La Copa Intercontinental de Clubs, de la qual és successora la Copa Mundial de Clubs, fou un torneig de futbol que enfrontava el campió d'Europa (Champions League) amb el campió d'Amèrica del Sud (Copa Libertadores), els continents més desenvolupats del món del futbol. Entre els anys 1980 i 2004 es disputava a la ciutat japonesa de Tòquio al mes de desembre i rebia el nom de Copa Toyota per raons de patrocini. Des de l'any 2005 ha estat substituïda per la Copa Mundial de Clubs, i en lloc de participar-hi només el campió d'Europa i el de l'Amèrica del Sud, hi participen els campions de tots els continents. La Copa Intercontinental, a partir del 2017 té oficialment l'estatus de Campionat del Món de Clubs FIFA i els equips que van guanyar en el passat són considerats campions del món oficials de la federació mundial de futbol.
Història El primer club que utilitzà el concepte de Campió del Món fou l'Hibernian FC, que com a campió de la copa escocesa s'enfrontà al campió de la copa anglesa, el Preston North End, el 13 d'agost de 1887. Els campions de la següent temporada, Renton FC s'enfrontaren als campions anglesos West Bromwich Albion, tot i que el partit fou disputat sense l'autorització de les respectives associacions futbolístiques. Posteriorment, amb la creació de les lligues anglesa i escocesa, el concepte de clubs campions del món va perdre importància, ja que els clubs se centraren a guanyar les seves competicions nacionals.
La primera competició intercontinental fou celebrada a Rio de Janeiro el 1951, amb la participació dels principals clubs d'Europa i Amèrica del Sud. El torneig fou organitzat per la FIFA (però d'una manera no oficial), i el mateix Jules Rimet hi envià el seu vicepresident per supervisar-lo. La competició fou anomenada Taça Rio (organitzada oficialment per la prefectura carioca i la federació brasilera) i fou vençuda per la Sociedade Esportiva Palmeiras de São Paulo, en una final en dos partit on vencé la Juventus FC de Torí. Posteriorment, a la ciutat de Caracas, Veneçuela, es disputà la Petita Copa del Món, una competició no oficial, però que assolí cert prestigi als anys 50.
L'impulsor de la Copa Intercontinental fou Henri Delaunay, que volia crear una competició per mesurar el millor club del món, i que enfrontaria als campions d'Europa i Amèrica del Sud, els dos continents més poderosos futbolísticament parlant (sobretot en aquells anys). Europa ja tenia el seu campió, la Copa d'Europa de futbol, però Sud-amèrica encara no tenia cap competició similar. La confederació sud-americana (CONMEBOL) creà aquesta competició i l'anomenà fent referència als herois de la independència sud-americana amb el nom de Copa Libertadores. Per fi, un campionat del món del clubs era viable.
La primera edició de la competició es disputà el 1960 entre el Reial Madrid i el CA Peñarol.
Sovint la competició ha estat més valorada pels conjunts americans que no pas pels europeus. Per exemple, diversos campions europeus van renunciar a participar-hi per la manca d'interès, tant econòmic com esportiu. Els clubs que hi renunciaren foren substituïts pels finalistes. Els anys 1975 i 1978 la competició no es disputà.
La competició no assolí viabilitat fins que l'empresa Toyota assumí el paper de patrocinador el 1980. A partir d'aquella edició i fins a la seva desaparició la competició es disputà cada any a partit únic en terreny neutral, al Japó.
La competició es disputà fins al 2004, any en què la FIFA la reemplaçà pel mundial de clubs. A partir del 2017 té oficialment (de iure) l'estatus de Copa del Mòn de Clubs, que assigna el títol de campió mundial de la FIFA.
