Labstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements. Implica per tant una generalització que caracteritzi l'objecte de reflexió.
La primera teoria sobre l'abstracció es deu a Aristòtil, que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llatí com abstractio. En contra del seu mestre Plató, que creia en una intuïció directa de les essències o idees, Aristòtil considerava que tota idea universal es fonamenta en dades empíriques. Així, per exemple, la idea (o concepte) de "taula", procediria del procés de comparació entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses característiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb allò que comparteixen en comú. Allò que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, quadrada, de fusta, de ferro, amb tres o quatre potes, són totes elles "taules": ja que no és ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material el que les defineixen. Comparant-les entre si, es pot fer abstracció tant del color, com del nombre de potes, com del material amb què estan fetes i, finalment, i obtenir el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs, fruit del procés d'abstracció.
Si a partir de la reflexió o la comparació de múltiples objectes, la propietat, aïllada es considera comú a aquests objectes, l'objecte de l'abstracció és un universal.
La qüestió de si els universals existeixen o no, de si hi ha relació o no entre objecte i subjecte, i quina és la seva naturalesa en la seva relació amb els individus, és un dels temes a bastament discutits en metafísica. És un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes, ja que mentre aquests últims sostenen que els universals són realitats independents de les coses, els empiristes creuen que solament són entitats mentals fruit dels procés d'abstracció. Quan, a més, es pensa que l'única existència dels universals és el fet que són solament noms, és a dir, quan es pensa que l'única realitat que té el concepte "taula" és ser el nom d'entitats mentals abstretes, llavors es parla de nominalisme.
Temes Compressió Una abstracció es pot veure com un procés de compressió, que assigna múltiples peces diferents de dades constituents a una sola peça de dades abstractes;Murray Gell-Mann (1995) What is complexity? Remarks on simplicity and complexity by the Nobel Prize-winning author of The Quark and the Jaguar Complexity states the 'algorithmic information complexity' (AIC) of some string of bits is the shortest length computer program which can print out that string of bits. basant-se en similituds en les dades constituents, per exemple, molts gats físics diferents s'assignen a l'abstracció CAT. Aquest esquema conceptual emfatitza la igualtat inherent tant de les dades constituents com de les abstractes, evitant així els problemes derivats de la distinció entre abstracte i concret. En aquest sentit, el procés d'abstracció implica la identificació de similituds entre objectes i el procés d'associació d'aquests objectes amb una abstracció (que és en si mateixa un objecte).
Per exemple, la imatge 1 de sota il·lustra la relació concreta El gat seu sobre una estora.
Es poden construir cadenes d'abstraccions,Ross, L. (1987). The Problem of Construal in Social Inference and Social Psychology. In N. Grunberg, R.E. Nisbett, J. Singer (eds), A Distinctive Approach to psychological research: the influence of Stanley Schacter. Hillsdale, NJ: Earlbaum. que van des dels impulsos neuronals que sorgeixen de la percepció sensorial fins a abstraccions bàsiques com el color o la forma, passant per abstraccions experiencials com un gat específic, abstraccions semàntiques com la idea d'un GAT, classes d'objectes com ara mamífers i fins i tot categories com ara objecte en oposició a acció.
Per exemple, el gràfic 1 següent expressa l'abstracció l'agent es troba in situ. Aquest esquema conceptual no implica cap taxonomia jeràrquica específica (com la que s'ha esmentat sobre els gats i els mamífers), només una exclusió progressiva de detalls.
Instanciació Les coses inexistents en un lloc i temps concrets sovint es veuen com a abstractes. En canvi, els exemples o membres d'una cosa abstracta d'aquest tipus poden existir en molts llocs i temps diferents.
Es diu que aquestes coses abstractes estan instanciades múltiplement, en el sentit de la imatge 1, la imatge 2, etc., que es mostren a continuació. Tanmateix, no és suficient definir les idees abstractes com les que es poden instanciar i definir l'abstracció com el moviment en la direcció oposada a la instanciació. Fer-ho convertiria els conceptes gat i telèfon en idees abstractes, ja que malgrat les seves aparences variables, un gat o un telèfon en particular és una instància del concepte gat o del concepte telèfon. Tot i que els conceptes gat i telèfon són abstraccions, no són abstractes en el sentit dels objectes del gràfic 1 següent. Podríem mirar altres gràfics, en una progressió del gat al mamífer i a l'animal, i veure que animal és més abstracte que mamífer; però, d'altra banda, mamífer és una idea més difícil d'expressar, certament en relació amb marsupial o monotrema.
Potser de manera confusa, algunes filosofies es refereixen als trops (instàncies de propietats) com a particulars abstractes; per exemple, la vermellor particular d'una poma particular és un particular abstracte. Això és similar a quàlia i sumbebekos.
Procés material Encara conservant el significat principal d' o «allunyar-se de», l'abstracció dels diners, per exemple, funciona allunyant-se del valor particular de les coses permetent comparar objectes completament inconmensurables (vegeu la secció sobre «Fisicalitat» a continuació).
L'estat (política) com a concepte i pràctica material exemplifica les dues cares d'aquest procés d'abstracció. Conceptualment, el concepte actual d'estat és una abstracció de l'ús molt més concret de l'època moderna com la posició o estatus del príncep, els seus estats visibles. Al mateix temps, materialment, la pràctica de l'estat és ara constitutivament i materialment més abstracta que en l'època en què els prínceps governaven com l'encarnació del poder ampliat., p. 318–19.
