ToktamixLa grafia i pronunciació del nom varien. Entre les més usuals (poden variar segons la llengua de destinació): Tokhtamix, Toqtamix, Toktamish o TokhtamishTokhtamysh, Toqtamysh, Toqtam, Toktamys, Tuqtam. (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Kan per via de Jotxi. Com a kan va unificar l'Horda d'Or (Kanat Kiptxak) i l'Horda Blava (alternativament anomenada Horda Blanca a les fonts perses) entre 1380 i 1395 i va disputar dures batalles contra els prínceps moscovites i contra Tamerlà.
Origen i primera fugida Tuli Khoja, segurament un cosí d'Urus Khan que potser era fill de Mubarak Khoja,Abu l-Ghazi Khan l'esmenta com a Tui Khoja Oghlan i els registres sinodals com Togoza Ulan. Abu l-Ghazi Khan el fa fill de Tokul Khoja Oghlan fill al seu torn de Saricha Kunchak Oghlan, aquest fill d'Uz Timur i aquest fill de Tuka Timur (germà de Batu) es va revoltar contra el kan per obtenir el tron però fou derrotat i mort. El fill de Tuli Khoja, Toktamixm va fugir i es va refugiar amb Tamerlà que llavors començava la seva carrera i estava fent la seva cinquena campanya contra els jats de Mogolistan; Tamerlà va ordenar al seu temnik o general Timur Uzbeg que el rebés amb tots els honors i cerimònies. Tamerlà va anar llavors a Samarcanda on Timur Uzbeg li va portar a Toktamix, i li va donar una festa oferint-li valuosos regals i li va donar els governs de Sabran, Otrar, Sighnak, Sairam, Sarai, i altres ciutats que pertanyien als kiptxaks. Von Hammer suposa que Sarai era en realitat Saraitxuk i que hauria rebut les ciutats del kiptxakoriental entre el riu Jaik i el Sihun.
Segona fugida Quan Urus Khan va saber que s'havia establert a l'est del kanat va enviar un exèrcit manat pel seu fill Kuthik Buka (Kuthigh Bugha) i els dos bàndols es van enfrontar, quedant mal ferit Kuthigh Bugha, que va morir l'endemà; però Toktamish fou finalment derrotat i va haver de refugiar-se altre cop amb Tamerlà que el va tornar a rebre amb honors i li va donar un exèrcit.
Tercera fugida Altre cop Urus Khan va enviar un exèrcit, aquesta vegada manat pel seu altre fill Toktakia, amb Ali Beg i altres prínceps de la família; Toktakia volia venjar la mort del seu germà i Toktamish fou altre cop derrotat i es va retirar cap al Sihun on es va escapar nedant per sota l'aigua; el perseguia Kazanji Bahadur, que li va disparar una fletxa que el va ferir a la mà, però va poder passar el riu i va entrar en un bosc; anava sol i ferit i es va tombar a terra per descansar quedant inconscient; fou rescatat per Idiku Barlas, al qual havia enviat Tamerlà per ser el seu conseller en el govern del kanat i que va passar casualment per allí; Idiku el va portar a Tamerlà que llavors era a Bukharà i altre cop fou rebut de manera senyorial.
Abu l-Ghazi Khan parla d'un altre Idiku (Idiku Mangit) que pertanyia a la tribu dels mangits de l'Horda Nogai i era fill de Timur Kutlugh Khan i partidari els darrers anys de Tamerlà, el qual va arribar a Bukharà i va informar el conqueridor que Urus Khan havia aixecat un exèrcit i marxava amb les seves tropes cap a les terres dels mangits; poc després es van presentar a la cort de Tamerlà dos enviats d'Urus Khan de noms Kepek Mangit i Tulujian, demanant l'entrega de Toktamish per haver matat al fill de kan i si no era entregat la guerra, quedava declarada. Tamerlà va respondre que Toktamish s'havia posat sota la seva protecció i era el seu deure fer honor a l'hospitalitat i defensar-lo, i va retornar als enviats amb un refús i l'advertència que també estava a punt per combatre si calia.
