Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1932 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana. Fou autor de novel·les com L'ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana) i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).

Biografia Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1932Registre Civil de l'Ajuntament de Roda de Ter. Inscripció núm. 45 del 24/12/1932. Batejat a la Parròquia de Sant Pere de Roda el dia 30/12/1932. Inscripció al llibre de Baptismes núm.62 a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia, lletres, Periodisme i Magisteri–, i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol. En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.

Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a final de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País. També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol. Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.

Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari. Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-nou anys, a causa d'un càncer.

Obra literària Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, com ara la Guerra Civil espanyola i la postguerra. S'especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.

Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s'inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l'obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010), les quals també estan ambientades en la postguerra. Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988). L'obra d'Emili Teixidor s'ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.

En els darrers anys visità escoles i insituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura. També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana, en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor. Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.

El fons bibliogràfic i documentalGuia del Fons personal d'Emili Teixidor. Biblioteca i Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. (2017). compilat pel pedagog, escriptor i periodista sempre va estar custodiat pel seu productor. A la seva mort, passà a mans del seu hereu, el Sr. Lluís Fernández Sopena, qui el donà a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i des de l'any 2017 es conserva a la sala Emili Teixidor del Campus de Miramarges i és una de les col·leccions especials de la Biblioteca de la mateixa universitat. Inclou documentació i objectes de la seva vida personal (agendes, certificats, etc.) i professional (manuscrits mecanografiats, guions, premis, etc.), i també la seva biblioteca personal, formada per uns 4.400 volums, sobretot llibres d'assaig i novel·les.

Obra publicada La totalitat de l'obra d'Emili Teixidor és la següent:

Novel·les per a infants 1969: Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira 1977: Sempre em dic Pere 1986: En Ranquet i el tresor 1986: Cada tigre té una jungla 1987: En Ranquet i els seus amics 1988: El crim de la Hipotenusa 1994: Les ales de la nit 1996: L'amiga més amiga de la formiga Piga 1998: La formiga Piga es deslloriga 2000: Contes d'intriga de la formiga Piga 2001: La volta al món de la formiga Piga 2003: La rosa, la roca i el llop 2003: En Ring 1-2-3 i el món nou 2003: Els secrets de la vida de la formiga Piga 2004: La formiga Piga lliga 2005: Quina gana que tinc! 2006: La botiga de la formiga Piga 2007: El crim del Triangle Equilàter 2010: La formiga Piga s'enfonsa en la història 2012: La formiga Piga va a la biblioteca

Novel·les per a joves 1967: El soldat plantat 1967: Les rates malaltes 1969: Quinze són quinze 1972: L'ocell de foc 1980: El príncep Alí 1983: Frederic, Frederic, Frederic 1994: Cor de roure 2001: Amics de mort

Narrativa 1979: Sic trànsit Glòria Swanson 1988: Retrat d'un assassí d'ocells 1992: El primer amor (amb altres autors) 2000: El llibre de les mosques 2003: Pa negre (adaptada al cinema) 2006: Laura Sants 2010: Els convidats

Assaig 1996: Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio 1996: En veu alta 2007: La lectura i la vida 2010: Vida de colònia

Premis 1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes 1980: Premi Crítica Serra d'Or de contes per Sic trànsit Glòria Swanson 1992: Premi Creu de Sant Jordi per a la seva trajectòria 1995: Crítica Serra d'Or de literatura juvenil per Cor de roure 1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L'amiga més amiga de la formiga Piga 1999: Premi Sant Jordi de novel·la per El llibre de les mosques 2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa negre 2004: Premi Lletra d'Or per Pa negre 2004: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per Pa negre 2004: Premi Nacional de Literatura per Pa negre 2006: Premi Trajectòria

Referències

Enllaços externs

Blog oficial dedicat a la figura de l'escriptor

Categoria:Creus de Sant Jordi 1992 Categoria:Escriptors catalans de literatura infantil i juvenil en català Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català Categoria:Premis Nacionals de Literatura Categoria:Rodencs Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Vic Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Premis Joaquim Ruyra de narrativa juvenil Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Professors d'educació secundària Categoria:Escriptors catalans del sud de literatura infantil i juvenil Categoria:Docents osonencs Categoria:Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu Categoria:Actors osonencs Categoria:Premi Joan Crexells de narrativa Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Actors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX