El cua de jonc bec-roig (Phaethon aethereus) és un ocell marí de la família dels faetòntids (Phaetontidae). La major de les tres espècies del gènere Phaethon.
Morfologia miniatura|esquerra|Cuajonc bec-roig en vol, mostrant les llargues plomes caudals blanques Fa una llargària de 90–105 cm, incloent-hi les llargues plomes centrals de la cua, amb uns 35 cm. Envergadura 100 -110 cm. Color general blanc amb fines vires negres per sobre. Una banda negra li travessa l'ull. Primàries de la punta de l'ala negres. Bec fort, una mica corbat i acabat en punta, de color roig viu. Potes grisenques amb membrana interdigital negra. Les dues plomes caudals centrals, allargades, blanques. Els joves no tenen plomes caudals llargues i el bec és groc.
Hàbitat i distribució Ocell d'hàbits pelàgics, que viu a les zones tropicals i subtropicals de tots els oceans. Cria en illes petites, en penya-segats costaners o caus a prop de la costa, a la costa americana, des de les illes del golf de Califòrnia cap al sud fins al Perú, incloent-hi les Illes Galápagos, Illes del Carib, Brasil i de la costa africana de l'Atlàntic, i també de l'Índic, al mar Roig, el golf d'Aden i el golf Pèrsic.
Alimentació Com la resta dels faetons, s'alimenta de peixos i calamars.
Reproducció Ponen un únic ou, que coven durant uns 45 dies.
Llista de subespècies P. a. aethereus Linnaeus 1758. Cria a les illes Fernando de Noronha, Ascensió i St. Helena, a l'Atlàntic Meridional. P. a. indicus Hume 1876. Mar Roig, Golf Pèrsic i Golf d'Aden. P. a. mesonauta Peters,JL 1930. Zona tropical i subtropical del Pacífic oriental, Carib i Oceà Atlàntic.
Referències
Grimmett, Inskipp i Inskipp Birds of India, . Peter Harrison Seabirds: An Identification Guide'', .
Categoria:Neògnats