El Tucà (Tucana) és una constel·lació de l'hemisferi sud lleugerament més lluminosa que les altres constel·lacions d'aquesta part del cel austral. Aquesta constel·lació fou una de les dotze creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i que aparegué per primer lloc a l'obra de Johann Bayer Uranometria de 1603.
Estrelles principals L'estrella més brillant de Tucana, α Tucanae, està situada a la coa de l'au i és de la magnitud aparent 2,87. γ Tucanae és de la magnitud 3,99.
HD 216437 té un planeta.
Taula de les estrelles de Tucana Estrella Magnitudaparent Magnitudabsoluta Distància(anys llum) Tipusespectral α Tuc 2,87 -1,05 199 K3III γ Tuc 3,99 2,28 72 F1III ζ Tuc 4,23 4,56 28 F9V κ Tuc 4,25 2,70 67 F6IV β¹ Tuc 4,36 1,20 140 B9V ε Tuc 4,49 -0,81 375 B9IV δ Tuc 4,51 -0,06 267 B8V β² Tuc 4,53 0,92 172 A2V ν Tuc 4,91 0,30 273 M4III η Tuc 5,00 1,56 159 A1V β3 Tuc 5,07 1,73 152 A0V HR 8531 5,31 3,75 67 F9V ι Tuc 5,36 0,70 279 G5III ρ Tuc 5,38 2,33 133 F6V λ² Tuc 5,45 1,40 210 G7III π Tuc 5,50 0,64 306 B9V
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos
Objectes celestes Aquesta constel·lació conté el Petit Núvol de Magalhães, una galàxia irregular satèl·lit de la nostra Via Làctia.
S'hi poden trobar també dos cúmuls globulars pròxims al Petit Núvol de Magalhães, NGC 362 i NGC 104 (anomenat també 47 Tucanae).
Història Descoberta pels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Frederick de Houtmann al final del , fou popularitzada per Johann Bayer degut a la publicació de l'obra Uranometria el 1603.
Enllaços externs El Petit Núvol de Magalhães, APOD en català
Referències