Bellvitge és un barri del municipi de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelonès. Forma part del Districte VI, juntament amb el Gornal. Té una extensió de 2,8 Km2.
Geografia Està situat a una altura de 4 a 8 metres sobre el nivell del mar. Limita per l'oest i el sud amb els municipis de Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona; amb el barri hospitalenc del Gornal a l'est i amb el barri del Centre al nord.
El territori on és el barri forma part del Delta del riu Llobregat, es considera que es va formar recentment, a la darreria del , encara que va tenir aiguamolls durant molt de temps. De fet, la zona, durant l'època medieval, és anomenada a la documentació com Banyols (terreny entre Provençana, Montjuïc i l'actual Prat de Llobregat).
Fins a 1920 la Marina hospitalenca arribava fins al mar, però aquell any Barcelona es va annexionar les 900 ha meridionals del terme amb l'argument de l'ampliació del port. A partir d'aquell any el límit del districte i del municipi és una línia recta, paral·lela a un tram de la via fèrria del port, traçada en un despatx.
Història Els primers indicis que l'indret estava habitat es remunten a finals del , amb l'esment del rec d'Amalvígia en la venda d'un prat:
"Al 995 un dels terratinents damunt un antic braç del riu nomenat Llobregadell -o Llobregat menor- i progressivament convertit en estany, és una dona de nom Amalvígia. La seva possessió comprèn un reguer o desguàs, que perdurarà més que la propietària i en prolongarà el record."CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana, vol I, pàg 40'
El 1001 -1002 segons altres datacions- el prat és revenut amb casa, cort, pou i arbres per tres unces d'or, un preu elevat que mostra que la propietat era important. Als límits: el rec d'Amalvígia, Bonafilla, fèmina, filla de Sisoald, Isarn de Fodexo (Foix) i el Llobregadell (ACA, perg. Ramon Borrell, n. 63).
Al trobem la referència al "mansum de Malvige" amb una església que podria ser la primitiva ermita de Bellvitge, situada uns dos quilòmetres al sud d'on, uns segles més tard, sorgirà el petit poble de l'Hospitalet que avui constitueix el nucli antic de la ciutat.
El territori que actualment ocupa el barri de Bellvitge, part de la Marina de l'Hospitalet o Banyols, ha estat durant el transcurs dels segles una zona de masos dispersos destinada a la ramaderia i l'agricultura, molt productiva gràcies a la fertilitat de les terres. Es caracteritzava també pels desbordaments del riu Llobregat. El regadiu es generalitzà a partir del 1819, amb la inauguració del Canal de la Infanta i la construcció d'una xarxa de séquies que portaven l'aigua a tots els racons del delta esquerre.
La construcció del barri. Els primers habitants Al Pla Comarcal de 1953 ja es preveia que seria un espai dedicat a l'ús residencial. L'abril de 1956 es va aprovar el Pla Parcial de ja definia els límits del barri i el seu caràcter de polígon d'habitatges. El primer disseny el va fer Antoni Perpiñà.
El barri tal com avui dia es coneix va néixer l'estiu de 1964, quan l'empresa Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona. La construcció es va fer amb mòduls prefabricats que es feien a una factoria ubicada al costat mateix de les obres.
La construcció del polígon, que va ser concebut com una zona residencial, es va englobar dins un marc d'actuacions que es van portar a terme per oferir habitatges als immigrants procedents de la resta d'Espanya - més de 126.000 persones el 1964 - que venien a Catalunya a la recerca de feina. Els primers edificis foren ocupats durant el 1965.
Les primeres construccions es van aixecar al costat de l'ermita, a l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge, estenent-se per tota la part sud. Aquesta zona va prendre posteriorment el nom popular de "Bellvitge Sud". Posteriorment, l'any 1968 es va procedir a l'edificació dels terrenys de la part nord, on actualment hi ha l'avinguda Amèrica.
L'associacionisme A Bellvitge sempre hi ha hagut molta vida associativa.
Durant el franquisme la gent no es podia reunir, així que algunes de les primeres associacions van tenir un caire esportiu. La primera entitat pròpiament del barri es va gestar al primer bar que hi havia als locals comercials entre el primer i segon bloc de l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge i va ser un equip de futbol la UNI (Unificació Bellvitge).
La Inmobiliaria va crear una entitat: el Casal, on es van començar a organitzar les festes del barri. Per fomentar els esports es va fer una pista de basquet i una de patinatge que encara es pot veure al Carrer Ermita. També es van acollir els equips de futbol o d'hoquei que s'anaven gestant.
Les festes de Bellvitge se celebren des de 1968 a primers de setembre, al voltant del dia 8, festa de les marededeus trobades a Catalunya.
Van començar a sorgir associacions veïnals quan encara no estaven permeses i, al principi, s'havien de reunir a les esglésies, per no tenir problemes.
A la parròquia de Bellvitge nord es reunia en la “comissió de barri de Bellvitge” un grup de veïns que van començar a organitzar les primeres lluites i que van tirar endavant la primera associació del barri independent de la constructora: L'Associació de Veïns de Bellvitge Nord. Mentre es va legalitzar aquesta entitat, va sorgir una altra l'A.V. La Marina, impulsada per persones que es movien al voltant de la parròquia de Sant Joan Evangelista. La música, l'esport i l'educació en totes les seves facetes eren motiu de formació de grups i entitats
Al mateix temps que es fomentaven les tradicions catalanes com les sardanes o els balls de gegants, també es feien associacions dels diferents llocs de procedència com Andalusia i Castella.
Les lluites veïnals Els primers problemes van començar per la manca de semàfors, només hi havia comunicació amb Barcelona per la Gran Via i, al no haver-hi un pas adequat, es van donar diversos accident. Com a protesta els veïns van tallar la Gran Via i van adequar ells mateixos el túnel que els pastors utilitzaven per passar-hi per sota.
Les inundacions Bellvitge es troba quasi al nivell del mar. L'empresa constructora, Immobiliària Ciutat Comtal no va prendre les mesures suficients i el 21 de setembre de 1971 molts baixos es van inundar i molts veïns van veure les seves pertinences plenes d'aigua i de fang. No hi va haver víctimes, ja que va ser a primeres hores de la nit.
Hi ha hagut altres inundacions però aquestes van ser les més importants.
Les mobilitzacions "No més blocs" Les constructores es van llançar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial augmentant successivament la densitat d'habitatges. Als dèficits d'urbanització com l'enllumenat o el paviment de les voreres se li afegia la manca d'escoles i d'equipaments de salut o de zones verdes.
Els veïns i les veïnes es van adonar que no tenien els serveis que els havien promès i van iniciar les lluites per aconseguir els equipaments previstos al Pla Parcial i la conseqüent paralització de les obres dels blocs de pisos i comercials. Es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen les protestes que van tenir lloc entre 1973 i 1976, i on sota el lema "No més blocs", els mateixos veïns van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l'any 1980.
La sanitat La lluita per millorar les condicions sanitàries com el tancament del clavegueram o disposar d'un consultori en condicions. S'han fet diversos tancaments per demanar un centre de salut en condicions. A vegades aquests tancaments s'havien de fer a les parròquies per evitar la repressió policial (veure Maria Josefa Aige Corbella).
El 1978 es va fer “l'Operació Neteja”, en la qual van sortir els veïns amb escombres, bosses d'escombraries i galledes al carrer per reivindicar un Bellvitge més net.
Altres lluites van ser per aconseguir que el metro arribés aquí (com així va ser a l'octubre del 1989), per l'abús als rebuts de l'aigua (una lluita que es va estendre ràpidament), per tenir un ascensor que salvés les vies de tren entre els barris de Bellvitge i Gornal o per tenir el Parc.
Avui es continua lluitant pel tema de la sanitat i per evitar la construcció de més edificis a la part agrària que encara queda a la Feixa Llarga.
Demografia El 1975 ja gairebé s'havien construït tots els edificis d'habitatges que existeixen actualment. La població va créixer molt ràpidament: El 1968 hi havia 7.000 habitants, el 1974 ja n'hi havia 26.000. D'un projecte inicial de "zona residencial" es passà, ràpidament, a la construcció d'un barri amb la major densitat de població de tot Europa. El màxim demogràfic es va assolir l'any 1986 amb 32.832 habitants. A partir d'aquell moment, es va donar una reducció suau, com a la resta de barris de l'Hospitalet. No s'ha produït una pujada en la darrera dècada, per no haver rebut gaire immigració estrangera. Segons l'anuari estadístic de l'Ajuntament, a 31 de desembre de 2012 hi havia 25.528 persones censades al barri.miniatura|Edificis del barri vistos des del Parc de Bellvitge
Morfologia urbana El barri de Bellvitge forma part de l'últim període de polígons massius d'habitatge (1965-1975). Aquests conjunts estan formats per grups d' ″habitatges construïts de forma unitària i ordenats en blocs lineals i / o torres en alçada, que responen a un tipus d'edificació repetitiva i molt homogènia que configuren una imatge estereotipada de la perifèria moderna de les nostres ciutats".Busquets, 2004, pàg. 287
En tan sols 10 anys, es van construir uns 9.780 habitatges que van arribar a acollir unes 32.000 persones dels moviments migratoris.
Escala urbana El barri de Bellvitge, amb 159 habitatges per hectàrea, forma part dels conjunts habitacionals considerats de "densitat alta, aquells que superen els 150 habitatges/ha". El barri, de 61,5 hectàrees, està format per 9.780 habitatges, sent un dels polígons d'habitatge més grans de Catalunya. La densitat actual del barri s'aproxima al límit a partir del qual es considera de densitat mitjana (entre 75 i 150 habitatges/ha). No obstant això, és molt important reconèixer el paper de la mobilització veïnal en la densitat resultant actual, atès que van paralitzar la construcció de diversos edificis que, si s'haguessin construït, haurien suposat uns 3.000 habitatges més i una densitat de 186,40 habitatges/ha. Aquestes paralitzacions es reflecteixen en els buits que donen lloc als espais verds del barri.
Model d'ordenació interna El model d'ordenació interna del barri és una barreja dels tres criteris utilitzats en el disseny de polígons d'habitatge de l'època: "la utilització d'un mòdul repetible, la construcció d'un eix d'organització morfològica i el suport sobre un espai central". El mòdul repetible està format per blocs lineals de 96 metres de llarg, 8,80 m d'ample i 14 plantes d'altura separats 40 metres respecte al següent bloc que està col·locat en paral·lel. Aquest espai entre blocs s'organitza en tres parts de dimensions similars, la primera dedicada a un petit parc-jardí, la segona dedicada a aparcament en cul-de-sac en forma de pipa i la tercera dedicada a edifici comercial en dues plantes sobre rasant i soterrani.
Els blocs pengen en un dels seus extrems d'una via principal de circulació. A l'altre extrem del bloc es forma un passeig de vianants que fa d'eix de simetria amb un altre mòdul repetible d'edificació.
Un dels valors més significatius del projecte és haver incorporat en el model d'ordenació edificis productius que acompanyen la proposta habitacional. El barri disposa de 1.140 unitats productives d'un mòdul mínim de 50 m² que permet l'agregació. Aquests edificis, que representen un 10% del sòl útil estan destinats a tota mena de serveis, comerços i oficines de proximitat.