Les fregates són una família d'ocells marins anomenats fregàtids (Fregatidae) que es troben a tots els oceans tropicals i subtropicals. Les cinc espècies existents es classifiquen en un sol gènere, Fregata. Tenen un plomatge predominantment negre, cues llargues i profundament bifurcades i becs llargs amb forma de ganxo. Les femelles tenen el ventre blanc i els mascles tenen un sac gular vermell distintiu, que s'infla durant l'època de reproducció per atreure les femelles. Tenen ales llargues i punxegudes i poden arribar fins a 2,3 metres, la proporció més gran de superfície alar i pes corporal de qualsevol ocell.
Són capaces de volar durant setmanes amb els corrents del vent, les fregates passen la major part del dia en vol buscant menjar i a la nit descansen als arbres o als penya-segats. Les seves preses principals són els peixos i els calamars que són capturats després de perseguits fins a la superfície de l'aigua per grans depredadors com la tonyina. Les fregates es coneixen com a cleptoparàsits, ja que de tant en tant roben el menjar d'altres ocells marins i se sap que fins i tot arrabassen els pollets d'ocells marins del niu. Són ocells monògams estacionalment i nien colonialment. Construeixen nius aspres en arbres baixos o a terra en illes remotes. Cada època de cria ponen un sol ou. La durada de la cura parental és una de les més llargues de totes les espècies d'ocells, ja que les fregates només poden reproduir-se cada dos anys.
Els fregàtids són un tàxon germà dels suliformes que agrupa en corbs marins, anhingues i mascarells (morus i sula). Tres de les cinc espècies de fregates existents estan molt esteses (la magnífica, la gran i la petita), mentre que dues estan en perill d'extinció (les fregates de Christmas i de l'Ascensió) i restringeixen el seu hàbitat de reproducció a una petita illa cadascuna. Els fòssils més antics daten de l'Eocè primerenc, fa uns cinquanta milions d'anys. Classificades en el gènere Limnofregata, les tres espècies tenien becs més curts, amb menys forma de ganxos i potes més llargues, i vivien en un ambient d'aigua dolça.
Taxonomia Etimologia El terme Frigate Bird va ser utilitzat l'any 1738 pel naturalista i il·lustrador anglès Eleazar Albin a la seva Història natural dels ocells. El llibre incloïa una il·lustració de l'ocell mascle que mostra el sac gular vermell. Igual que el nom del gènere, el terme anglès deriva del nom dels mariners francesos per a l'ocell la frégate —una fregata o vaixell de guerra ràpid. L'etimologia va ser esmentada pel naturalista francès Jean-Baptiste Du Tertre quan va descriure l'ocell el 1667.
Cristòfor Colom es va trobar amb fregates quan va passar per les illes de Cap Verd en el seu primer viatge a través de l'Atlàntic el 1492. A la seva entrada de diari del 29 de setembre va utilitzar la paraula rabiforçado («cuaforcada»). Al Carib, els mariners anglesos els anomenaven Man-of-War birds («ocells de l'home de guerra»). Aquest nom va ser utilitzat per l'explorador anglès William Dampier en el seu llibre An Account of a New Voyage Around the Worldpublicat el 1697:
Classificació Les fregates van ser agrupades amb els corbs marins, i mascarells (morus i sula) així com pelicans del gènere Pelecanusper Linné el 1758 en la desena edició de la seva Systema Naturae. Va descriure les característiques distintives com un bec recte amb forma de ganxo a la punta, orificis nasals lineals, una cara nua i peus totalment palmejats. El gènere Fregatava ser introduït pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède l'any 1799. Page numbering starts at one for each of the three sections. l'espècie tipus va ser designada com a fregata de l'Ascensió pel zoòleg francès François Marie Daudin el 1802. Although the date of 1799 is printed on the title page, this volume was not published until 1802. For a discussion of the date see: Louis Jean Pierre Vieillot va descriure el nom del gènere Tachypetes el 1816 per a la fregata gran. El nom del gènere Atagen havia estat encunyat pel naturalista alemany Paul Möhring el 1752, encara que no té validesa, ja que és anterior a l'inici oficial de la taxonomia de Linné.
