La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú. Està situada en la serra sud del país. Actualment, té aproximadament tres-cents mil habitants. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Fou una ciutat cabdal en temps de l'Imperi Inca i des del 1993 és la capital històrica del Perú per la constitució.
Etimologia El nom actual de la ciutat en castellà és Cuzco, també escrit com a Cusco; ve del nom en la llengua autòctona, el quítxua Qusqu, també escrit com a Qosqo. La tradició afirma que significa 'centre, melic, cinturó', això perquè, segons la mitologia inca, hi confluïen el món de baix (Uku Pacha) amb el món visible (Kay Pacha) i el món superior (Hanan Pacha). D'aquesta manera, la ciutat va ser i és anomenada el melic del món, en referència a l'univers.
A l'arribada dels conquistadors espanyols, el seu nom passa al castellà com a Cusco, com apareix en els mapes dels segles , i . En alguns mapes del (des de 1814) i (fins a almenys 1976) apareix el nom d'aquesta ciutat escrit com a Cuzco. Avui, en la cartografia oficial peruana, apareix el nom original en espanyol, encara que es continuï emprant comunament l'altra forma en altres països de parla castellana.
L'article 49è de la Constitució política del Perú de 1993, en establir la capital històrica del país, assenyala que la forma correcta d'escriptura és Cusco. Mentre que el Consell municipal del Cusco (des del 23 de juny de 1990) aprova l'acord municipal núm. 078, pel qual es va disposar: "instituir l'ús del nom Qosqo, en substitució del vocable Cusco, en tots els documents del govern municipal del Cusco".
Història Fundació i època inca miniatura|Pedra dels dotze angles al carrer Hatum Rumiyuq Dues llegendes quítxues conten que Cusco fou fundada pel primer cap d'estat inca, Manco Cápac, amb la seua germana i consort, Mama Ocllo. Segons ambdues tradicions, el lloc adient va ser revelat pel déu sol, Inti, després que els fundadors el cercaren durant una peregrinació iniciada a la vall sagrada dels inques.
El consens a què han arribat arqueòlegs i antropòlegs, però, apunta que, arran de la caiguda del Regne de Taypiqala, un grup de 500 persones emigrà i s'establí, en diverses tongades, a la vall del riu Huatanay, on hom fundaria Cusco. La data exacta encara n'és desconeguda, però se sap del cert que ja era habitada fa 3.000 anys. Només tenint en compte que Cusco va ser la capital de l'Imperi Inca (a mitjans del ), és la ciutat habitada més antiga de tota Amèrica.
Sembla que l'emperador Pachacútec (1438-1471) i son fill Túpac Yupanqui (1471-1493) convertiren Cusco en centre espiritual i polític de l'Imperi Inca, aplegant i conciliant diversos grups tribals com els Lupaca i els Colla. Fou durant aquest període quan el domini de Cusco arribà fins a Quito, al nord, i al riu Maule, al sud, en un domini que s'allargassava per 4.500 km de muntanyes.
Així mateix, hom atribueix el disseny originari de la ciutat a Pachacútec. El plànol del Cusco antic tenia la silueta d'un puma: la plaça central, Haucaypata, en la posició del pit de l'animal, el cap seria la fortalesa de Sacsayhuamán. Els inques dividiren administrativament el seu territori de manera que els límits de les quatre regions (Tawantin Suyu) de l'imperi coincidiren a la plaça central de Cusco.
Època republicana miniatura|Vista general de Cusco. Gravat antic Perú es va independitzar el 1821, i Cusco mantingué la seua importància dintre de l'organització política i administrativa del país. Així, es creà la regió de Cusco, que abraçava els territoris amazònics fins a la frontera amb Brasil, i en fou la capital.
A partir del , la ciutat cresqué a una gran ritme, estenent-se pels districtes veïns de Santiago i Wanchaq.
Actualitat El 1950, un altre terratrèmol va sacsejar la ciutat causant la destrucció de més d'un terç de tots els edificis. La ciutat va començar a esdevenir un focus important de turisme i a rebre més turistes.
