Company és un musical de George Furth amb lletres i música de Stephen Sondheim.
Originalment titulada Threes, l'argument gira al voltant de Bobby (un home solter incapaç de completar una relació, enfrontant-se al matrimoni), les 5 parelles casades que són els seus millors amics i les seves 3 xicotes. A diferència de la majoria dels llibrets de musicals, que segueixen una trama clarament dibuixada, Company és un musical format per vinyetes curtes, presentades sense cap ordre cronològic en particular, enllaçats per la festa del 35è aniversari de Bobby.
Company va ser un dels primers musicals que tractaven sobre els problemes dels adults mitjançant la seva música. Com Sondheim senyalà, "Company tracta sobre la gent de classe mitjana alta amb problemes de classe mitjana alta. El teatre de Broadway ha estat durant molts anys suportat per aquesta gent. El que volien realment era escapar, i aquí els ho estem posant davant del nas... venen al musical per fugir-ne, i de cop i volta s'ho troben a l'escenari"Broadway: the American musical, episode 5: "Tradition (1957-1979)," 2004.
Producció original Rerefons George Furth va escriure 11 obres d'un acte on planejava tenir a Kim Stanley protagonitzant-les. Anthony Perkins va interessar-se en la direcció, i li demanà a Sondheim que llegís el material. Després de llegir les obres, Sondheim demanà a Harold Prince què li semblava; i Prince li respongué que podrien constituir la base per a un musical. El tema podrien ser matrimonis a Nova York amb un personatge central que examinés aquests matrimonis.Zadan, Craig, Sondheim & Co., 1986 , p. 116.
Història de la producció Després de 7 prèvies, la producció de Broadway, dirigida per Harold Prince, s'estrenà el 26 d'abril de 1970 al Alvin Theatre, on es representà durant 705 funcions. L'escenografia dissenyada per Boris Aronson consistia en dos ascensors i diverses plataformes verticals, remarcant el tema de l'aïllament. El repartiment de la nit d'estrena incloïa a Dean Jones, que havia substituït a Anthony Perkins quan aquest marxà durant els assaigs per dirigir una obra,Kelly, Kevin, One Singular Sensation: The Michael Bennett Story, Doubleday, 1990, page 68 Donna McKechnie, Susan Browning, Pamela Myers, Barbara Barrie, Charles Kimbrough, Merle Louise, Beth Howland, i Elaine Stritch. La direcció musical era de Michael Bennett. miniatura|Elaine Stritch, Harold Prince i Jane Russell Poc després de la nit d'estrena, Jones es retirà de l'espectacle al·legant motius de salut, però realment a causa del stress que li estava causant el seu divorci.Filichia, Peter. How Now, Dean Jones? Theatermania.com (March 19, 2002). Retrieved on 2007-04-11. See also Zadan, Craig. Sondheim & Co. (2nd ed.). New York: Harper & Row, 1986, Yahoo! Movies bio of Jones and Povonline article accessed April 10, 2007. Va ser substituït per Larry Kert, qui havia creat el personatge de Tony a West Side Story. Kert va tenir molt bones crítiques per la seva actuació quan els crítics van ser convidats a tornar a veure l'espectacle.Biography of Kert accessed April 10, 2007. En un fet extraordinari, el comitè dels Premis Tony consideraren que Kert mereixia una nominació, honor normalment reservat per aquells que creessin el personatge.Article about Company. See also Biography of Kert accessed April 10, 2007. Poc després de l'estrena a Broadway, D. A. Pennebaker presentà un documental sobre l'enregistrament original del show.Original Cast Album-Company (1970). IMDb.com. Retrieved on 2007-04-10. Com que l'enregistrament original ja s'havia realitzat abans que Kert assumís el paper de Bobby, aquest no va ser inclòs. Però quan el repartiment viatjà a Londres per tornar a fer els seus papers, Columbia Records el va fer gravar noves pistes, esborrant les de Jones. Aquest enregistrament "nou" va ser publicat com a Repartiment Original de Londres. El 1998, quan Sony Music (que havia adquirit el catàleg de Columbia), llançà un CD redigitalitzat del repartiment original de Broadway, amb la versió de Kert de Being Alive com a peça extra.News From Me - Archives. newsfromme.com (September 24, 2005). Retrieved on 2007-04-11.
Altres produccions La primera gira americana va estrenar-se el 20 de maig de 1971 al Ahmanson Theatre de Los Angeles (Califòrnia), amb George Chakiris com a Bobby, tancant exactament un any després al National Theatre de Washington DC La primera producció al West End s'estrenà el 18 de gener de 1972 al Her Majesty's Theatre, on es realitzaren 344 funcions. El repartiment original incloïa a Larry Kert, Elaine Stritch, Joy Franz i Donna McKechnie; Dilys Watling i Julia McKenzie van entrar al repartiment posteriorment. Després de 43 prèvies, el revival del Roundabout Theatre, dirigit per Scott Ellis i coreografiat per Rob Marshall, s'estrenà el 5 d'octubre de 1995 al Criterion Center Stage Right, on es representà en 60 funcions. El repartiment inclooïa a Boyd Gaines, Kate Burton, Robert Westenberg, Diana Canova, Debra Monk, LaChanze, Charlotte d'Amboise, Jane Krakowski, Danny Burstein i Veanne Cox. El 1995 s'estrenà un revival a Londres, dirigit per Sam Mendes. Les prèvies començaren l'1 de desembre al Donmar Warehouse; estrenant-se el 13 de desembre i tancant el 2 de març de 1996. Les prèvies començaren al Albery Theatre el 7 de març, estrenant-se el 13 de març i tancant el 29 de juny. El repartiment incloïa a Adrian Lester, sent el primer Bobby negre en una gran producció. Durant la temporada 1996/97 es representà en català en una producció del Teatre Lliure / Mercat de les Flors; traduïda per Guillem-Jordi Graells i dirigida per Calixto Bieito, amb direcció musical de Lluís Vidal. Entre el 15 d'abril i l'11 de maig de 1997, la producció del Teatre Lliure / Mercat de les Flors es representà a la Sala Tallers del TNC. http://www.tnc.cat/ca/company/ El 17 de maig del 2002 s'estrenà per a només 17 funcions al Kennedy Center, presentada com un homenatge d'estiu a Sondheim. Va ser dirigit per Sean Mathias i estava protagonitzat per John Barrowman, Emily Skinner, Alice Ripley i Lynn Redgrave. Un nou revival va tenir proves al Cincinnati Playhouse in the Park's Robert S. Marx Theatre durant la primavera de 2006. Després de 34 prèvies, el revival de Broadway, dirigit i coreografiat per John Doyle, s'estrenà el 29 de novembre de 2006 al Ethel Barrymore Theatre, amb un repartiment que incloïa a Raúl Esparza com Bobby i a Barbara Walsh com Joanne. Tal com Doyle ja havia fet en la seva producció de Sweeney Todd del 2005, els mateixos actors interpretaven la música. La producció guanyà el Tony a Millor Revival.Sondheim Guide / Company.New York Times, Ben Brantley, November 30, 2006, p. Section E, 1. Va tancar l'1 de juliol del 2007, però va ser enregistrat,Playbill News: Tony-Winning Revival of Company to Be Filmed for "Great Performances" Broadcast. emetent-se a la PBS el 20 de febrer de 2008.Company PBS. L'enregistrament també va ser publicat en DVD.
Sinopsi I Acte Company no té una trama, per la qual cosa, la sinopsi ha de ser, com ja és el mateix espectacle, un estat de la ment. L'acció en si té lloc – en un moment? durant un any? – als pensaments d'en Robert, el qual es dirigeix cap a una "festa sorpresa" en honor del seu 35è aniversari.