El 1874, el zoòleg anglès Alfred Henry Garrod va publicar un estudi on havia examinat diversos grups d'ocells i va registrar quins músculs d'un grup seleccionat de cinc posseïen o no. Observant que els patrons musculars eren diferents entre els esteganòpodes (pelecaniformes clàssics), va resoldre que hi havia llinatges divergents al grup que haurien d'estar en famílies separades, incloses les fragates de la seva pròpia família Fregatidae. Urless N. Lanham va observar l'any 1947 que les fragates tenien algunes característiques esquelètiques més comunes amb els Procel·lariformesque amb els Pelecaniformes, tot i que va concloure que encara pertanyien a aquest darrer grup (com a subordre Fregatae), encara que com una branca primerenca. Martyn Kennedy i els seus col·legues van derivar un cladograma basat en les característiques de comportament dels Pelecaniformes tradicionals, calculant que les fregates eren més divergents que els pelicans d'un grup bàsic d'anhingues, mascarells i corbs marí, i els ocells tropicals, el llinatge més llunyà. La classificació d'aquest grup com els Pelecaniformes tradicionals, units per peus totipalmats (amb els quatre dits units per cinturons) i la presència d'un sac gular, va persistir fins a principis dels anys noranta. Els estudis d'hibridació ADN-ADN de Charles Sibley i Jon Edward Ahlquist van col·locar les fragates en un llinatge amb pingüins, calàbries, petrells i albatros. Estudis genètics posteriors situen les fregates com un grup germà del grup Suloidea, que inclou els mascarells (morus i sula), els corbs marins i els anhingues. L'anàlisi microscòpica de l'estructura de la closca d'ou realitzada per Konstantin Mikhailov l'any 1995 va trobar que les closques d'ou de les fragates s'assemblaven a les d'altres Pelecaniformes perquè tenien una coberta de material microglobular gruixut sobre les closques cristal·lines.
Els estudis moleculars han demostrat constantment que els pelicans, la família homònima dels Pelecaniformes, en realitat estan més estretament relacionats amb les garses, els ibis i els becplaners, l'ocell martell i el bec d'esclop que amb la resta d'espècies. En reconeixement d'això, l'ordre que comprenia les fregates i Suloidea va ser rebatejat com a Suliformes el 2010.
L'any 1994, el nom de família Fregatidae, citat tal com van descriure l'any 1867 pels naturalistes francesos Côme-Damien Degland i Zéphirin Gerbe, es va conservar sota l'article 40(b) del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica amb preferència a la descripció de 1840 de Tachypetidae de Johann Friedrich von Brandt. Això fou perquè els noms de gènere Atagen i Tachypetes havien estat sinonimitzats amb Fregata abans de 1961, donant lloc a l'alineació dels noms de família i de gènere.
Evidències fòssils miniatura|Fòssil de l'espècie Limnofregata azygosternon de l'Eocè El gènere de fregates de l'Eocè Limnofregata comprèn ocells les restes fòssils dels quals es van recuperar d'ambients d'aigua dolça prehistòrics, a diferència de les preferències marines dels seus parents actuals. Tenien becs més curts, amb menys forma de ganxos i potes més llargues, i obertures nasals més llargues. S'han descrit tres espècies a partir dels dipòsits fòssils a l'oest dels Estats Units, dues— L. azygosternon i L. hasegawai —de la Formació Green River (entre 48 i 52 milions d'anys) i una— L. hutchisoni —de la Formació Wasatch (entre 53 i 55 milions d'anys). S'ha recuperat material fòssil indistingible d'espècies vives que daten del Plistocè i l'Holocè a l'illa de l'Ascensió (per a F. aquila), a l'illa de Santa Helena, tant al sud de l'oceà Atlàntic, com també de diverses illes de l'oceà Pacífic (per a F. menor i F. ariel).
Un estudi cladístic de la morfologia esquelètica i òssia dels Pelecaniformes clàssics i parents va trobar que les fregates formaven un clade amb Limnofregata. Els ocells dels dos gèneres tenen 15 vèrtebres cervicals, a diferència de gairebé tots els altres Ciconiformes, Suliformes i Pelecaniformes, que en tenen 17. L'edat de Limnofregata indica que aquests llinatges s'havien separat per l'Eocè.
Espècies vives i classificació infragenèrica L'espècie tipus del gènere és la fregata de l'Ascensió (Fregata aquila). Durant molts anys, el consens va ser reconèixer només dues espècies de fregata, amb ocells més grans com F. aquila i més petits com F. ariel. El 1914 l'ornitòleg australià Gregory Mathews va delimitar cinc espècies, que encara són vàlides. L'anàlisi de l'ADN ribosòmic i mitocondrial va indicar que les cinc espècies havien divergit d'un avantpassat comú fa tan sols 1,5 milions d'anys. Hi ha dues parelles d'espècies, la fregata gran (Fregata minor) i la de Christmas (Fregata andrewsi), i la fregata magnífica (Fregata magnificens) i de l'Ascensió(Fregata aquila), mentre que la cinquena espècie, la fregata petita (Fregata ariel), és una branca primerenca de l'ancestre comú de les altres quatre espècies. Es reconeixen dues subespècies de la magnífica, tres subespècies de la menor i cinc subespècies de la fregata gran. Espècies vives de fregatesNoms comuns i binomialsImatgeDescripcióDistribucióFregata magnífica(Fregata magnificens) Mathews, 1914120x120pxAmb una longitud corporal de 89–114 cm, és l'espècie més gran i té el bec més llarg. El mascle adult és tot negre amb un sac gular escarlata que s'infla com un globus a l'època de reproducció. Tot i que les plomes són negres, les plomes escapulars tenen una brillantor porpra, en contrast amb la brillantor verda del fregata gran mascle. La femella és de color negre marronós, però té el pit blanc i els costats inferiors del coll, una banda marró a les ales i un anell ocular de color gris blau.Estès a l'Atlàntic tropical, es reprodueix en colòniesd'arbres a Florida, el Carib i les illes de Cap Verd, així com al llarg de la costa del Pacífic de les Amèriques des de Mèxic fins a l'Equador, incloses les illes Galápagos.Fregata de l'Ascensió(Fregata aquila) (Linné, 1758)124x124pxA part de la seva mida més petita, el mascle adult és molt semblant a la magnífica fregata. La femella és de color negre marronós amb el mantell i el pit marró rovellat, i normalment no té cap taca blanca present a la part davantera de les femelles d'altres espècies. La femella ocasional observada amb el ventre blanc pot estar reproduint abans d'obtenir el plomatge adult complet.Es troba a l'illa Boatswain Bird, just al costat de l'illa de l'Ascensió, a l'oceà Atlàntic tropical, sense haver criat a l'illa principal des de la dècada de 1800.Fregata de Christmas(Fregata andrewsi) Mathews, 1914120x120pxEl mascle adult és l'única espècie d'ocell fregata amb blanc al ventre: un pegat en forma d'ou. És més gran i amb un bec més llarg que la gran fregata relacionada. Les seves parts superiors són negres amb una brillantor metàl·lica verda al mantell i als escapulars. La femella té les parts superiors fosques amb barres d'ala marrons, el cap negre amb el ventre blanc i el coll blanc (de vegades incomplet) al voltant del coll. Es reprodueix només a l'illa Christmas a l'oceà Índic oriental.Fregata gran(Fregata minor) (Gmelin, 1789)120x120pxEl mascle adult té les parts superiors negres amb una brillantor metàl·lica verda al mantell i als escapulars. És completament negre per sota amb una subtil barra marró a les axil·lars. Les parts superiors de la femella són fosques amb barres d'ala de color marró més clar. El seu cap és negre amb la gola i el ventre tacats. El coll té un coll blanc.Es troba als oceans tropicals Índic i Pacífic, així com a una colònia , Trindade i Martim Vaz, a l'Atlàntic sud, generalment on l'aigua és més càlida que ., i cria a illes i atols amb vegetació suficient per niar-hi.Fregata petita(Fregata ariel)