Des del 1990, l'activitat turística pren un especial paper en l'economia de la ciutat, amb la consegüent ampliació d'activitats hoteleres. Actualment, el Cusco és la principal destinació turística del Perú. Per altra banda, la ciutat manté el creixement urbà, estenent-se actualment també als districtes de San Sebastián i San Jerónimo.
Geografia Cusco s'expandeix pels turons i la vall del riu Huatanay. El seu clima és generalment sec i temperat. Té dues estacions definides: una de seca entre abril i octubre, amb dies assolellats, nits fredes i temperatura mitjana de 13 °C; i una altra de plujosa, de novembre a març, amb una temperatura mitjana de 12 °C. En els dies assolellats la temperatura arriba als 20 °C.
Turisme Per la seva antiguitat i transcendència, el centre de la ciutat conserva molts edificis, places i carrers d'èpoques prehispàniques, així com construccions colonials, per la qual cosa fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Entre els principals llocs d'interès de la ciutat es troben:
Barri de San Blas En aquest barri es concentren els artesans, amb les seves botigues i tallers; és, doncs, un dels llocs més pintorescs de la ciutat. Els carrers són costeruts i estrets, amb antigues casonas construïdes pels espanyols sobre importants fonaments inques. Té una plazoleta i la parròquia més antiga del Cusco edificada l'any 1563, que conté un púlpit de fusta tallada considerat la màxima expressió de l'època colonial.
El nom en quítxua d'aquest barri és Toqocachi, que significa el 'buit de la sal'.
Carrer Hatum Rumiyuq miniatura|Carrer Hatum Rumiyoc
El carrer Hatum Rumiyuq ('De la roca major') és el més visitat pels turistes, car s'hi troba el palau d'Inca Roca, que actualment pertany al palacio Arzobispal. En aquest carrer, que va des de la plaça d'Armes fins al barri de San Blas, es pot apreciar l'enigmàtica pedra dels dotze angles.
Convent i església de la Mercè A causa dels terratrèmols, el convent i església de la Mercè han estat reconstruïts més d'un cop. Originàriament data del . Hi destaquen els seus claustres d'estil barroc i renaixentista, així com el cadirat del cor, les pintures colonials i les talles de fusta.
També s'hi pot veure una custòdia d'or i pedres precioses de 22 quilos de pes i de 130 centímetres d'alçària.
Catedral miniatura|Capella de la Sagrada Família, junt a la catedral. Aquest edifici va pertànyer antigament a la Inquisició, i al seu davant tenien lloc les execucions públiques dels condemnats
En realitat, la primera catedral del Cusco és l'església del Triomf, construïda el 1539 sobre la base del palau de l'Inca Viracocha. En l'actualitat, aquesta església és una capella auxiliar de la catedral.
Entre els anys 1560 i 1664 es va construir la basílica catedral de la ciutat. Els espanyols van fer portar blocs de granit de color vermell des de la fortalesa Sacsayhuamn.
Aquesta catedral, de façana renaixentista i interiors barroc i plateresc, té una de les més destacades mostres d'orfebreria colonial. Importants són igualment els seus altars de fusta tallada.
Atès que en aquesta ciutat es va desenvolupar la pintura sobre llenços en l'anomenada escola cusquenya de pintura, a la catedral es poden observar importants mostres d'artistes locals de l'època.
Plaza de Armas LAwqaypata, o 'plaça del guerrer', ve dels temps dels inques. Aquesta plaça ha estat l'escenari de diversos fets importants en la història de la ciutat, com la proclamació per part de Francisco Pizarro de la conquesta del Cusco. La plaça d'Armes va ser també l'escenari de la mort de Tupac Amaru II, considerat el cabdill indígena de la resistència.
Els espanyols hi van construir una arqueria de pedra. Als voltants són també la Catedral i l'església de La Companyia.
Església de la Companyia miniatura|Església de la Companyia
L'església de la Companyia va ser construïda pels jesuïtes el 1576 sobre les bases de lAmarucancha (el palau de l'emperador Huayna Cápac), i és considerada una de les millors mostres de l'estil barroc colonial americà.
