miniatura|Anunci de Coca-Cola de la dècada de 1890 miniatura|Publicitat d'una marca de licor dels anys 1930 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No només difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre d'altres.
La publicitat és, per damunt de tot, comunicació. Els elements principals en són un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat no només dona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
La publicitat no és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població.
En la societat actual, la publicitat comercial és un element dinamitzador de l'economia, ja que ajuda a impulsar el consum. Si hi ha consum, hi ha producció i, per tant, hi ha llocs de treball. El cicle és invariable i té una correlació totalment directa. És per aquest motiu que la publicitat és tan important i té una forta implicació en la resta de sectors. Els Estudis d'Inversions Publicitàries a Catalunya fets per l'Associació Empresarial de Publicitat els darrers 15 anys, per avaluar la forta relació entre l'economia del país i la inversió publicitària de les empreses amb seu social a Catalunya, així ho demostren.
Objectius miniatura|Publicitat a Piccadilly Circus (Londres) Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d'una manera idealitzada els ideals del públic a qui s'adreça. Els recursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus: Recursos racionals: basats en l'argumentació i la informació. Recursos emotius: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.
La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d'un determinat producte o servei, ressaltant la diferenciació amb altres marques.
D'altra banda, la publicitat permet la independència econòmica dels mitjans de comunicació respecte de l'Estat. Un dels principals objectius de la publicitat és crear demanda o modificar les tendències de demanda d'un producte, bé, servei o marca. Entenent que la comercialització busca identificar el mercat apropiat per a cada producte, la publicitat és la comunicació per la qual la informació sobre el producte és transmesa a la gent (públic objectiu). Els anuncis intenten persuadir al públic consumidor de què compri un determinat producte. L'estratègia publicitària fonamental és la Proposta Única de Venda o USP (Unique Selling Proposition). Es tracta d'una forma que busca distingir un producte atorgant-li una determinada qualitat no necessàriament intrínseca al producte. Davant la competència creixent dins del mercat, a causa del creixement dels productes substitutius, cada vegada es produeix més creació de marca en publicitat. D'aquesta manera es comuniquen una sèrie de qualitats que donen una certa personalitat o reputació a una marca de fàbrica, és a dir, un valor de marca que la fa diferent de la resta, establint així el concepte de competència. Tot i ser l'estratègia fonamental, el més habitual és que es combina amb altres com la imatge de marca, el posicionament o ubicació, la publicitat subliminal o d'enigma.
Història La publicitat existeix des dels orígens de la civilització i el comerç. Des que existeixen productes que comercialitzen hi ha hagut la necessitat de comunicar-ne l'existència; la forma més comuna de publicitat era l'expressió oral. A Babilònia es va trobar una taula que contenia inscripcions per un comerciant d'ungüents, un escriba i un sabater que data del 3000 aC. Ja des de la civilització egípcia, Tebes va conèixer èpoques de gran esplendor econòmic i religiós; a aquesta ciutat tan pròspera se li atribueix un dels primers textos publicitaris. La frase trobada en un papir egipci es considera com el primer reclam publicitari del qual es té memòria. El 1821 es va trobar a les ruïnes de Pompeia una gran varietat d'anuncis d'estil grafit que parlaven d'una rica tradició publicitària en la qual es podia trobar venedors de vi, forners, joiers, teixidors, entre d'altres. A Roma i Grècia es va engegar el perfeccionament de l'anunci, qui anunciava a viva veu al públic l'arribada d'embarcacions carregades de vins, vivers i altres, sovint acompanyats per músics que donaven a aquests el to adequat per la crida; eren contractats per comerciants i per l'estat. Aquesta forma de publicitat va continuar fins a l'edat mitjana. A França, els amos de les tavernes anomenaven els vins i utilitzaven campanes i banyes per atreure la clientela; A Espanya, utilitzaven tambors i gaites, i a Mèxic els cridaires utilitzaven els tambors per acompanyar els avisos.
Part del que es coneix actualment com publicitat neix amb la impremta de Gutenberg, que s'afanya a mostrar el seu invent a un grup de mercaders d'Aquisgrà (Aachen). Amb la crònica mundial de Nuremberg, figuren una sèrie d'almanacs que contenien les primeres formes de publicitat. El 1453 sorgeix la Bíblia dita Gutenberg i els famosos almanacs es convertirien en els primers periòdics impresos. La impremta va permetre la difusió més estesa dels missatges publicitaris i, amb l'aparició de noves ciutats, la publicitat es consolida com a instrument de comunicació.
