El rei del joc (The Cincinnati Kid) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Norman Jewison el 1965 i doblada al català.El rei del joc
Argument Eric Stoner, anomenat el Kid de Cincinnati (Steve McQueen), és un as del pòquer a Nova Orleans. Shooter (Karl Malden), el seu empresari, contacta un organitzador de tornejos, Slade (Rip Torn) per organitzar una trobada d'alt nivell entre el Kid i el vell Lancey Howard (Edward G. Robinsson), un mestre incontestat i reconegut del pòquer.
Lancey Howard s'esgota amb partides interminables i el Kid està a punt de guanyar el torneig, amb la complicitat de Shooter que reparteix les cartes. No acceptant vèncer fent trampes, el Kid fa fora Shooter i el fa reemplaçar.
Repartiment Steve McQueen: Eric Stoner, el Kid Edward G. Robinsson: Lancey Howard Tuesday Weld: Christiane Rudd Ann-Margret: Melba Nyle William Karl Malden: El malabarista (the Shooter) Rip Torn: William Jefferson Slade Cab Calloway: Yeller Joan Blondell: Lady Fingers Jack Weston: «Pig» Jeff Corey: Hoban Theo Marcuse: Felix Milton Selzer: Doc Sokal Ron Soble: Danny Karl Swenson: M. Rudd Émile Genest Irene Tedrow: Sra. Rudd Midge Ware: Alice Lee Slade Dub Taylor: el donant
Al voltant de la pel·lícula La pel·lícula havia estat confiada a Sam Peckinpah i el paper femení principal era per Sharon Tate. Però Peckinpah va optar pel blanc i negre, contra l'opinió del productor Martin Ransohoff i, sobretot, va improvisar escenes eròtiques no previstes en el guió, per la qual cosa va ser despatxat ràpidament. Un nou director, Norman Jewison, va refer el rodatge des de zero i va canviar una part del repartiment. Spencer Tracy va refusar el paper de Lancey Howard malgrat la insistència de Steve McQueen.
Nominacions 1966. Globus d'Or a la millor actriu secundària per Joan Blondell
Banda original La música va ser composta per Lalo Schifrin, que va proporcionar una banda sonora melòdica amb influències del jazz, en què l'harmònica té un paper protagonista. A la pel·lícula apareix música del grup The Preservation Hall Jazz Band, amb Emma Barrett cantant i tocant el piano. Els crèdits del final són interpretats per Ray Charles.
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1965 Categoria:Pel·lícules del 1965 doblades al català Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules dramàtiques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules ambientades a Nova Orleans