Palmarès Edicions a doble partit 1960 - 20px|Bandera d'Espanya Reial Madrid (ESP) 1961 - 20px|Uruguai Peñarol (URU) 1962 - 20px|Brasil Santos (BRA) 1963 - 20px|Brasil Santos (BRA) 1964 - 20px|Itàlia Inter (ITA) 1965 - 20px|Itàlia Inter (ITA) 1966 - 20px|Uruguai Peñarol (URU) 1967 - 20px|Bandera de l'Argentina Racing Club (ARG) 1968 - 20px|Bandera de l'Argentina Estudiantes de La Plata (ARG) 1969 - 20px|Itàlia AC Milan (ITA) 1970 - 20px|Països Baixos Feyenoord (NED) 1971 - 20px|Uruguai Nacional (URU) 1972 - 20px|Països Baixos AFC Ajax (NED) 1973 - 20px|Bandera de l'Argentina CA Independiente (ARG) 1974 - 20px|Bandera d'Espanya Atlètic de Madrid (ESP)El Campió d'Europa, Bayern München, va declinar participar en la Copa Intercontinental, així doncs aquesta va ser disputada per l'Atlètic de Madrid (finalista de la Copa d'Europa), esdevenint així l'únic club Campió del Món sense haver-ho estat abans del seu continent d'origen. 1975 - no es va disputar 1976 - 20px|Bandera d'Alemanya Bayern München (BRD) 1977 - 20px|Bandera de l'Argentina Boca Juniors (ARG) 1978 - no es va disputar 1979 - 20px|Bandera del Paraguai Olimpia Asunción (PAR)
Edicions a partit únic AnyGuanyadorMarcadorFinalistaSeu1980 Nacional1–0 Nottingham Forest FCEstadi Nacional, Tòquio1981 Flamengo3–0 Liverpool FCEstadi Nacional, Tòquio1982 CA Peñarol2–0 Aston VillaEstadi Nacional, Tòquio1983 Grêmio2–1 pr Hamburger SVEstadi Nacional, Tòquio1984 CA Independiente1–0 Liverpool FCEstadi Nacional, Tòquio1985 Juventus FC2–2 pr Argentinos JuniorsEstadi Nacional, Tòquio1986 River Plate1–0 Steaua BucarestEstadi Nacional, Tòquio1987 FC Porto2–1 pr CA PeñarolEstadi Nacional, Tòquio1988 Nacional2–2 pr PSV EindhovenEstadi Nacional, Tòquio1989 AC Milan1–0 pr Atlético NacionalEstadi Nacional, Tòquio1990 AC Milan3–0 Olimpia AsunciónEstadi Nacional, Tòquio1991 Estrella Roja de Belgrad3–0 Colo-ColoEstadi Nacional, Tòquio1992 São Paulo2–1 FC BarcelonaEstadi Nacional, Tòquio1993 São Paulo FC3–2 AC MilanEl campió d'Europa, l'Olímpic de Marsella va ser suspès per un escàndol de compra de partits. Fou substituït pel finalista, el Milan.Estadi Nacional, Tòquio1994 Vélez Sarsfield2–0 AC MilanEstadi Nacional, Tòquio1995 AFC Ajax0–0 pr GrêmioEstadi Nacional, Tòquio1996 Juventus FC1–0 River PlateEstadi Nacional, Tòquio1997 Borussia Dortmund2–0 CruzeiroEstadi Nacional, Tòquio1998 Reial Madrid CF2–1 Vasco da GamaEstadi Nacional, Tòquio1999 Manchester United FC1–0 PalmeirasEstadi Nacional, Tòquio2000 Boca Juniors2–1 Reial Madrid CFEstadi Nacional, Tòquio2001 Bayern de Múnic1–0 pr Boca JuniorsEstadi Nacional, Tòquio2002 Reial Madrid CF2–0 Olimpia AsunciónEstadi Internacional, Yokohama2003 Boca Juniors1–1 pr AC MilanEstadi Internacional, Yokohama2004 FC Porto0–0 pr Once CaldasEstadi Internacional, Yokohama
Vegeu també Clubs de futbol campions del món Copa Mundial de Clubs
Notes