Tamerlà va deixar a l'emir Yaku al capdavant del govern de Samarcanda (1375) i va marxar a l'encontre del seu rival, acampant a la plana d'Otrar. Urus Khan era a Sighnak a uns 40 km; una terrible tempesta de pluja seguida d'un fred molt intens va impedir les operacions durant tres mesos i al final Tamerlà va ordenar a Katai Bahadur i a Muhammad Sultan Shah, amb 500 homes, fer un atac de nit al campament enemic; el contingent tamerlànida fou interceptat per Timur Malik Aghlan, fill d'Urus Khan, amb 3000 homes i es va lliurar un combat de nit en què Katai Bahadur i un altre general, Yarek Timur, van morir, mentre que de l'altre costat el príncep Timur Malik fou ferit al peu, i un altre cap, Elchi Buka, a la mà, però segons Sherif al-Din, la victòria fou pels tamerlànides que van tornar al seu campament sent rebuts en triomf. Tamerlà va enviar llavors a Muhammed Sultan Shah a fer una exploració del terreny i també hi va enviar al general (amir) Mubasher; cadascun va tornar amb un presoner pels quals es va saber que dos guerrers anomenats Satkin el Vell i Satkin el Jove havien estat enviats per Urus també per explorar; casualment foren interceptats per Uktimur i Allahdad, que havien anat a Otrar per aprovisionar les tropes; Aktimur i els seus homes van fingir una retirada i quan foren perseguits es van girar i van derrotar els perseguidors; el seu nebot Kebekji, que tenia el càrrec de yurtji (intendent) va matar el cap enemic, Satkin el Jove; un altre general, Indushah, va capturar a Satkin el Vell i el va portar presoner a Tamerlà. Urus Khan, desconfiant de l'èxit, va retornar als seus quarters i va deixar a Karakesel al capdavant de les tropes i poc després aquestes es van retirar. Llavors Tamerlà va tornar a Xahrisabz.
Quarta fugida Quan el temps fou favorable, Tamerlà va tornar cap al kiptxak i va donar el comandament de l'avantguarda a Toktamish, que va fer de guia de les tropes i va avançar tan ràpidament que en 15 dies va arribar a Geiran Kamish ("Canyada dels Cérvols") on els pobladors foren agafats per sorpresa, la ciutat fou saquejada i es van capturar molts cavalls, camells i bestiar. Alli van saber que Urus Khan havia mort i es van retirar.
Toktamish va seguir rebent el suport obert de Tamerlà que li va regalar el cavall Kunk Oghlan, considerat el més ràpid, el que li permetia atrapar a un enemic o fugir a la màxima velocitat. Només pujar al tron Timur Malik, el protegit de Tamerlà va reprendre la lluita però Timur Malik el va derrotar i una altra vegada va haver de fugir al quarter del gran conqueridor; la persistència d'aquest sobta doncs era la quarta vegada que l'havia d'acollir però altre cop li va donar suport.
Khan de l'Horda Blava Poc després el va enviar a Sighnak escortat per un exèrcit manat pel general (temnik) Timur Uzbeg, pel seu fill Balti Khoja, Ozuntimur (Uzbeg Timur?,després de ser derrotat per Urus Khan, Toktamish va fugir acompanyat d'un personatge de nom Uzbeg Timur al qual Urus Khan va confiscar els béns; va participar en l'atac contra Timur Malik i fou fet presoner, però alliberat al cap de poc; mancat de recursos va oferir els seus serveis a Timur Malik a canvi de la seva antiga posició però li fou refusada i llavors es va exiliar a Samarcanda on va oferir els seus serveis a Tamerlà i el va informar que Timur Malik passava els dies i les nits en plena disbauxa, que se'n anava a dormir a les 10 del matí i no se'l podia molestar i que el poble estava a favor de Toktamish Ghayassuddin (Ghiyath al-Din), Terkhan i Benki Kuchin.Abderresak (Abd al-Razak) anomena als acompanyants com Ghayassuddin, Terkhan, Toman Timur, Yahia Khoja, Uzbeg Timur i Nikbei. Fou instal·lat a Sighnak, i com era tradició se li van concedir objectes valuosos d'or i joies.
Tamerlà va aconsellar atacar a Timur Malik que havia passat l'hivern a Karatalsegurament les muntanyes Karatagh i Toktamish va escoltar al seu protector i va derrotar a Timur Malik; després de la victòria va enviar a Urus Khoja a portar la bona notícia a Tamerlà que ho va celebrar de manera notable amb diversos dies de festa i fins i tot va concedir un indult als presoners i va donar regals al portador de la notícia. Tot això hauria passat el 1377. L'hivern del 1377 al 1378 Toktamish va retornar a Sighnak.