La façana n'és de pedra tallada, i l'altar major és de fusta tallada i revestida de pa d'or. Es va construir sobre una capella subterrània. Addicionalment, en destaquen dues capelles, la de Lorda i l'antic oratori de Sant Ignasi de Loiola. A més, el temple conté una valuosa col·lecció de llenços colonials de l'escola cusquenya.
Coricancha i el convent de Santo Domingo miniatura|Coricancha i església del convent de Santo Domingo
Durant l'Imperi Inca, el Qoricancha va ser el santuari més important dedicat al déu Sol. Hom anomenava aquest temple el lloc d'or perquè els murs eren recoberts amb làmines d'or.
Tenint aquesta estructura com a base, els espanyols van construir el convent de Santo Domingo, d'estil renaixentista. L'edificació, d'una sola torre barroca, sobrepassa en alçada les altres edificacions d'aquesta ciutat. A l'interior, hi ha una important col·lecció de pintures de l'escola cusquenya de pintura.
Organització política Govern local La ciutat, com a capital de la província homònima, és governada per la Municipalidad provincial del Cusco, que té competència en tot el territori de la província. No existeix una autoritat restringida a la ciutat. En aquest sentit, els ajuntaments de Santiago, Wanchaq i San Sebastian també tenen competència en temes relatius als seus propis districtes.
Govern polític La ciutat, per ser capital departamental, és seu del govern regional del Cusco. Així mateix, té un prefecte amb atribucions polítiques en l'àmbit departamental. Finalment, és seu també de les diferents direccions regionals dels ministeris.
Funció judicial Cusco és seu de la Cort Superior de Justícia del Cusco, ens rector del districte judicial del Cusco. D'acord amb l'organització judicial peruana, en el territori de la ciutat del Cusco funcionen 8 jutjats de pau (5 pertanyents al districte de Cusco, junt al districte de Santiago, el de Wanchaq, i el de San Sebastián), 17 jutjats especialitzats (2 de família, 4 civils, 6 penals, 1 laboral i 3 mixts), i 5 sales superiors (2 penals, 2 civils, i 1 mixta).
Símbols Cusco té 3 símbols oficials, la bandera de Cusco, l'escut d'armes i l'himne. Se solen lluir en actes oficials i en l'Inti Raymi, una festa tradicional inca, el 24 de juny.
Quant a l'escut d'armes, en l'actualitat n'hi ha dos en ús. Cusco té un escut carlista amb més de 450 anys d'antiguitat, però l'ajuntament empra el Sol d'Echenique, puix aquest prima el passat inca en lloc del passat colonial. És aquest, a més, el que apareix com a segell de seguretat als bitllets actuals del sol.
Himne al Cusco L'''Himne al Cusco és una composició dels músics cusquenys Luis Nieto Miranda i Roberto Ojeda Campana que la Municipalidad provincial del Cusco va adoptar en l'any 1970 com a himne de la ciutat. La lletra fa, en castellà i en quítxua:
(Cor)
Cusco, Cusco es tu nombre sagrado como el sol del inkario inmortal todo el mundo te lleva en el pecho como canto y bandera triunfal.
Invencible bastión de tu raza, te saludan los pueblos de pie; y la patria que se honra en tu estirpe de coloca en la frente un laurel.
(estrofes)
Cusco eterno, tus áureas reliquias trabajaron orfebres del Sol. Tus hazañas tallaron los siglos y tu imagen la gloria esculpió
Que se pongan de pie las naciones que disparen su canto de estrellas y que el mundo te rinda homenaje inclinando en tu honor su pendón.
(qhochuntin)
Qosqo, qosqo willkasqan sutiyki inkapachaq Tayta Intin hina teqsimuyun qhasqonpi apasunki haylli taki unanchanta hina.
Mana llalliy sanaykiq pukaran, llaqtakunan much´aykusunki; Suyutaqmi aylluykiwan samisqa mat´iykiman pilluta churan.
(yarayma)
Wiñay Qosqo, Inti qorimanyankunan illaykikunata llanq´arqan. Hayllinkikunatan pacha llaqllarqan wankikitaqaq Kusi Pacha.
Llapan suyukuna sayarichun, ch´aska takinkuta wach´ichispa llin pachataq yupaychasunkiku unanchanta k´umuykachispa.
Economia