miniatura|Caricatura britànica sobre els participants en el Congrés de Verona. El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.
Pactes Es va pactar la retirada dels austríacs del Piemont i el seu aquarterament a Nàpols; la retirada dels otomans dels principats de Moldàvia i Valàquia i la protecció de l'església ortodoxa a Orient; i es va decidir la intervenció francesa per restaurar Ferran VII a Espanya i a les colònies espanyoles independitzades (a Amèrica). Anglaterra es va oposar a aquesta darrera decisió, que no es va dur a terme, mentre les altres foren executades en els mesos següents. Els francesos van fer prevaldre la seva proposta d'una força d'invasió conjunta per la que Prússia va comprometre homes, i el tsar va prometre 150.000 homes. Metternich, preocupat per les dificultats de transportar aquest nombre a Espanya i per les ambicions franceses, però tot i així va prometre suport moral a la força conjunta.
Conseqüències Els francesos van creuar els Pirineus el 7 d'abril de 1823 de manera unilateral amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís, desfent la "solidaritat moral" establerta al congrés de Verona, i penetrant amb escassa resistència fins a Cadis començant la Dècada Absolutista, coneguda com la Dècada Ominosa pels liberals.
La primera conseqüència va ser la reinstauració de l'absolutisme a Espanya (reclamada pel mateix rei), contra el pronunciament dut a terme per Rafael de Riego que havia aconseguit assetjar políticament Ferran VII, fent-li jurar la Constitució de Cadis i establint el Trienni Liberal (1820-1823).
Condemna per part de la Santa Aliança
Referències
Categoria:Segle XIX a Europa Categoria:Verona