Fins llavors la lluita s'havia centrat en l'Horda Blava però el 1378 Toktamish va aixecar un exèrcit considerable que les fonts diuen que era per marxar cap a l'Horda Blanca cap a Sarai que ara estava en mans de Mamai (anomenat a les fonts com a Memak) però que probablement tenia com a primera finalitat combatre a Timur Malik. Aquest havia intentat una aliança amb un príncep de nom Muhammed Oghlan, que podria ser Muhammad Bulak de l'Horda d'Or i estava preparat per reprendre la lluita; com que Muhammad Oghlan va refusar ajudar-loprobablement no tenia cap capacitat per fer-ho el va matar, i després va marxar contra Toktamish al que va trobar a prop de Karatagh (Kata-tal). Timur Malik fou derrotat i mort (1378).
Khan de les dues Hordes L'Horda d'Or, o Kanat kiptxak, era l'imperi mongol del sud de Rússia i tenia com a tributaris els prínceps moscovites. El seu virtual kan, Mamai, havia mort poc temps després de la batalla de Kulikovo; segons la majoria de les fonts, Toktamish el va atacar el 1279 o 1280 i el va derrotar en una batalla al riu Kalka, prop del Mar d'Azov i de Maripol. Va haver de fugir a Crimea on fou assassinat pels genovesos. Així el 1380 Toktamix havia aconseguit unificar el tron de les dues hordes, les quals, en conjunt, constituïen gairebé tot l'antic ulus de Jotxi. Des de la seva capital a Sarai, en el baix Volga, controlava un gran territori que s'estenia des del baix Sirdarià (Iaxartes) fins al Dnièster, i des d'Otrar fins a les portes de Kíev.
Els prínceps russos Els prínceps russos li van fer homenatge i li van enviar delegats per recollir els yarlighs; Toqtamix els va concedir, ja que s'esmenta a Kutlughbugha i Mokshi, escuders del gran príncep Demetri de Moscou tornant amb diversos diplomes; però volia també tribut i retornar a la posició dominant que el kanat havia exercit fins poc més de vint anys abans i va enviar al príncep Ak Khoja amb una escorta de 700 soldats, per demanar als prínceps russos a anar en persona a l'Horda. Ak Khoja va romandre a Nijni Nóvgorod i va enviar els seus homes als diversos prínceps; però després de la victòria de Kulikovo els prínceps (o almenys alguns) es van excusar. Ramasan, que fou nomenat representant del kan a Solgat (Crimea), va signar un tractat amb Venècia (Andrea Venerio) que va aconseguir alguns privilegis comercials; tres anys abans sota un altre kan, els tàtars i genovesos (el beg Elies de Solgat, Gianone di Bosco cònsol genovès i Barnabo Riccio i Teramo Pichenotti els síndics) ja havien signat un tractat similar que estenia la protecció a tots els tàtars a Soldaia i els 18 pobles de la rodalia colonitzats pels genovesos i que els havien estat arrabassats els eren retornats.
Presa de Moscou miniatura|Setge de Moscou (1382), per part de Toktamix. Així va passar un any sense notícies, durant el qual Toqtamix preparava el seu exèrcit. El 1382 Toqtamix va conduir una reeixida expedició contra Moscòvia, en revenja per la derrota a la batalla de Kulikovo; primer va confiscar els vaixells al Volga, a Bulgària del Volga, per transportar el seu exèrcit. Oleg de Riazan havia fet altre cop aliança amb els tàtars i els va mostrar com creuar l'Oka. Alguns prínceps es van espantar: Dimitri de Nijni Nóvgorod, padrí del gran príncep, va enviar els seus dos fills amb regals a l'Horda però Toqtamix ja havia sortit i el van anar a trobar a Sernatx. El gran príncep va abandonar la capital que va deixar en mans dels boiars i es va retirar a Kostromà per reunir un exèrcit. Toqtamix va ocupar Serpokof a l'Oka, i es va dirigir a Moscou; part de la població va fugir seguint al metropolità Ciprià, que va anar a Tver. Un net de l'antic gran duc de Lituània Olgerd, de nom Ostei, fou enviat per Demetri a la ciutat i es va organitzar la defensa.