El mariscal , va ser un prominent estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, cap militar, naturalista i filòsof. A més va ser diverses vegades ministre, va ser Primer Ministre de la Unió Sud-africana des de 1919 fins a 1924 i des de 1939 fins a 1948. Va servir com a Mariscal de Camp britànic a la Primera Guerra Mundial i a la Segona Guerra Mundial. Va ser condecorat amb l'Orde del Mèrit i la Companyia d'Honor, distingit com a conseller del Rei i és membre de la Societat Reial.
Com a primer ministre, es va oposar a la majoria dels Afrikaners que volien que continués i s'estengués l'apartheid de facto dels anys d'entre guerres. Després de la Segona Guerra Mundial, va establir i va donar suport a la tasca de la Comissió Fagan, que advocava per l'abandonament de tota segregació a Sud-àfrica. Tanmateix, Smuts va perdre les eleccions generals de 1948 abans que pogués implementar les recomanacions, i va morir el 1950, mentre l'apartheid de iure es començava a posar en marxa.
Va dirigir escamots a la Segona Guerra Anglo-bòer per a Transvaal. Durant la Primera Guerra Mundial va dirigir les forces britàniques contra Alemanya i va capturar la colònia de l'Àfrica Sud-occidental Alemanya, dirigint l'Exèrcit britànic a l'Àfrica Oriental Alemanya. Entre 1917 i 1919, va ser també un dels cinc membres del gabinet de guerra britànic, al qual va ajudar a crear la Royal Air Force. Va ser promogut mariscal de camp de l'exèrcit britànic el 1941, i va prestar serveis en el Gabinet de Guerra Imperial a les ordres de Winston Churchill. Va ser l'única persona que va firmar ambdós Tractats de Pau al final de la Primera i la Segona Guerres Mundials.
Una de les seves majors realitzacions en el camp internacional va ser l'establiment de la Societat de Nacions, el seu exacte disseny i implementació va ser confiat a Smuts. Més tard, va impulsar la formació d'una nova organització internacional per a la pau: les Nacions Unides. Smuts va redactar el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides i va ser l'única persona en firmar ambdues cartes: de la Societat de Nacions i de les Nacions Unides. Va ser buscat per redefinir les relacions entre la Gran Bretanya i les seves colònies, establint la Comunitat Britànica de Nacions (Commonwealth).
Primers anys Va néixer el 24 de maig de 1870, a la granja familiar Bovenplaats, a prop de Malmesbury, a la Colònia del Cap. La seva família eren agricultors pròspers, Afrikáners tradicionals, establerts des de feia molt temps i molt respectats.
Jan era tranquil i delicat com a nen, fortament inclinat cap a ocupacions solitàries. Quan era jove, sovint sortia sol, explorant la campanya circumdant; això va despertar una passió per la natura que va mantenir a través de la seva vida.
Com a segon fill de la família, el costum rural va dictar que es quedaria treballant a la granja dels seus pares. Una educació formal plena era típicament limitada al primer fill. Tanmateix, el 1882, quan tenia dotze anys, el seu germà més gran va morir i Jan va ser enviat a l'escola. Així va passar a ocupar el lloc del seu germà. Jan va assistir a l'escola als afores de Riebeek West. Va fer excel·lents progressos malgrat el seu començament tardà i va atrapar els seus contemporanis en quatre anys. Es va traslladar al Victòria College, Stellenbosch, el 1886, a l'edat de setze anys.
A Stellenbosch va aprendre neerlandès, alemany i grec antic i es va submergir en literatura, els clàssics, i els estudis de la Bíblia. La seva educació profundament tradicional i de serioses perspectives el van conduir a l'aïllament social entre els seus semblants. Tanmateix, va fer un progrés acadèmic excepcional. Es va graduar el 1891 amb dobles honors de primera classe en Literatura i Ciència. Durant els anys passats a Stellenbosch, Smuts va començar a vèncer la seva timidesa i reserva, i va ser en aquesta època que va conèixer Isie Krige, amb qui posteriorment es casaria.
A la graduació del Col·legi Victòria, Smuts va guanyar la beca Ebden per a estudis a l'estranger. Va decidir viatjar al Regne Unit per aprendre Dret al Christ's College de la Universitat de Cambridge. A Smuts li va resultar difícil establir-se a Cambridge; es va sentir nostàlgic i aïllat per la seva edat i educació diferent dels estudiants anglesos. Les preocupacions sobre els diners també van contribuir a la seva infelicitat, en la mesura que amb la beca no n'hi havia prou per a cobrir les despeses de la universitat. Va confiar aquestes preocupacions a un amic del Victòria College, el professor Ji Marais. En resposta, el Marais va adjuntar un xec per una suma substancial, com a préstec, instant Smuts a no vacil·lar a apropar-se a ell si alguna una altra vegada tenia problemes financers. Gràcies a Marais, la situació financera de Smuts va ser segura. Va començar a participar més en els aspectes socials de la vida universitària, encara que continuava a dedicar-se avant tot als estudis.
A Cambridge, va trobar temps per estudiar un nombre divers de tòpics a més del Dret; va escriure un llibre Walt Whitman: un Estudi en l'Evolució de Personalitat, encara que no va ser publicat. Les pensaments darrere d'aquest llibre van posar els fonaments per a l'àmplia filosofia posterior de Smuts de l'holisme.
