentre neda.
Dimorfisme sexual miniatura|Tortuga d'orelles vermelles mascle. Noteu les llargues ungles de la pota davantera.
Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual, això vol dir que el mascle i la femella tenen característiques físiques diferents un de l'altre.
Quan són joves, totes les tortugues japoneses són pràcticament iguals independentment del seu sexe, pel que és gairebé impossible determinar-ho. Quan passen a ser adultes (en el cas dels mascles quan la seva closca mesura uns 10 cm, i en el de les femelles, quan fa uns 15), és molt més fàcil distingir el gènere. Normalment, el mascle és més petit que la femella, encara que aquest paràmetre de vegades és difícil d'aplicar, ja que es podrien estar comparant individus de diferents edats. Els mascles tenen les ungles de les potes davanteres molt més llargues que les de les femelles, el que li ajuda a subjectar millor a ella durant l'aparellament i serveixen durant la dansa del seguici. La cua del mascle també és més gruixuda i llarga, i la claveguera, que es troba a la cua, està més allunyada del cos. La part inferior de la closca o plastró del mascle està lleugerament corbat cap a dins, és a dir, és còncau, mentre que el de la femella és totalment pla. Això també l'ajuda al mascle durant l'aparellament per poder adaptar-se millor a la closca de la femella. També es diu que els mascles tenen les taques vermelles més grans i d'un color més brillant. L'aparença de les femelles és pràcticament la mateixa durant tota la vida.
Tant el mascle com la femella arriben a la maduresa sexual als 5 o 6 anys, però si es crien en captivitat, no hivernen i s'alimenten abundantment, creixen amb més rapidesa que en la naturalesa i, per tant, maduren abans, però tot i així han de passar almenys uns anys perquè assoleixin plena maduresa.
Distribució i hàbitat Les tortugues d'orelles vermelles són originàries de l'àrea que envolta el riu Mississipi, arribant fins al golf de Mèxic. Es desenvolupen en climes càlids, particularment en el quadrant sud-est dels Estats Units. Aquesta àrea comprèn des del sud-est de Colorado fins a Virgínia i Florida. Habiten naturalment en zones on hi hagi alguna font d'aigua tranquil·la i temperada. Aquestes zones aquàtiques poden ser estanys, llacs, pantans, rierols, rius amb corrents lentes. L'àrea on habiten és en general pacífica amb alguna secció on puguin sortir de l'aigua a descansar, com algunes roques grans o troncs, on es col·loquen per rebre bones quantitats de raigs de sol. És comú que diverses tortugues d'orelles vermelles es col·loquen juntes per prendre el sol, fins i tot unes a sobre d'altres. Han de tenir a prop abundant vegetació aquàtica, que és el component principal de la dieta dels exemplars adults. Les tortugues salvatges sempre es mantindran prop de la font d'aigua on habiten a menys que estiguin buscant una nova o, en el cas de les femelles, que hagin de pondre els seus ous en l'època de reproducció.
El comerç com a mascota i el posterior abandonament d'exemplars per part dels seus amos ha expandit aquesta espècie i es considera espècie invasora fora de la seva àrea de distribució natural. Causa impactes negatius en els ecosistemes que ocupa, principalment per la seva voracitat i el seu caràcter omnívor que la converteixen en depredador de nombroses espècies d'invertebrats i petits vertebrats així com plantes aquàtiques, la capacitat de transmetre malalties i el desplaçament d'altres espècies de tortugues amb els que comparteixen dieta i espais de cria, com Mauremys leprosa, Mauremys caspica o la tortuga d'estany a la península Ibèrica.
Comportament miniatura|Les tortugues d'orelles vermelles han de prendre banys de sol constantment per regular la seva temperatura. Les tortugues d'orelles vermelles són eminentment aquàtiques, però de vegades deixen l'aigua per descansar i prendre el sol, ja que com tenen sang freda, necessiten prendre aquests banys de sol per regular la seva temperatura. Aquests rèptils són excel·lents nedadors. Durant el dia busquen preses per alimentar-se i intenten capturar-les. Solen estar alerta dels depredadors i de la gent i generalment s'espanten i fugen d'ells. Les tortugues solen llançar-se frenèticament de les roques o d'on estiguin mentre descansen si algú potencialment perillós s'acosta a elles. Durant el dia, acostumen a sortir de l'aigua, prendre el sol fins que estiguin seques i calentes, després es capbussen de nou i es refresquen, i tornen a sortir de l'aigua per a prendre el sol.
Hibernació Les tortugues d'orelles vermelles poden hibernar en el fons d'estanys o llacs poc profunds durant els mesos d'hivern. Durant aquesta època, amb el fred, les tortugues entren en un estat d'inactivitat, la hibernació, durant el qual deixen de menjar i defecar, pràcticament no es mouen i la seva freqüència de respiració es redueix.
miniatura|esquerra|Una tortuga d'orelles vermelles prenent el sol. En estendre les seves potes del darrere absorbeix calor més ràpidament
Reproducció El seguici i les activitats que comporta l'aparellament ocorren entre març i juliol, i es duen a terme sota l'aigua. Durant el festeig, el mascle es posa al voltant de la femella i comença a sacsejar o batre les seves extremitats davanteres enfront de la cara de la femella, aparentment intentant acariciar. La femella continuarà nedant cap al mascle i si accepta la seva proposició, començaran l'aparellament. Si no accepta, pot fins a iniciar una baralla amb el mascle. El seguici pot durar només 45 minuts, però l'aparellament en si normalment porta 3 hores.
miniatura|Parella de tortugues d'orelles vermelles.
De vegades un mascle aparentment estarà festejant a un altre mascle. Això en realitat és un signe de predomini i els mascles poden començar a lluitar. Les tortugues joves poden dur a terme la dansa de festeig, però fins que no compleixen els 5 anys no han madurat sexualment i són incapaços d'aparellar-se.
Després de l'aparellament, la femella passarà més temps prenent el sol amb la finalitat de mantenir calents als ous. Pot presentar un canvi de dieta, menjant només certs aliments o no menjant tant com normalment faria. Això és normal, però se li ha de seguir oferir menjar durant l'embaràs i potser oferir diferents aliments als acostumats. El període de[gestació mitjana és de dos mesos, però si la femella no troba un lloc adequat per pondre els seus ous, pot durar més. Una femella pot posar de 2 a 20 ous. A més pot tenir diverses postes en una mateixa temporada d'aparellament. Depenent de diversos factors, cada posta es distanciarà de dos a quatre setmanes de les altres. Durant les dues últimes setmanes de gestació, la femella passarà menys temps a l'aigua, ensumant i furgant en la terra. Això indica que està buscant un lloc apropiat per pondre els seus ous. Si es té en captivitat, es pot posar a la femella en un embassament amb unes 10 cm de terra perquè faci la posta. És aconsellable no retirar els ous del lloc on hagin estat enterrats, però si es desitja o és necessari s'ha de fer amb molta cura per no trencar-los i situar-los en la seva nova localització de la mateixa forma en què estaven disposats en el niu original (és a dir, no posar-los cap per avall, sinó amb la mateixa cara cap amunt). Per fer el niu, la tortuga excavarà acuradament un forat en el lloc escollit amb les seves potes del darrere i dipositarà aquí els seus ous.