miniatura|Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania. La part nord forma la majoria de l'actual óblast ucraïnès de Txernivtsí, i és sovint anomenada Bukovina popularment. La part sud forma la major part de l'actual província romanesa de Suceava.

Orografia La part sud-occidental és muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, i s'estén sobre els Carpats. La part nord-oriental és formada per dipòsits al·luvials, i s'estén sobre la plana dels rius Prut i Siret. El clima és continental, amb hiverns frígids (-4 °C de temperatura mitjana al mes de gener) i estius molt calorosos (25 °C de mitjana el mes de juliol) i una pluviositat escassa (uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l'estiu). És drenada per nombrosos rius (Moldova, Siret, Prut), i el Dnièster en constitueix el límit septentrional.

Economia Els sòls són molt fèrtils, base d'una agricultura pròspera, i la vegetació natural és constituïda per bosc (60% del territori) de faigs a les àrees baixes i de coníferes a les més elevades. Els recursos principals són l'agricultura (sobretot de cereals) i l'explotació forestal, de la qual deriven les indústries de la fusta. Destaquen també la ramaderia i l'explotació de la sal i dels jaciments de petroli.

Població Els nuclis urbans principals són Txernivtsí (Cernauţi, pronunciat Txernautsi), que en fou la capital i el principal centre cultural, situada en territori ucraïnès, i Suceava, Câmpulung Moldovenesc i Siret, en territori romanès.

Història Part de Bucovina formà part del Rus de Kíev entre els segles X i , i el forma part del Principat de Halytxynà (Galítsia)."Bucovina" a la Encyclopaedia Brittanica (en anglès).

Integrada dins la província romana de Dàcia, la Bucovina formà part del principat de Moldàvia a partir del , i juntament amb aquest caigué en poder de l'Imperi Otomà al començament del .

Fou ocupada per Rússia (1769-74), més tard cedida per Turquia a Àustria el 1775, i a partir d'aleshores romangué en poder d'aquesta, fins al 1918, primerament (1787) com a districte de Galítsia i posteriorment (1849) com a país autònom de la corona (Kronland).

Sota la dominació austríaca es mantingué l'equilibri entre les diverses ètnies a la regió (dels 795.000 habitants que tenia el 1910, 305.000 eren ucraïnesos, 273.000 romanesos, 169.000 alemanys —entre els quals molts jueus de parla alemanya a les ciutats—, 36.000 hongaresos i 10.000 polonesos). Malgrat ésser annexada a Romania pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye (1919), el 1940 el govern de Bucarest hagué de cedir la Bucovina del nord a l'URSS. El règim d'Adolf Hitler "repatrià" aleshores tots els alemanys de la regió (més de 93.000). miniatura|Mapa ètnic de la Bucovina, segons el cens romanès del 2002 La Bucovina del nord fou ocupada temporalment (1941-1944) pels romanesos, com a aliats dels alemanys. Incorporada a l'URSS l'any 1947, restà restablerta la divisió actual, només alterada per la independència d'Ucraïna el 1991, que respon de manera aproximada a les zones de majoria ucraïnesa i romanesa.

Fills il·lustres Norman Manea (1936) escriptor

Referències

Enllaços externs

Bukovina, a Encyclopædia Britannica Bukovina Society of the Americas Associació pel Turisme a Bucovina Romanesa Chernivtsy esport i turisme

Categoria:Geografia d'Ucraïna Categoria:Geografia de Romania