Smuts es va graduar el 1893 amb un doble primer. Durant els dos anys anteriors havia rebut nombrosos premis acadèmics i distincions, fins i tot el prestigiós premi de George Long en Dret Romà i Jurisprudència. Un dels seus tutors, el professor Maitland, va descriure Smuts com l'estudiant més brillant que mai havia trobat. Lord Todd, màster del Christ's College va dir el 1970 que «en 500 anys d'història del col·legi, de tots els seus membres, del passat i el present, tres havia estat realment excepcionals: John Milton, Charles Darwin i Jan Smuts».
El 1894, Smuts va aprovar els exàmens per al Inns Of Court (Col·legi d'advocats), entrant al Middle Temple (un dels quatre col·legis d'advocats). El seu vell col·legi, el Christ's College, li va oferir una beca en dret. Tanmateix, Smuts li va tornar l'esquena a un futur legal potencialment distingit. Cap al juny de 1895, havia tornat a la Colònia del Cap, determinat a llaurar el seu futur.
Pujant l'escala Smuts va començar a practicar el dret a Ciutat del Cap, però la seva naturalesa aspra li va fer pocs amics. Trobant una petita font d'ingressos amb el Dret, va començar a dedicar cada vegada més temps a la política i el periodisme. Escrivia al Cape Times. Smuts era intrigat per la perspectiva d'una Sud-àfrica unida i es va afiliar a l'Afrikaner Bond. Per fortuna, el pare de Smuts coneixia el líder del grup, Jan Hofmeyr qui el va recomanar a Cecil Rhodes, que tenia la companyia minera De Beers. El 1895, Rhodes va contractar Smuts com el seu assessor jurídic personal, un treball en que redacta o participa en nombrosos discursos en defensa de la política voluntarista de Rhodes.
Quan Rhodes va llançar la Incursió de Jameson a l'estiu de 1895-6, Smuts es va sentir ultratjat. Enganyat pel seu patró, amic, i aliat polític, va dimitir de De Beers i va desaparèixer de la vida pública. No veient cap futur per a ell a la Ciutat del Cap, va decidir traslladar-se a Johannesburg l'agost de 1896. Tanmateix, es va sentir repugnat pel que aparentava ser un camp de mines amarat de trampes, i el seu nou bufet de Dret podria atreure pocs negocis en tal ambient. Smuts va buscar refugi a Pretòria, la capital de la República de Sud-àfrica.
Fins a 1896, la política donava voltes al cap de Smuts. De ser el partidari més ardent de Rhodes va evolucionar a ser l'opositor més fervent de l'expansió colonial britànica. Al final de 1896 i el 1897, Smuts va recórrer Sud-àfrica, condemnant furiosament el Regne Unit, Rhodes i qualsevol persona que s'oposés a l'autocràtic president del Transvaal, Paul Kruger.
Kruger va tenir l'oposició de molts elements liberals a Sud-àfrica, i quan, el juny de 1898, Kruger va acomiadar el President del Tribunal Suprem del Transvaal, el seu rival polític a llarg termini John Gilbert Kotzé, la major part dels advocats van estar furiosos. Reconeixent l'oportunitat, Smuts va escriure una tesi legal en suport de Kruger, que va recompensar Smuts amb el càrrec de Fiscal de l'Estat. En aquest càrrec, es va llançar contra la classe dirigent, fent fora aquells que va reputar com a conservadors, passats de moda, o corruptes. Els seus esforços per rejovenir la república van polaritzar els Afrikaners.
Després de la Incursió de Jameson, les relacions entre els Britànics i els Afrikaners s'havien deteriorat constantment. Cap a 1898, la guerra semblava imminent. El president de l'Estat Lliure d'Orange Martinus Steyn va convocar la conferència de Bloemfontein per resoldre els greuges de cada banda. Amb un coneixement íntim dels britànics, Smuts va prendre el control de la delegació del Transvaal. Lord Alfred Milner, líder de la delegació britànica, es va ofendre pel seu domini, i el conflicte entre els dos va conduir al fracàs de la conferència, portant Sud-àfrica a la guerra.
La guerra Bóer L'11 d'octubre de 1899, les repúbliques Bóers van envair les colònies sud-africanes britàniques i provocar la Segona Guerra Anglo-bòer. En les primeres etapes del conflicte, Smuts va servir com els ulls i les oïdes de Kruger, manejant la propaganda, la logística, la comunicació amb generals i diplomàtics, i qualsevol altra qüestió que li fos requerida. Quan la guerra va tornar contra els Afrikaners, Smuts va organitzar l'encertada retirada de Pretòria. Els britànics van oferir als Afrikaners la branca d'olivera de la pau, però Smuts va rebutjar negociar mentre hi havia encara esperança. Va reestructurar els exèrcits supervivents d'Afrikaners en cossos de guerrilla o 'escamots'.
En la segona fase de la guerra, Smuts va donar servei amb Jacobus Herculaas de la Rey, qui tenia sota el seu comandament cinc-cents escamots al Transvaal occidental. Smuts va sobresortir en aquesta mena de guerra de colpejar i retirar-se i la unitat va evadir i va assetjar un exèrcit britànic quaranta vegades més nombrós. El president Paul Kruger i la seva delegació a Europa van pensar que havien bones esperances per a la seva causa a la Colònia de Cap. Van decidir enviar-ne al general de la Rey per a assumir el comandament suprem, però llavors van decidir actuar més cautelosament quan es van adonar que el general de la Rey no podria desplegar-se al Transvaal occidental.