En Robert és un noi solter, aparentment normal, que té un bonic apartament, i se’n va al llit amb prou noies. No és gai (com s'ha pensat de vegades), i això és tot el que en sabem d'ell, excepte que els seus amics (les xicotes no compten) són 5 parelles casades que el voldrien veure casat ("Company")
Parella a parella, comencem a veure aquests amics de més a prop. La Sarah i en Harry, que estan obsessivament a dieta / bevent, excepte quan ho deixen, i llavors la tensió puja entre ells enmig d'una petita demostració de karate ("The Little Things You Do Together"). En Robert tremola de por davant això, i li demana a Harry la seva opinió sobre el matrimoni. La resposta d'en Harry i d'en Jerry, un altre dels marits, queden solapades ("Sorry-Grateful")
La Susan i en Peter semblen la parella més feliç de totes, potser és perquè han decidit divorciar-se. Tot i això, seguiran vivint junts. La Jenny i en David estan amoïnats perquè es troben grans i avorrits, i en Robert els ofereix un porret. Enmig d'un estat d'alteració, en Robert afirma que voldria estar casat, però que encara no ha trobat la noia ideal, la qual cosa és contradita per un trio de xicotes ("You Could Drive a Person Crazy")
Els amics d'en Robert, per la seva part, intenten presentar-li algunes noies, especialment totes aquelles que ells no poden aconseguir ("Have I Got A Girl for You"). A l'abstracció, en Robert s'imagina la noia dels seus somnis, que és un compendi de totes les dones dels seus amics ("Someone Is Waiting"), però mentre que enumera les seves virtuts, entenem que no pot existir una persona així.
La qual cosa el porta a trobar-se amb les noies solteres amb les que ara surt: April, l'hostessa de vol, que és molt dolça però és idiota; Kathy, que s'ha promès i se’n va a viure a Vermont; i Marta, una intel·lectual grillada que espanta en Robert ("Another Hundred People")
L'Amy i en Paul, una parella que porta vivint junts ja fa anys, per fi es casen ("Getting Married Today"), si l'Amy no se suïcida abans. Enmig de tot això, en Robert li ho proposa a ella. El moment passa, el casament segueix endavant. En Robert queda sol ("Marry Me a Little") Acaba el primer acte.
II Acte Comença el segon acte, i ens trobem de nou a la festa d'aniversari (que encara no ha tingut lloc), amb en Robert i les parelles casades. També ens comencem a adonar, incòmodament, de com se les podrien arreglar aquestes parelles si en Robert finalment es casés amb algú ("Side by Side by Side/What Would We Do Without You?")
De fet, mentre que les esposes voldrien veure en Robert casat, també han decidit que no hi ha una dona prou bona per a ell ("Poor Baby"). Pot ser que en Robert estigui sol, peno no li falta companyia: el trobem al llit amb April. Després, mentre que l'April es vesteix, en Robert la intenta convèncer que no marxi ("Barcelona"). Per un moment, sembla que en Robert per fi es comprometrà, però el moment passa.
Finalment, veiem en Robert a una discoteca amb els seus amics més madurs, la Joanne i en Larry. La Joanne beu mentre que en Larry balla amb dones més joves, però en Larry s'estima la seva dona, i tot el sarcasme de la Joan es dirigeix a si mateixa ("The Ladies Who Lunch"). Beguda, però lúcida, la Joanne s'insinua a en Robert, dient-li que ella s'amoïnarà per ell, però en Robert li replica "I de qui m'amoïnaré jo?". És el moment suprem de la veritat nua ("Being Alive"), i confia a tenir l'oportunitat d'equivocar-se.
La festa d'aniversari segueix esperant... i esperant... Al final, els seus amics admeten en Robert no anirà a casa seva. Quan ja han marxat, en Robert apareix des de les ombres, bufa les espelmes del pastís i potser pensa en un desig. Per a què?
Personatges i repartiments