Estadístiques Per equips EquipTrofeusAnys AC Milan 3(1969, 1989, 1990) Peñarol 3(1961, 1966, 1982) Nacional 3(1971, 1980, 1988) Reial Madrid 3(1960, 1998, 2002) Boca Juniors 3(1977, 2000, 2003) São Paulo 2(1992, 1993) Santos 2(1962, 1963) Inter 2(1964, 1965) CA Independiente 2(1973, 1984) Ajax 2(1972, 1995) Juventus FC 2(1985, 1996) Bayern München 2(1976, 2001) Porto 2(1987, 2004) Racing 1(1967) Estudiantes 1(1968) Feyenoord 1(1970) Atlètic de Madrid 1(1974) Olimpia Asunción 1(1979) Flamengo 1(1981) Grêmio 1(1983) River Plate 1(1986) Estrella Roja 1(1991) Vélez Sársfield 1(1994) Borussia Dortmund 1(1997) Manchester United FC 1(1999)
Per federacions PaísEquipsTrofeusAnys20px|Bandera de l'Argentina Argentina 69(1967, 1968, 1973, 1977, 1984, 1986, 1994, 2000, 2003)20px|Itàlia Itàlia 37(1964, 1965, 1969, 1985, 1989, 1990, 1996)20px|Brasil Brasil 46(1962, 1963, 1981, 1983, 1992, 1993)20px|Uruguai Uruguai 26(1961, 1966, 1971, 1980, 1982, 1988)20px|Bandera d'Espanya Espanya 24(1960, 1974, 1998, 2002)20px|Països Baixos Països Baixos 23(1970, 1972, 1995)20px|Bandera d'Alemanya Alemanya 23(1976, 1997, 2001)20px|Portugal Portugal 12(1987, 2004)20px|Bandera del Paraguai Paraguai 11(1979)20px|República Federal Socialista de Iugoslàvia Iugoslàvia 11(1991)20px|Anglaterra Anglaterra 11(1999)
Per continents ContinentEquipsPaïsosTrofeus Amèrica del Sud 13422 Europa 13822
Entrenadors Carlos Bianchi ha guanyat tres edicions com a entrenador: una amb el Vélez Sársfield el 1994, i dues amb el Boca Juniors l'any 2000 i 2003. Luis Cubilla i Juan Múgica, són els únics que han guanyat el trofeu com a jugador i després com a entrenador: Luis Cubilla va ser jugador del Peñarol l'any 1961 i del Nacional el 1971; després va ser entrenador de l'Olimpia Asunción, l'any 1979. Juan Múgica va jugar al Nacional el 1971; va entrenar el mateix equip el 1980.
Equip - Jugadors Alessandro Costacurta i Paolo Maldini han participat 5 cops a la competició, sempre amb l'AC Milan (1989, 1990, 1993, 1994, 2003). Estudiantes (1968, 1969 i 1970) i Independiente (1972, 1973 i 1974) han participat 3 anys de forma consecutiva. Alguns jugadors d'aquests equips han jugat els tres anys, com ara Carlos Salvador Bilardo i Juan Ramón Verón.
Millor jugador del partit Des del 1980
AnyJugadorEquip1980Waldemar Victorino Nacional1981Zico Flamengo1982Jair Peñarol1983Renato Grêmio1984José Percudani CA Independiente1985Michel Platini Juventus FC1986Antonio Alzamendi River Plate1987Rabah Madjer Porto1988Santiago Ostolaza Nacional1989Alberigo Evani AC Milan1990Frank Rijkaard AC Milan1991Vladimir Jugovic Estrella Roja1992Raí São Paulo1993Cerezo São Paulo1994Omar Asad Vélez Sársfield1995Danny Blind Ajax Amsterdam1996Alessandro Del Piero Juventus FC1997Andreas Möller Borussia Dortmund1998Raúl Reial Madrid1999Ryan Giggs Manchester United FC2000Martín Palermo Boca Juniors2001Samuel Kuffour FC Bayern de Múnic2002Ronaldo Reial Madrid2003Matías Donnet Boca Juniors2004Maniche Porto
Enllaços externs
Pàgina oficial de l'edició del 2006
Categoria:Competicions futbolístiques mundials