Estat ontològic La manera com existeixen els objectes físics, com les roques i els arbres, difereix de la manera com existeixen les propietats dels conceptes o relacions abstractes, per exemple, la manera com existeixen els individus concrets, particulars, que es representen a la imatge 1 difereix de la manera com existeixen els conceptes il·lustrats al gràfic 1. Aquesta diferència explica la utilitat ontològica de la paraula abstract. La paraula s'aplica a les propietats i les relacions per marcar el fet que, si existeixen, no existeixen en l'espai o el temps, sinó que poden existir instàncies d'elles, potencialment en molts llocs i temps diferents.
Fisicitat Un objecte físic (un possible referent d'un concepte o paraula) es considera concret (no abstracte) si és un individu particular que ocupa un lloc i un temps concrets. Tanmateix, en el sentit secundari del terme abstracció, aquest objecte físic pot comportar processos d'abstracció material. Per exemple, les eines de registre a tot el Creixent Fèrtil incloïen càlculs (esferes d'argila, cons, etc.) que representaven recomptes d'articles, probablement bestiar o grans, segellats en contenidors. Segons , aquests contenidors d'argila contenien fitxes, el total de les quals era el recompte d'objectes que es transferien. Els contenidors servien així com una mena de llista de bens o llibre de comptes. Per evitar obrir els contenidors per al recompte, es col·locaven marques a l'exterior dels contenidors. Aquestes marques físiques, en altres paraules, actuaven com a abstraccions materials d'un procés de comptabilitat materialment abstracte, utilitzant abstraccions conceptuals (nombres) per comunicar el seu significat. (Schmandt-Besserat estimates it took 4000 years ) Eventualment les marques a l'exterior dels recipients eren tot el que calia per transmetre el recompte. Els recipients d'argila van evolucionar fins a convertir-se en tauletes d'argila amb marques per al recompte.. p. 5:
Les coses abstractes de vegades es defineixen com aquelles coses que no existeixen en la realitat o que només existeixen com a experiències sensorials, com el color vermell. Aquesta definició, però, pateix la dificultat de decidir quines coses són reals (és a dir, quines coses existeixen en la realitat). Per exemple, és difícil posar-se d'acord sobre si conceptes com Déu, el número tres i la bondat són reals, abstractes o tots dos.
Un mètode per resoldre aquesta dificultat és utilitzar predicats com a terme general per a si les coses són reals, abstractes, concretes o d'una propietat particular (per exemple, bones). Les preguntes sobre les propietats de les coses són, doncs, proposicions sobre predicats, que l'investigador ha d'avaluar. En el gràfic 1, les relacions gràfiques com les fletxes que uneixen caixes i el·lipsis poden denotar predicats.
Ús en diferents disciplines En l'art Habitualment, en les arts, abstracció s'utilitza com a sinònim d'art abstracte en general. En sentit estricte, es refereix a l'art que no pretén representar literalment les coses del món visible; però també pot referir-se a un objecte o una imatge que s'ha destil·lat del món real o, de fet, d'una altra obra d'art. Les obres d'art que transformen el món natural amb finalitats expressives s'anomenen abstractes; les que deriven d'un subjecte reconeixible, però no l'imiten, s'anomenen abstracció no objectiva. Al segle XX, la tendència cap a l'abstracció va coincidir amb els avenços en la ciència i la tecnologia, i amb els canvis en la vida urbana, i va acabar reflectint un interès per la teoria psicoanalítica.Catherine de Zegher and Hendel Teicher (eds.), 3 X Abstraction. NY/New Haven: The Drawing Center/Yale University Press. 2005. Més endavant, l'abstracció es va manifestar en termes més purament formals, com ara el color, l'alliberament del context objectiu i la reducció de la forma a dissenys geomètrics bàsics.
En informàtica
Els desenvolupadors de programari creen models abstractes tant com a artefactes de disseny com en el codi font, que donen suport al desenvolupament de sistemes de programari compartimentant-ne la complexitat per obtenir beneficis com ara reduir l'esforç, millorar la qualitat del programari i permetre la reutilització de programari.
En història Francis Fukuyama defineix la història com «un intent deliberat d'abstracció en què separem els esdeveniments importants dels irrellevants». El tema també s'ha comparat amb una ciència que examina el desenvolupament de la humanitat utilitzant el context del passat i del present.
En lingüística Els investigadors en lingüística apliquen sovint l'abstracció per poder analitzar els fenòmens del llenguatge amb el nivell de detall desitjat. Una abstracció d'ús comú, el fonema, abstrau els sons de la parla de manera que n'ignora els detalls que no serveixen per diferenciar significats. Altres tipus anàlegs d'abstraccions —de vegades anomenats «unitats èmiques»— que consideren els lingüistes inclouen els morfemes, els grafemes i els lexemes.
L'abstracció també apareix en la relació entre sintaxi, semàntica i pragmàtica. La pragmàtica té en compte elements que fan referència a l'usuari de la llengua; la semàntica considera les expressions i allò que designen —els designats— abstraient-se de l'usuari de la llengua; i la sintaxi considera només les expressions mateixes, abstraient-se dels designats. La semàntica —especialment la semàntica formal— es basa, en particular, en mètodes formals i abstractes, entre els quals, sense limitar-s'hi, hi ha la teoria de models, el càlcul lambda i la lògica formal.