La publicitat moderna va començar a evolucionar als Estats Units i Gran Bretanya al final del durant l'època de la revolució industrial. Amb l'aparició dels agents de publicitat; el primer d'ells és Volney B. Palmer qui, el 1841, com a agent publicitari va inaugurar a Filadèlfia una oficina amb què va obtenir un considerable èxit. A començament del , les agències es professionalitzaven i seleccionaven amb més gran rigor els mitjans on plaçaven la publicitat. És així com la creativitat comença a ser un factor important a l'hora d'elaborar un anunci. En els anys 30 neix una famosa tècnica creativa: el "brain storming" (pluja d'idees), que no es va emprar de manera habitual fins a la dècada del 1960.
Després de la Segona Guerra Mundial les empreses anunciants van començar a associar la necessitat de vincular els processos publicitaris creatius amb els estudis de mercat per optimitzar la relació entre les necessitats comunicatives o de desenvolupament i creixement de l'empresa amb les estratègies comunicacionals adequades a aquestes necessitats.No obstant això, la publicitat com la coneixem avui en dia neix de Gutenberg i les seves importants contribucions a la tecnologia de la impremta. La qual en un primer moment va portar a l'aparició de fulls informatius de caràcter comercial i publicacions periòdiques d'anuncis comercials.
A Catalunya esquerra|miniatura|Publicitat de sostenidors, espatlleres, faixes de cautxulina per aprimar i altres articles de moda interior de l'any 1934 a Barcelona Històricament, Catalunya ha estat capdavantera en el sector publicitari tant pel que fa al vessant econòmic com al professional. Cal destacar que els primers estudis de publicitat per analitzar el consumidor des de perspectives psicològiques i sociològiques es van impartir a Barcelona a la Llotja de la Cambra de Comerç, el 1915. El mateix any es va editar a Barcelona el primer llibre amb continguts exclusivament publicitaris, que va servir per impartir el curs esmentat per part de l'autor, Pere Prat i Gaballí, considerat el pare de la publicitat catalana i espanyola.
Barcelona també va ser pionera en l'activitat audiovisual publicitària, ja que a la segona meitat del es van crear els Estudis Moro a Barcelona, que van suposar el desenvolupament d'una indústria auxiliar força important. A Catalunya, en aquella època, es concentrava quasi tota la creativitat publicitària i la realització audiovisual de l'estat espanyol, quan aquest ocupava el tercer lloc al concert mundial. Aquest lloc preponderant al rànquing va durar gairebé una dècada i es van guanyar nombrosos guardons al Festival Internacional de Canes. D'altra banda, Catalunya ha estat bressol de grans creatius a la segona meitat del segle XX: Marçal Moliné, Joaquim Lorente, Lluís Casadevall, Lluís Bassat o Toni Segarra, per esmentar-ne alguns.
També va ser a Catalunya on es va crear la primera agència a tot l'estat, a la segona meitat del , Publicitat Roldós, que encara avui continua oberta i és la més antiga del món. En la dècada dels setanta va néixer a Barcelona una agència de publicitat, MMLB, que va trasbalsar el model clàssic existent fins llavors i que va modificar totalment el context publicitari. Els quatre fundadors, dels quals MMLB deu el nom en les quatre inicials, van ser: Marçal Moliné, Joaquim Lorente, Lluís Monfort i Eddie Borsten.
Les agències de publicitat de Catalunya representaven i administraven, abans de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, al voltant del 40% de la inversió publicitària de l'estat. No obstant això, en l'actualitat i segons el darrer estudi fet, el percentatge que representa i administra és del 19,7%, la qual cosa suposa una davallada per al sector, vist des de qualsevol vessant. No obstant això, al final del , els presidents de vuit de les agències multinacionals més importants resideixen a Catalunya.
Hi ha diferents motius que han originat aquesta nova perjudicial situació. En primer lloc, la decisió de totes les empreses estatals, paraestatals o dependents de l'INI de romandre a Madrid i establir-hi la seu central (Repsol, Renfe, Telefónica, Butano, Iberia i un llarg etcètera), ha estat determinant. Per altra banda, l'efecte capitalitat que ha fet que les empreses vingudes de fora es decantessin per Madrid, ja que la bicapitalitat a Europa és un fenomen que només existeix a Espanya i Itàlia. L'absència de vols aeris transoceànics, avantatges fiscals per a les empreses que triessin la capital per instal·lar-se a Espanya i/o a Europa i altres decisions de caràcter polític que s'han pres, han provocat que les diferències entre Madrid i Catalunya hagin augmentat en detriment del nostre país dins del conjunt de l'estat.
Funcions Les principals funcions de la publicitat són:
Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis. Relacionar els dos extrems de la cadena comercial. Seguir interessos privats o comercials. Donar informació sobre productes o serveis. Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent. Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses. Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li és contemporània.
Missatge publicitari Un missatge publicitari ha de tenir: Temàtica referent a matèries comercials. Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l'emissor. L'emissor ha de ser clarament identificat. Dins el mitjà de difusió on apareix el missatge ha de ser clarament distingit. L'emissor paga el mitjà per l'espai o temps utilitzat.
Màrqueting